How the Regeneration of Natural Areas in Urban Environments Can Improve Our Health

Com la regeneració d’àrees naturals en entorns urbans pot millorar la nostra salut

13.8.2019
image alt

Un 26% dels homes i un 35% de les dones dels països de renda alta no realitzen suficient activitat física, segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i que coneixem els beneficis de l’activitat física per la nostra salut, el sedentarisme i els seus problemes de salut derivats (obesitat, diabetis, etc.), són un gran repte per a la salut pública.

El nostre estil de vida, en part, és el gran responsable que siguem persones més o menys actives. Aquest estil de vida ve determinat per l’entorn en el que vivim. Existeixen una gran quantitat d’estudis científics que suggereixen que els espais naturals promocionen l’activitat física, la cohesió social, i milloren el benestar de la població. La majoria d’estudis han avaluat els efectes dels espais verds (boscos, prats, parcs urbans...), tot i que cada vegada hi ha més interès en conèixer també els efectes dels espais blaus (mars, rius, llacs, fonts...).

La regeneració d’espais naturals en àrees urbanes podria ser una estratègia per treure partit d'aquests espais naturals existents, però no aprofitats

Per tant, i tenint en compte que la majoria de la població vivim en àrees urbanes, un dels objectius a marcar-nos és apropar la natura a la ciutadania. Això no sempre és fàcil. Tot i que és possible que hi hagi entorns naturals més a prop del que ens pensem, sovint aquests no es troben en bon estat, no són accessibles, o simplement ens són desconeguts. La regeneració d’espais naturals en àrees urbanes podria ser una estratègia per treure partit aquests espais naturals existents, però no aprofitats.

Un exemple és el projecte de regeneració del Parc Fluvial del Besòs, a la província de Barcelona. Es tracta d’un espai públic ubicat al llarg dels darrers nou quilòmetres de la llera del riu Besòs, amb àrees per caminar i anar amb bicicleta. Un estudi d’ISGlobal que vam publicar a principis d’any va concloure que la regeneració d’aquest espai reportava beneficis per a la salut gràcies a la promoció de l’activitat física i estalvi per al sistema sanitari, en concret, evitava fins a set morts a l'any i 23 milions d'euros en despeses de salut pública.

L’estiu del 2016 es va iniciar la regeneració de la zona de la llera dreta del riu que queda just davant del barri La Ribera del municipi de Montcada i Reixac. L’objectiu d’aquesta intervenció era facilitar l’accés a la llera del riu perquè la població en pogués fer ús i s’aprofités el potencial d’aquest espai natural tan proper a casa seva.

 Parc Fluvial del Besòs, a la província de Barcelona

Des d’ISGlobal vam voler avaluar l’impacte d’aquesta intervenció en un barri socioeconòmicament deprimit com és el barri de La Ribera. Vam analitzar els canvis en l’ús de l’àrea, en els nivells d’activitat física dels seus usuaris, i la percepció d’aquest espai per part de la població del barri.

L'objectiu de l'estudi d'ISGlobal va ser avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera, una àrea socioeconòmicament deprimida

Per una banda, vam aplicar el mètode SOPARC, que es basa en observacions sistemàtiques a l’àrea d’estudi amb l’objectiu de quantificar el número d’usuaris i les seves característiques (edat, sexe, ètnia), així com els nivells d’activitat física d’aquests (sedentària, moderada, o vigorosa). Les observacions les vam dur a terme durant 13 sessions d’una hora cadascuna, tan abans com després de la intervenció.

A més, vam realitzar entrevistes individuals a una mostra de la població de La Ribera: vam preguntar sobre la seva percepció dels espais naturals i del barri, el seu estat de salut i benestar, d’activitat física i les relacions socials.

Vam observar un augment significatiu del número total d’usuaris –del 30% abans de la intervenció al 36% després de la intervenció­– a l’àrea renovada (llera dreta del riu), i un descens significatiu a l’àrea no renovada –del 70% al 64%–. Així mateix, després de la intervenció també vam observar alguns canvis en les característiques sociodemogràfiques dels usuaris. Per començar, tot i que en el conjunt del Parc vam identificar més homes que dones, després de la intervenció vam observar un increment del 43% de dones a l’àrea renovada. En segon lloc, vam observar un lleuger increment del grup d’infants, tot i que els grups d’edat més representatius van ser les persones adultes i la gent gran. Per últim, més del 90% dels usuaris del Parc van ser identificats com a caucàsics, encara que vam observar un increment significatiu de població no caucàsica a l’àrea renovada després de la intervenció (del 3% al 8%).

Vam observar un augment significatiu del número total d’usuaris –del 30% abans al 36% després de la intervenció­

Pel que fa als nivells d’activitat física, a l’àrea renovada hi vam observar un augment de persones usuàries realitzant activitat física moderada o sedentària, mentre que a l’àrea no renovada hi vam observar un augment d’activitat física vigorosa. Aquests resultats suggereixen que l’àrea renovada podria estar sent utilitzada pels veïns i veïnes del barri, per passejar, relaxar-se, i passar una estona en companyia, i no tant per realitzar-hi activitat física vigorosa, tot i que sí moderada (el sol fet de caminar fins al riu ja implica realitzar una activitat física, que potser no feien abans). Aquest tipus d’activitats podrien tenir un impacte positiu per a la salut mental i el benestar dels veïns i veïnes de La Ribera.

Les persones del barri, en general, van comentar estar satisfetes amb la intervenció. Moltes d’elles van declarar ser usuàries del Parc i van destacar que els hi agradava viure a prop del riu i anar-hi sovint ja que els hi donava sensació de calma i gaudi. Les entrevistes també van ser adients per identificar les principals crítiques dels veïns i veïnes respecte la intervenció (sensació d’inacabada, problemes amb gossos, civisme, etc.).

Aquest estudi reforça l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais

Aquest estudi reforça l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.