Un estudi suggereix que la dieta mediterrània s’associa amb un millor benestar psicològic

Seguir la dieta mediterrània podria tenir beneficis addicionals per a la salut mental. Un nou estudi l’associa ara amb un major benestar psicològic en persones de més de 50 anys. El treball és fruit d’una col·laboració entre la University College London i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i ha estat publicat a BMJ Open.

Fins ara, múltiples investigacions havien demostrat que la dieta mediterrània —rica en fruites, verdures, llegums, peix i oli d’oliva— és un escut eficaç contra el declivi físic i el desenvolupament de trastorns com la depressió. Tanmateix, aquest nou treball fa un pas més enllà en centrar-se en el benestar psicològic positiu, que inclou aspectes com el control, l’autonomia, el plaer i l’autorealització, amb preguntes sobre la independència, el gaudi de la vida, el sentit vital, l’energia i les perspectives de futur. L’estudi suggereix que els beneficis de seguir una dieta mediterrània sobre el benestar es produeixen de manera independent de la presència de símptomes depressius o del nivell socioeconòmic dels participants.

La investigació va analitzar les dades de 3.296 persones d’entre 50 i 90 anys participants de l’Estudi Longitudinal de l’Envelliment en Anglaterra (ELSA). Els hàbits alimentaris es van analitzar entre els anys 2018 i 2019, preguntant què havien menjat i begut en dos dies no consecutius a través d’una plataforma en línia, mentre que el benestar psicològic es va avaluar mitjançant qüestionaris realitzats fins a dues vegades entre els anys 2018 i 2020.

Protecció davant els efectes de la COVID en la salut mental

Les dades recollides per la cohort ELSA mostren que la irrupció de la pandèmia de la COVID i les mesures restrictives que la van seguir van produir un impacte emocional negatiu en els participants de l’estudi. Tanmateix, el deteriorament del benestar emocional va ser menys acusat en les persones amb una major adhesió a la dieta mediterrània, fet que suggereix un efecte protector.

“El nostre és un estudi observacional i, per tant, els resultats s’han d’interpretar amb cautela, ja que no podem extreure conclusions causals”, afirma Camille Lassale, investigadora d’ISGlobal i última autora de l’estudi. “No obstant això, els qüestionaris realitzats durant la pandèmia ens van permetre fer un seguiment al llarg del temps i constitueixen un gran valor afegit. Tot i que els mecanismes biològics que expliquen la relació entre la dieta mediterrània i una millor salut mental encara s’estan investigant, l’evidència apunta que els seus components característics ajuden a regular processos clau com la resposta a l’estrès, la inflamació, la salut intestinal i la funció cerebral”, afegeix.

“Aquest estudi és una mostra més de la relació entre el que mengem i la nostra salut mental, una àrea de recerca emergent que esperem que en els pròxims anys generi noves i nombroses evidències”, sosté Alanna Shand, psicòloga investigadora i coautora de l’estudi.

“Tot i que encara queden moltes preguntes obertes, del que no hi ha cap dubte és de la necessitat de promoure estils de vida saludables, prioritzant una dieta equilibrada i rica en aliments d’origen vegetal i baixa en aliments com les carns processades o els dolços, especialment entre la població de més edat”, sosté Andrew Steptoe, investigador de la University College London i primer autor de l’estudi.

Referència

Steptoe A, Shand AJ, Lassale C. Adherence to the Mediterranean diet and psychological wellbeing before and during the COVID-19 pandemic: a prospective analysis of the English Longitudinal Study of Ageing. BMJ Open. 2026; 16(6): e109599. http://dx.doi.org/10.1136/bmjopen-2025-109599