Ajudar Veneçuela a recuperar-se: el paper de la salut global durant i més enllà de l'emergència

Després de dos dels terratrèmols més mortífers de la història recent de Veneçuela, el metge Juan Carlos Gabaldon explica per què el suport internacional és vital per a la recuperació.

Temps de lectura: 6 minuts

El 25 de juny em vaig despertar amb desenes de missatges de WhatsApp. Vaig pensar que eren amics que em felicitaven pel meu aniversari. No va ser el cas. Els missatges eren de persones que volien saber si la meva família i els meus éssers estimats estaven bé. Com vaig saber ràpidament, la nit abans, a les 18:04 hora local, i amb 38 segons de diferència, dos dels terratrèmols més potents registrats en els últims cent anys a Veneçuela havien sacsejat el país.

La meva família estava bé. Mérida, la ciutat d'on vinc, es va salvar dels danys. No obstant això, gran part de la costa nord-occidental del país es va veure afectada, i la major part de la destrucció es va concentrar a la capital, Caracas, i a la propera ciutat portuària de La Guaira.

En el moment d'escriure aquestes línies, almenys 1.450 persones han mort, entre les quals 17 ciutadans espanyols, mentre que més de 3.000 han resultat ferides. Més de 46.000 persones continuen desaparegudes i s'espera que la xifra de morts augmenti a mesura que continuen les operacions de rescat. L'ajuda internacional i les donacions estan essent essencials per donar suport a la resposta sobre el terreny.

Tràgicament poc preparats

Després de més de dues dècades de crisi política, social i econòmica, Veneçuela no estava preparada per respondre a un desastre d'aquesta magnitud. Les raons d'aquesta situació són complexes i van molt més enllà de l'abast d'aquest article. Això no obstant, la poca preparació del país ha quedat al descobert per la lenta i insuficient resposta de les autoritats veneçolanes. Immediatament després dels terratrèmols, les persones supervivents van dependre en gran mesura de grups de voluntaris, cossos de bombers locals i veïns, molts dels quals van buscar entre la runa amb les seves pròpies mans i amb poc o gens d'equipament especialitzat.

Les operacions de rescat a gran escala no van començar fins que van arribar els equips internacionals, unes 48 hores després dels sismes. Des d'aleshores, aquest suport ha estat substancial, amb més de 2.200 rescatistes de 27 països desplegats a les zones afectades. La seva tasca està essent indispensable per localitzar els supervivents i, amb tota seguretat, haurà de continuar durant els propers dies i setmanes si es vol continuar avançant.

Com ajudar

S'han establert centres de recollida a tot el món, inclosos uns quants a Barcelona. Tanmateix, les contribucions financeres continuen essent la forma més directa i eficaç d'ajudar, ja que els enviaments de subministraments sovint s'enfronten a colls d'ampolla logístics i a importants reptes de distribució.

Campus Clínic Solidari, una iniciativa conjunta en la qual participen diverses institucions, entre elles l'Hospital Clínic Barcelona i ISGlobal, està coordinant una campanya d'aquest tipus, en contacte directe amb els equips desplegats a Veneçuela per identificar les necessitats prioritàries i garantir que els recursos s'assignin de manera eficaç. A més, a Caracas Chronicles, un mitjà de comunicació independent especialitzat en la cobertura de Veneçuela des de 2002, es pot trobar una llista d'altres campanyes de recollida de fons verificades.

Dona suport a Veneçuela. Campus Clínic Solidari

Més enllà de l'ajuda d'emergència

Més enllà de les donacions d'emergència, la comunitat científica internacional també té un paper important que exercir en el suport a la recuperació de Veneçuela. Fins i tot abans dels terratrèmols, el país s'enfrontava a profunds reptes en la prestació de serveis públics essencials, com ara l'electricitat, l'accés a aigua neta, l'atenció sanitària i el control de malalties transmissibles.

Des d'almenys 2016, les Nacions Unides han classificat Veneçuela en situació d'Emergència Humanitària Complexa (EHC): una crisi sostinguda que ha desbordat la capacitat de l'Estat per exercir les seves funcions essencials. Al mateix temps, anys de col·lapse econòmic, repressió política i persecució han provocat un èxode mantingut de professionals científics, tècnics i sanitaris, fet que ha debilitat greument la capacitat institucional del país.

Aquests reptes estructurals faran que la reconstrucció sigui considerablement més difícil en els propers anys. També posaran a prova la voluntat i la capacitat de les agències de finançament, les organitzacions multilaterals i la comunitat científica internacional per donar suport a solucions a llarg termini als molts problemes que Veneçuela ja afrontava abans del desastre, i que els terratrèmols ara han empitjorat dràsticament.

En un moment en què els pressupostos mundials destinats a l'ajuda humanitària s'enfronten a pressions financeres i a incertesa sense precedents, Veneçuela posa de manifest tot el que hi ha en joc.

Aquest repte requerirà una inversió sostinguda tant en infraestructures com en recerca científica dins de Veneçuela. Això hauria d'incloure la formació de professionals metges i científics locals, la modernització dels sistemes de vigilància epidemiològica i l'enfortiment de les xarxes d'atenció primària. Igualment important és mantenir el suport als programes que ja operen al país, inclosos els liderats pel Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària, i Metges Sense Fronteres. El finançament continuat serà essencial per preservar els avenços recents en el control de malalties infeccioses com la malària, alhora que es minimitzen les pertorbacions que els terratrèmols puguin causar a les ONG locals i a les institucions públiques.

En última instància, però, la recuperació a llarg termini també dependrà de la consolidació d'institucions públiques transparents, responsables i eficaces, capaces d'aplicar aquestes reformes. Per aquest motiu, donar suport a les condicions per a una transició democràtica pacífica i ordenada és indestriable de donar suport a la salut i el desenvolupament a llarg termini del país. Les institucions de salut global no poden romandre indiferents davant d'aquest context més ampli.

Un advertiment contundent

Els terratrèmols són un advertiment contundent no només de les conseqüències devastadores de la fragilitat institucional i d'anys de falta d'inversió, sinó també del valor indispensable de la solidaritat internacional. En un moment en què els pressupostos mundials destinats a l'ajuda humanitària s'enfronten a pressions financeres i a incertesa sense precedents, Veneçuela posa de manifest tot el que hi ha en joc.

La cooperació internacional està salvant vides a Veneçuela avui dia. Com a membres de la comunitat científica i de la salut global, tenim la responsabilitat de contribuir a garantir que continuï essent així, tant en la resposta immediata com a través del llarg procés de recuperació que vindrà després.

Juan Carlos Gabaldon és un metge i parasitòleg veneçolà establert a Barcelona. La seva feina es centra principalment en la comprensió de la patogènesi de la malaltia de Chagas. Anteriorment ha estudiat l'epidemiologia de la malària al sud de Veneçuela.