El treball en torns de nit s'associa amb un risc més elevat de COVID persistent

La primera evidència que el treball nocturn i l'insomni crònic poden augmentar el risc de desenvolupar COVID persistent prové d'un nou estudi liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), a través de la cohort GCAT | Genomes for Life. Els resultats, publicats a la revista Scandinavian Journal of Work, Environment and Health, posen de manifest la importància de mantenir uns hàbits de son saludables per prevenir la COVID persistent i altres síndromes postinfeccioses.

Estudis en humans mostren que l'alteració del rellotge biològic pot afeblir la resposta immunitària i augmentar la susceptibilitat a les infeccions. Durant la pandèmia de COVID-19, un estudi dut a terme al Regne Unit va trobar que les alteracions del son s'associaven amb un risc més elevat d'infecció per SARS-CoV-2. “Tanmateix, cap estudi previ havia avaluat si l'alteració del rellotge biològic també augmenta el risc de desenvolupar COVID persistent”, afirma la primera autora, Kyriaki Papantoniou, professora associada de la Universitat Mèdica de Viena i investigadora associada d'ISGlobal.

Les persones que treballen en torns de nit presenten un risc més elevat de COVID persistent

En aquest estudi, l'equip investigador va fer un seguiment de 2.941 persones adultes de la cohort COVICAT, basada en població general de Catalunya, entre el 2021 i el 2023. De les 1.899 persones participants que es van infectar per SARS-CoV-2, 284 van desenvolupar COVID persistent —definida com la presència de símptomes persistents durant més de tres mesos després de la infecció— al llarg dels dos anys de seguiment.

En comparació amb les persones que treballaven en horari diürn, les que treballaven en torns de nit presentaven un risc un 88% més elevat (és a dir, gairebé el doble) de desenvolupar COVID persistent, fins i tot després de tenir en compte altres factors de risc, com ara l'historial de vacunació o la presència de malalties cròniques. Aquesta associació va ser més intensa entre les persones amb obesitat que treballaven en torns nocturns. A més, aquest augment del risc es va observar tant en les persones que treballaven actualment en torns de nit com en aquelles que ho havien fet en el passat, fet que suggereix que respon als efectes a llarg termini de l'alteració dels ritmes circadiaris, més que no pas a canvis puntuals o de curta durada.

En canvi, el treball en torns de nit no es va associar amb un risc més elevat de contraure la infecció, cosa que suggereix que l'alteració del rellotge biològic pot influir en la manera com l'organisme es recupera de la infecció, més que no pas en la probabilitat de contagiar-se.

“Les nostres troballes suggereixen que l'alteració dels ritmes circadiaris té un paper en la transició d'una infecció aguda a símptomes persistents”, afirma Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

La mala qualitat del son amplifica encara més el risc

L'equip investigador va observar que l'insomni crònic també augmentava el risc de COVID persistent en un 42%, independentment del treball nocturn. A més, tots dos factors actuaven de manera sinèrgica: les persones que treballaven en torns de nit i patien insomni crònic tenien 2,7 vegades més probabilitats de desenvolupar COVID persistent que les que treballaven en horari diürn i no patien insomni.

Els mecanismes biològics implicats encara no es coneixen del tot, però el moment del dia en què l'organisme entra en contacte amb un patogen pot influir en la resposta immunitària. Així mateix, l'alteració del rellotge biològic pot reduir la capacitat del sistema immunitari per eliminar la infecció.

Millorar el son com a estratègia preventiva

Atès l'augment de la prevalença de l'insomni en la població general, l’equip investigador subratlla la necessitat de comprendre els efectes a curt i llarg termini de les alteracions del son sobre les conseqüències de les infeccions. En qualsevol cas, els resultats apunten que el son és un factor potencialment modificable per prevenir la COVID persistent i altres afeccions postinfeccioses.

“Promoure uns hàbits de son saludables i minimitzar l'alteració dels ritmes circadiaris podria representar una estratègia senzilla i de baix cost per reduir les conseqüències a llarg termini de les infeccions víriques, especialment entre les persones que treballen en torns de nit”, conclou Kogevinas.

L'equip investigador assenyala que entre els punts forts de l'estudi destaquen l'ús d'una cohort poblacional ben caracteritzada, amb informació detallada sobre els horaris de treball, els hàbits de son i l'estat de salut, com també la utilització d'una definició de COVID persistent reconeguda internacionalment. No obstant això, les persones participants tenien entre 40 i 65 anys, de manera que els resultats podrien no ser extrapolables a poblacions més joves o de més edat. A més, no es pot descartar completament la influència d'altres factors laborals, com ara l'estrès relacionat amb la feina.
 

Referència

Papantoniou, A. Espinosa, M. Karachaliou, C. Lassale, G. Castaño-Vinyals, B. Harding, S. De Matteis, K. Straif, E. Alonso, C. Dobaño, G. Moncunill, N. Blay, S. Iraola-Guzmán, R. de Cid, J. Garcia-Aymerich, M. Kogevinas. Night work, sleep disruption and long-COVID risk: a population-based cohort study. SJWEH. 2026.