El canvi d'hora: què significa per a la salut dels treballadors?

Aquest article es va publicar originalment en castellà a El País.

[L'han escrit conjuntament Manolis Kogevinas, professor emèrit d'epidemiologia ambiental a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Victòria Olivé, coordinadora de Salut Laboral a l'Hospital Clínic de Barcelona i José María Ramada Rodilla, cap del Servei de Salut Laboral a l'Hospital del Mar de Barcelona i professor a la Universitat Pompeu Fabra.]

Cada primavera i cada tardor, milions d'europeus avancen o endarrereixen els seus rellotges una hora. Se sol afirmar que aquests canvis perjudiquen el son, la salut i la seguretat laboral. ¿Però hem de valorar únicament els seus efectes immediats o també les conseqüències de com organitzem les nostres activitats en relació amb la llum natural?

El balanç dels efectes del canvi d'hora sobre la salut no està del tot clar. De fet, mantenir els canvis estacionals podria ser beneficiós a llarg termini. El nostre rellotge biològic regula el son, l'estat d'alerta i nombroses funcions fisiològiques, i la llum natural és el seu principal senyal de sincronització. L'horari estacional permet aprofitar més llum a la tarda a l'estiu sense endarrerir excessivament l'alba a l'hivern.

El balanç dels efectes del canvi d'hora sobre la salut no està del tot clar. De fet, mantenir els canvis estacionals podria ser beneficiós a llarg termini.

Però què passa si ens centrem en la salut laboral? És cert que el canvi d'hora pot alterar temporalment el son i l'atenció, especialment a la primavera, quan perdem una hora. Una revisió publicada el 2026 a l'European Journal of Epidemiology, que va analitzar 157 estudis, va trobar alguns efectes adversos immediats, sobretot en accidents de trànsit i determinats episodis cardiovasculars. Tanmateix, els resultats són heterogenis i no indiquen efectes perjudicials generalitzats. La revisió també va identificar possibles efectes beneficiosos.

Per als treballadors convé distingir tres qüestions: els accidents en els dies posteriors al canvi, el que passa durant el torn nocturn en què es modifica l'hora i els riscos de treballar habitualment de nit.

Augmenten els accidents laborals?

Una explicació habitual és que, després del canvi de primavera, dormir menys redueix l'atenció i augmenta els accidents. Alguns estudis ho avalen: un de dut a terme a Itàlia va observar aproximadament un 2% més d'accidents laborals durant els tres dies següents, mentre que després del canvi de tardor va registrar una reducció superior al 10%. Tanmateix, altres estudis no han confirmat aquest augment i, en conjunt, l'evidència continua sent inconsistent.

La recent revisió europea va trobar algunes indicis d'una reducció dels accidents laborals després del canvi de tardor, però no un augment consistent a la primavera. Per tant, tot i que el mecanisme és plausible, no podem afirmar que els canvis d'hora augmentin sistemàticament els accidents laborals. Quan s'observen diferències, semblen ser transitòries.

Què passa amb qui treballa aquella nit?

Pensem en una infermera o un treballador industrial amb un torn de 22:00 a 6:00. A la tardor, quan endarrerim el rellotge, aquest torn pot durar nou hores reals; a la primavera, set. Les empreses poden ajustar els horaris per mantenir les vuit hores habituals, però no sempre ho fan.

L'hora addicional de la tardor pot augmentar el cansament i reduir l'atenció al final del torn, tot i que no disposem d'estudis suficients per quantificar el risc afegit. A més, les conseqüències depenen de la feina: una pèrdua d'atenció no implica el mateix en una tasca rutinària que si es condueix, es fa servir maquinària o s'atén una urgència mèdica. També s'ha d'acordar la compensació de l'hora addicional, tenint en compte el còmput anual de la jornada, i el descans corresponent.

El problema de fons: treballar de nit habitualment

El canvi d'hora ens recorda un problema de salut laboral molt més important. Els hospitals, el transport i nombrosos serveis necessiten personal nocturn. Tanmateix, treballar repetidament durant la nit biològica pot alterar els ritmes circadiaris, perjudicar el descans i contribuir a malalties cròniques. Una revisió d'estudis va estimar un risc de lesions laborals un 36% major en els torns nocturns que en els de matí.

L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, de l'Organització Mundial de la Salut, va classificar el treball nocturn com a probablement cancerigen per als éssers humans, una investigació a la qual van contribuir els nostres equips. En l'estudi MCC-Spain, amb milers de participants de diferents regions espanyoles, vam observar associacions entre el treball nocturn i un major risc de càncer de mama i pròstata, especialment en determinats grups amb exposicions prolongades. En investigacions complementàries vam examinar els mecanismes biològics en treballadors amb torns de dia i de nit. Vam detectar canvis importants en els horaris de producció de melatonina, l'anomenada hormona del son, i d'hormones sexuals, que mostren com el treball nocturn pot alterar processos fisiològics potencialment relacionats amb malalties cròniques. Aquests resultats encara no es reflecteixen prou en les pràctiques de prevenció.

No hem de confondre aquestes exposicions repetides durant anys amb el petit desfasament produït dues vegades a l'any. La seva intensitat, durada i possibles conseqüències són molt diferents.

Què podem fer?

Les mesures han de ser proporcionades i adaptades a cada sector. No sembla necessari imposar solucions uniformes pel canvi d'hora. Empreses i treballadors poden acordar ajustos per evitar l'hora addicional a la tardor o, quan no sigui possible, garantir una compensació adequada i suficient descans. En tasques especialment sensibles a la fatiga poden ser útils pauses addicionals i una millor distribució de les activitats més exigents.

El principal problema de salut laboral no és canviar l'hora dues vegades a l'any, sinó treballar contra el nostre rellotge biològic nit rere nit.

La prioritat, tanmateix, és organitzar millor el treball nocturn habitual: limitar els torns nocturns consecutius, garantir descansos suficients entre jornades i gestionar adequadament l'exposició a la llum. La prevenció s'ha d'incorporar a l'organització del treball, no pot dependre només de l'adaptació individual. La vigilància de la salut ha de detectar aviat els trastorns del son, la fatiga persistent i les dificultats d'adaptació als torns. També caldria evitar pèrdues d'ingressos quan sigui necessari canviar de lloc de treball o torn per motius de salut i valorar la jubilació anticipada en casos justificats.

El debat sobre mantenir o abolir els canvis estacionals és legítim i exigeix considerar tant els efectes immediats com la distribució de la llum natural durant l'any i els seus possibles beneficis a llarg termini. Però no hauríem d'exagerar els riscos de moure el rellotge una hora mentre passem per alt un desafiament molt major. El principal problema de salut laboral no és canviar l'hora dues vegades a l'any, sinó treballar contra el nostre rellotge biològic nit rere nit.