Més enllà de la salut, què ens motiva realment a menjar de manera sostenible?

L'assessorament nutricional hauria d'anar més enllà dels consells centrats en la salut per integrar també les dimensions ambientals i ètiques, no com un element secundari, sinó com a motivadors capaços de consolidar un canvi de comportament a llarg termini.

La majoria de nosaltres sabem que hauríem de menjar millor, tant per la nostra salut com per la del planeta. Les dietes poc saludables es troben entre les principals causes de malalties cròniques i mort prematura a tot el món, i la manera com produïm i consumim aliments actualment és un dels principals motors del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació ambiental. Però saber tot això poques vegades és suficient per canviar la nostra manera de menjar. Què mou les persones a canviar i a mantenir aquest canvi? Aquesta és la pregunta central del nostre article publicat recentment.

Després de fer un seguiment a 12 persones adultes a Barcelona durant un any sencer, vam descobrir que la salut va ser el primer que va moure la majoria d'elles a canviar de dieta, però aquest no va ser l'únic motiu que les va mantenir constants: la preocupació pel medi ambient i l'ètica va créixer significativament amb el temps. Els participants es van tornar més conscients d'on venien els seus aliments, com es produïen i què significava això per al planeta i per a les persones que participen en la cadena de subministrament. Amb el temps, per a alguns participants aquestes preocupacions van arribar a ser tan importants com la salut a l'hora de fer eleccions. El preu va deixar de ser un obstacle tan gran: els participants van descobrir que menjar de manera més sostenible podia ser més assequible del que havien assumit, especialment quan compraven productes de temporada, planificaven millor els àpats i llençaven menys menjar.

La salut va ser el primer que va moure la majoria de les persones a canviar de dieta, però no va ser l'únic motiu que les va mantenir constants: la preocupació pel medi ambient i l'ètica va créixer significativament amb el temps.

Menjar millor per la nostra salut, pel planeta i pels altres

Però què significa realment "menjar de manera sostenible"? En aquest estudi, vam utilitzar una definició àmplia que va més enllà de simplement menjar més vegetals o reduir la carn vermella. Una dieta sostenible és saludable i predominantment d'origen vegetal (rica en verdures, fruites, cereals integrals i llegums, i baixa en carn vermella, carn processada i aliments ultraprocessats). Però una dieta sostenible també té a veure amb com menges: amb reduir el malbaratament d'aliments, triar aliments de temporada i amb el mínim embalatge possible, i preferir productes d'origen just que garanteixin salaris dignes i donin suport a les economies locals. En definitiva, una dieta sostenible és una manera de menjar que és bona per a la teva salut, per a les persones i per al planeta alhora.

Què significa realment "menjar de manera sostenible"? Una manera de menjar que és bona per a la teva salut, per a les persones i per al planeta alhora.

La intervenció va consistir en l'enviament de missatges dos cops per setmana a través d'una aplicació i tres sessions d'assessorament personalitzat en línia, adaptades al que els participants havien estat menjant les setmanes anteriors. Tots 12 van completar l'any sencer. La majoria va reduir la carn vermella, la carn processada i els aliments ultraprocessats, i va augmentar el consum de verdures, fruites i llegums. Molts van anar més enllà: van reduir el malbaratament alimentari, van comprar productes locals i van triar aliments de temporada. Aquests van ser canvis que van anar més enllà del plat.

Quan ens connectem amb el planeta

També vam escoltar històries personals molt potents. Un participant ens va explicar que sempre havia pensat que l'alimentació sostenible es referia exclusivament al medi ambient, sense considerar les persones que conreuen i produeixen els aliments. Un altre va descriure un canvi que va anar molt més enllà del que menjava: una relació més profunda amb la natura, una manera més holística de veure les seves eleccions quotidianes. Diverses persones van esmentar que el simple fet de respondre al qüestionari setmanal els va ajudar a adonar-se de patrons dels quals mai no havien estat conscients. L'automonitoratge no va ser només una mesura, va esdevenir part del canvi mateix.

El simple fet de respondre al qüestionari setmanal els va ajudar a adonar-se de patrons dels quals mai no havien estat conscients. L'automonitoratge no va ser només una mesura, va esdevenir part del canvi mateix.

El desig de menjar millor es pot enfortir

Hi va haver una altra cosa que ens va cridar l'atenció: el paper dels hàbits. A mesura que els participants consolidaven les noves rutines (triar verdures locals, evitar les carns processades, cuinar més amb llegums), les seves noves pràctiques es van tornar més automàtiques. I aquesta sensació de rutina va créixer en paral·lel a la seva consciència ambiental i a la confiança en les seves pròpies eleccions.

Què significa això a la pràctica? Els nostres resultats suggereixen que l'assessorament nutricional hauria d'anar més enllà dels consells centrats en la salut per integrar també les dimensions ambientals i ètiques, no com un element secundari, sinó com a motivadors capaços de consolidar un canvi de comportament a llarg termini. Les eines digitals que poden adaptar-se al perfil motivacional en evolució de cada persona són especialment prometedores. Dit això, el cost, el temps i les pressions socials van continuar sent barreres reals per a alguns participants. Les dietes sostenibles han de ser accessibles per a tothom, no només per a qui ja està motivat i compta amb els recursos per triar-les. El suport a nivell individual ha d'anar acompanyat de canvis estructurals a nivell polític.

Els nostres resultats suggereixen que l'assessorament nutricional hauria d'anar més enllà dels consells centrats en la salut per integrar també les dimensions ambientals i ètiques, no com un element secundari, sinó com a motivadors capaços de consolidar un canvi de comportament a llarg termini.

Aquest estudi forma part d'un projecte més ampli que també va desenvolupar i validar REFRESH, un breu avaluador dietètic per al context espanyol i mediterrani, i va produir un estudi pilot independent sobre la viabilitat i l'impacte de la intervenció completa. Plegats, ofereixen una visió més completa del que cal per moure les persones cap a una alimentació més sostenible. El desig de menjar millor (per la nostra salut, pel planeta, pels altres) ja existeix en la majoria de les persones. El que suggereix aquest treball és que, si es donen les condicions adequades, es pot enfortir.

[Laura Bervian és una metgessa del Brasil afincada a Barcelona. Treballa com a consultora del Departament de Formació d'ISGlobal i té una consulta en línia centrada en la medicina integrativa i la fitoteràpia, que ajudea les persones a construir hàbits més saludables i sostenibles en la seva vida diària. Pots connectar amb ella a través del seu lloc web, LinkedIn, ORCID i Instagram.]