Ajudar les persones a connectar amb la natura i amb la comunitat redueix la soledat

La prescripció social basada en la natura pot ajudar a reduir la soledat entre persones adultes que viuen en zones urbanes socioeconòmicament vulnerables, segons un assaig fet a Barcelona pel consorci europeu RECETAS. La soledat va disminuir entre totes les persones participants que van rebre un dels dos models de prescripció, però les activitats en grup amb el suport de facilitadors van resultar més efectives entre les persones que presentaven més solitud i pitjor benestar emocional a l’inici. L’estudi, liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i publicat a The Lancet Regional Health – Europe, indica que el suport es podria adaptar a les necessitats de cada persona.

La soledat es reconeix cada vegada més com un important problema de salut pública, amb conseqüències tant per a la salut física com per a la mental. A Espanya, aproximadament el 20% de la població declara experimentar solitud, mentre que a Barcelona s’estima que afecta unes 100.000 persones.

La prescripció social busca abordar les necessitats socials i emocionals connectant les persones amb recursos i activitats disponibles a les seves comunitats. La prescripció social basada en la natura (PSBN) incorpora a aquest enfocament el contacte amb la natura, per exemple mitjançant activitats en parcs, jardins o altres espais naturals.

El projecte RECETAS, finançat per la UE, va posar a prova Friends in Nature (FiN), una intervenció que combina el contacte amb la natura amb el suport entre iguals i activitats grupals facilitades. “FiN combina diferents estratègies: crea grups amb suport entre iguals, ofereix oportunitats de socialització reforçades per experiències a la natura i contribueix a desenvolupar habilitats socials”, explica Laura Coll-Planas, primera autora de l’estudi i actual investigadora de la Universitat de Vic.

Dos models per reconnectar amb la natura i amb altres persones

L’assaig va reclutar 320 persones adultes de 18 anys o més que experimentaven soledat en 12 barris socioeconòmicament vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mediana d’edat de les persones participants era d’aproximadament 63 anys i el 80% eren dones.

A la meitat se li va assignar el programa FiN, que consistia a reunir-se en grups petits durant dues hores a la setmana al llarg de nou setmanes, acompanyats per facilitadors formats. Les sessions combinaven dinàmiques de grup i suport entre iguals amb activitats a l’aire lliure a l’entorn local, incloses visites a jardins, parcs, espais fluvials, zones costaneres i llocs de patrimoni cultural. Les activitats es van seleccionar a partir d’un menú d’opcions específiques de cada barri elaborat amb agents locals. L’altra meitat va rebre una entrevista motivacional de 30 minuts i informació sobre activitats relacionades amb la natura disponibles al seu barri, que podien fer de manera independent.

La soledat va disminuir en totes les persones participant en l’estudi: un 10,5% de mitjana al cap de tres mesos i un 16,8% al cap d’un any, sense diferències significatives entre els dos grups al cap de tres mesos. L’estudi tampoc no va observar canvis significatius en la qualitat de vida relacionada amb la salut.

Una anàlisi més detallada va revelar una diferència important en funció de la situació de les persones participants a l’inici de l’estudi. Les persones que presentaven nivells més alts de soledat i pitjor benestar emocional es van beneficiar més dels grups FiN amb facilitador. En canvi, entre les persones amb menys solitud i millor benestar emocional, l’enfocament més lleuger (una entrevista i l’orientació cap a activitats locals a la natura) va produir reduccions de soledat comparables.

Adaptar el suport a les necessitats de cada persona

Els resultats suggereixen que potser no hi ha un únic enfocament per abordar la soledat que funcioni igual de bé per a tothom. Les persones amb més dificultats emocionals i socials poden necessitar el suport addicional entre iguals, les dinàmiques de grup i la facilitació que ofereix FiN, mentre que d’altres es poden beneficiar simplement de rebre ajuda per identificar i accedir a oportunitats que ja existeixen a les seves comunitats.

Els resultats de Barcelona difereixen dels d’un altre assaig de RECETAS fet a Hèlsinki amb persones grans fràgils que vivien en residències assistides. En aquell estudi, la intervenció FiN va aconseguir reduccions més grans de la solitud que el grup control i va millorar diverses dimensions de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Les diferències entre les dues poblacions reforcen la importància d’adaptar els programes de PSBN a les necessitats i circumstàncies de les persones a les quals estan destinats.

L’estudi presenta algunes limitacions: la majoria de les persones participants eren dones i la mediana d’edat se situava al voltant dels 63 anys, fet que pot limitar la generalització dels resultats als homes i als adults més joves. Tot i això, per a la investigadora d’ISGlobal i autora sènior de l’estudi Jill Litt, “Els nostres resultats aporten coneixements nous que contribuiran a impulsar la PSBN com a estratègia per reforçar els actius comunitaris i millorar la salut social de les poblacions urbanes”. També suggereixen que les vies de PSBN poden ser més o menys eficaces en funció de les necessitats de partida de les persones.

L’enfocament va més enllà de considerar el contacte amb la natura com una intervenció passiva de salut, tal com expliquen Litt i els seus col·legues en un comentari a Nature. En reunir les persones al voltant d’experiències compartides en espais naturals, la PSBN pot generar oportunitats per crear relacions, implicar-se més activament en la mateixa comunitat i sentir-se part del món natural. Això, assenyala Litt, “és fonamental per generar els ingredients d’una vida plena: amb propòsit, sentiment de pertinença i sentit”.
 

Referència

Coll-Planas L, Masó-Aguado M, Briones-Buizassa L et al. Effectiveness of a nature-based social prescribing intervention on loneliness and health-related quality of life among vulnerable urban adults (RECETAS-BCN): an observer-blinded randomised controlled trial. 2026. The Lancet Regional Health Europe. https://doi.org/10.1016/j.lanepe.2026.101821

Comentari: Litt, J.S., Tate, W. & Chawla, L. We are nature: expanding theoretical foundations for nature and health research and practice. 2026. Nat. Mental Health. https://doi.org/10.1038/s44220-026-00706-5