Quin impacte ha tingut la COVID-19 en els programes d'immunització infantil?

[Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la salut global. El seu propòsit és traslladar el coneixement científic a la conversa pública i al procés de presa de decisions. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni].

La pandèmia de COVID-19 ha afectat els programes d'immunització de tot el món, posant en risc anys d'assoliments extraordinaris. Milions de nens i nenes no van poder rebre la seva vacunació essencial i podrien ara contreure malalties prevenibles a causa de les interrupcions dels serveis i les cadenes de subministrament, el desviament de recursos cap a la resposta a la COVID-19 i les mesures de contenció que van limitar l'accés als serveis de vacunació i la seva disponibilitat.

Les dades oficials publicades el passat 15 de juliol per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF mostren la major caiguda ininterrompuda de la vacunació infantil en 30 anys. Només l'any passat, 25 milions de nenes i nens no van rebre una o diverses dosis de la vacuna DPT (contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina) en el marc dels serveis de vacunació sistemàtica, la qual cosa suposa dos milions més que el 2020 i sis milions més que el 2019. D'aquests 25 milions de nens, 18 milions no van rebre ni una sola dosi de la vacuna DPT durant l'any. Abans de la pandèmia de COVID-19, la cobertura vacunal ja estava caient a una velocitat alarmant a tot el món, sobretot a causa de la reticència a la vacunació i a l'escassetat de recursos. Tant és així, que la mortalitat per xarampió havia aconseguit un màxim en 2019, amb més de 200.000 morts. La pandèmia de COVID-19 ha contribuït a empitjorar aquesta caiguda.

Aquesta reculada històrica en les taxes de vacunació té ja conseqüències. El món està tornant a experimentar una ràpida reaparició del xarampió. A l'abril de 2022, l'OMS va notificar 21 brots importants registrats durant 2021, sobretot a Àfrica i el Mediterrani Oriental. Un fenomen similar s'observa per a altres malalties prevenibles amb vacunes. La febre groga ha reaparegut a Àfrica, per exemple, i països com Kenya estan notificant casos després de 25 anys sense ni un de sol. D'altra banda, Àfrica havia estat declarada lliure de poliomielitis natural a l'agost de 2020, després d'un període de quatre anys sense casos notificats, però ja se n'han tornat a registrar a Malaui i Moçambic.

La pandèmia de COVID-19 deixa, doncs, una bretxa tràgica en matèria d'immunització, especialment als països d'ingressos mitjans i baixos. Cal actuar urgentment per revertir-la. Aquest document, escrit per Isabelle Munyangaju (ISGlobal), i que forma part d'una sèrie dedicada a l'impacte de la COVID-19 en altres pandèmies, aborda no només les interrupcions causades per la pandèmia sinó també els desafiaments sistèmics en matèria de vacunació.

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET (en castellà) (538K)