ISGlobal publica una sèrie d'anàlisis sobre la reculada de l'ajuda europea al desenvolupament

Alguna cosa fonamental s'està trencant en el sistema d'ajuda internacional. En els últims dos anys, França, Alemanya i el Regne Unit —els tres pilars de la cooperació europea al desenvolupament— han passat d'un ajust gradual a una reculada estructural. No es tracta d'una correcció cíclica, sinó d'una redefinició de prioritats amb conseqüències a llarg termini.

Les xifres es presenten sovint com a simples partides pressupostàries, però els recursos es tradueixen en vides humanes.

Mentrestant, els pressupostos de defensa a tota Europa s'estan expandint ràpidament. El senyal polític és clar: els instruments preventius s'estan reduint, mentre que la despesa militar s'accelera. No obstant això, la cooperació al desenvolupament ha funcionat durant molt de temps com una eina estabilitzadora, enfortint els sistemes de salut, reduint la fragilitat i mitigant els factors que impulsen els conflictes i els desplaçaments. Debilitar-la podria resultar, en última instància, més costós que mantenir-la.

La proposta d'ISGlobal

Aquesta ruptura també posa de manifest les debilitats estructurals del model anterior: una dependència excessiva de la discrecionalitat anual dels donants, desequilibris de governança que limiten l'apropiació al Sud global i mecanismes de finançament fràgils. Per això, no n'hi hauria prou amb restablir els nivells de finançament anteriors.

L'alternativa proposada en una nova sèrie de publicacions d'ISGlobal es basa en tres fronts:

• Políticament: la salut s'ha de reafirmar com un bé públic global, protegida de la lògica transaccional i recolzada per una governança més legítima i equilibrada.
• Científicament: la inversió sostinguda en recerca, producció regional i plataformes tecnològiques transferibles és essencial per reduir la dependència estructural i respondre més ràpidament a futures crisis.
• Econòmicament: el sistema requereix un finançament més predictible, instruments innovadors i una coordinació més sòlida amb els plans nacionals, juntament amb un compromís renovat amb els objectius quantitatius.

No es tracta d'escollir entre generositat i austeritat. L'elecció és entre gestionar la interdependència a través de la cooperació o permetre que la fragmentació defineixi la pròxima generació de la salut global.

Accedeix a la sèrie completa de publicacions:

Per aprofundir en l'anàlisi d'aquest impacte i conèixer les propostes de reforma, pots consultar els quatre documents que componen aquesta sèrie:

• Anàlisi global: Ruptura, no transició: la reculada de l'ajuda europea, el cost humà de les retallades en salut global i la lluita per un nou sistema de cooperació internacional
• Cas de França: França: el cost humà i geopolític de la reducció de l'ajuda internacional
• Cas del Regne Unit: Una retirada silenciosa: com el Regne Unit està abandonant la lluita per salvar vides
• Cas d'Alemanya: El preu de la recalibració: les retallades en l'ajuda d'Alemanya i el cost humà de la reculada