Anàlisi i Desenvolupament Global

Si volem preparar-nos per a la propera pandèmia hem de desenvolupar un enfocament que tingui en compte “tot tipus de riscos” i aprendre els uns dels altres

ISGlobal reuneix persones expertes, professionals i responsables de la presa de decisions per debatre com podem preparar-nos i respondre millor a futures crisis mediambientals i de salut pública

09.05.2022
Foto: Aleix Cabrera / ISGlobal

La pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest la fragmentació de la governança mundial en la preparació i resposta a les emergències sanitàries i el paper fonamental que la ciència, la recerca i la innovació poden exercir perquè el món estigui millor preparat per a futures crisis sanitàries. Amb l'objectiu de contribuir i avançar en aquest debat fonamental, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", va reunir els passats 5 i 6 de maig a persones expertes, professionals i responsables de la presa de decisions per debatre sobre la millor manera d'incorporar les lliçons apreses de les diferents crisis mediambientals i de salut pública en els futurs plans de preparació per a tota mena de riscos a nivell global, regional, nacional i local.

Transdisciplinarietat, coordinació, compromís de la comunitat, creació de capacitats, confiança: aquests són els conceptes que es van esmentar repetidament durant els dos dies del Taller del Desafiament PR3 que va reunir més de 200 persones de tres continents, entre elles algunes de les més reputades en la matèria. L’esdeveniment va tenir lloc al Caixaforum Macaya (Barcelona, 5 de maig), la Fundació Ramón Areces (Madrid, 6 de maig) i en línia.

Crisis diferents, lliçons i reptes comuns

"Es tracta de reunir actors que normalment no treballen junts", va dir Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, en el discurs de benvinguda. En efecte, durant la sessió matutina del primer dia, persones expertes de diferents àmbits, procedències i països van intercanviar lliçons apreses en enfrontar-se a diferents tipus de crisis, des d'accidents nuclears o químics, fins a volcans i virus.

Malgrat la diversitat dels perills debatuts, moltes lliçons i desafiaments van ser comuns. Per exemple, la necessitat de comprometre's amb la comunitat i crear confiança en ella, la importància de desenvolupar un enfocament multidisciplinari que també tingui en compte l'impacte en la salut mental, la societat i l'economia, la necessitat de comptar amb protocols ja aprovats per a la recollida i l'intercanvi de dades, el valor de les xarxes de persones expertes disponibles que poden proporcionar un assessorament ràpid en crisis específiques, o la importància de la coordinació i la governança internacionals. El debat va subratllar la necessitat de deixar de treballar en sitges i adoptar un enfocament sistèmic que inclogui "tot tipus de riscos". Anja Schreijer (Erasmus MC i Pandemic & Disaster Preparedness Center) va destacar que els mateixos riscs que poden portar a una nova pandèmia també són vàlids per a d'altres perills, i que s'ha de planificar com preparar-se per a tots ells.

Millorar la preparació per a les crisis de salut pública

A la tarda, una sessió institucional va examinar les respostes existents i emergents a nivell local, nacional, regional i mundial en un esforç per identificar noves àrees de compromís de la comunitat científica per a reforçar les capacitats de PR3 (Preparació, Resposta, Recuperació i Resiliència). Representants de diferents institucions van revisar les iniciatives en curs destinades a millorar la preparació i la resposta, com el Marc de Sendai de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres adoptat el 2015, l'Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA) que té com a objectiu identificar i abordar les amenaces transfrontereres greus per a la salut, el consorci ANTICOV desenvolupat a Àfrica durant la crisi de la COVID, que inclou 26 destacades organitzacions mundials de recerca i desenvolupament (I+D) d'Àfrica i Europa, el Programa de Resposta de Recerca davant Desastres (DR2) dels NIH que lidera els esforços dels EUA per a millorar la capacitat de recerca oportuna relacionada amb les catàstrofes i les emergències de salut pública, o l’agenda estratègica del CDC d’Àfrica, que inclou diferents activitats de preparació i resposta dirigides pel Centre d’Operacions d’Emergència.

"El que hem après en aquest taller reafirma les nostres conviccions", va dir Elisabeth Cardis, responsable del Programa de Radiació d’ISGlobal i coorganitzadora de l'esdeveniment. "Se'ns ofereix l'oportunitat d'aprendre algunes lliçons dures que ha deixat la COVID-19 i també altres crisis sanitàries actuals i passades, com els accidents nuclears de Txernòbil i Fukushima, l’11-S o les creixents conseqüències del canvi climàtic. Ara és el moment d'aprendre-les, quan s'obre una finestra temporal d'oportunitat política que emergeix del trauma global de la pandèmia".

 

Roberto Lucchini, Thierry Schneider, Anja Schreijer, Elisabeth Cardis i Oliver Razum (en pantalla)  durant el taller  "El desafiament PR3" / Foto: Aleix Cabrera (ISGlobal)

El desafiament polític 

En la segona jornada del taller, la Fundació Ramón Areces (Madrid) va celebrar una taula rodona amb responsables d'alt nivell de diferents institucions, com el Govern espanyol, la Comissió Europea, el Fons Mundial, la Fundació Bill i Melinda Gates, la DNDi, els Centres Africans per al Control de Malalties, el Centre d'Intel·ligència sobre Pandèmies i Epidèmies de l'Organització Mundial de la Salut, i ISGlobal per a debatre la millor manera de col·laborar en la implementació d'un marc de preparació i resposta significatiu.

Oliver Morgan va explicar que "el nou Pandemic Hub de l'OMS aborda com connectar els diferents tipus de dades i informació per a donar-los sentit -el que es coneix com a intel·ligència epidemiològica- i també com convertir-los en decisions efectives”. Per part seva, Françoise Vanni (The Global Fund) va recordar que "els més vulnerables són sempre els que més pateixen aquestes crisis" i que això ha de guiar el nostre enfocament.

Anja Langenbucher (Fundació Bill i Melinda Gates) va comentar que "ja tenim el que ens cal, es tracta només d'una qüestió de coordinació. Fa falta invertir en l'enfortiment dels sistemes. El que podria ser nou són els equips de resposta com a braç executor dels sistemes".

L'intercanvi d'experiències es va prolongar durant dues productives hores, al final de les quals Gonzalo Fanjul, Director d'Anàlisi d’ISGlobal i coorganitzador de l'esdeveniment, va tancar la sessió molt satisfet: "El nostre propòsit aquí no era només parlar, sinó també escoltar-nos els uns als altres, i ho hem aconseguit. Se m'ocorren poques converses més importants que la que hem iniciat avui aquí.