Publicador de continguts

Recerca

Un estudi associa el conflicte armat a Colòmbia amb més casos i mortalitat per tuberculosi

Les àrees amb més intensitat del conflicte entre 2008 i 2019 van registrar una càrrega més elevada de la malaltia, fet que reforça la necessitat d’estratègies de control adaptades a cada territori

30.03.2026
Foto: "Integrated Approaches to Neglected Diseases: Bringing Care to Remote Communities in the Colombian Amazon" by Pan American Health Organization PAHO, CC BY-NC-ND 4.0. Source: https://www.flickr.com/photos/pahowho/55119748216/in/album-72177720332250671

El prolongat conflicte armat a Colòmbia ha tingut un impacte significatiu en la incidència i mortalitat per tuberculosi (TB). Així ho revela un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que tenia com a objectiu elaborar un índex d’intensitat del conflicte armat a escala municipal i analitzar com es relaciona amb les desigualtats en la càrrega per tuberculosi. 

La investigació, publicada a BMJ Global Health, va analitzar dades de 1.122 municipis colombians entre 2008 i 2019. L’equip investigador va combinar informació sobre diferents tipus de violència, com segrestos, desplaçaments forçats, desaparicions o atacs armats, amb dades de vigilància epidemiològica i registres de mortalitat. La informació sobre el conflicte es va obtenir de l’Observatori Nacional de Memòria Històrica, mentre que les dades de morbiditat i mortalitat per tuberculosi provenien del Sistema Nacional de Vigilància en Salut Pública. A partir d’aquests indicadors, l’equip va elaborar un índex que classifica els municipis segons el nivell d’intensitat del conflicte en dos períodes: 2008–2013 i 2014–2019.

Distribució desigual de la càrrega de tuberculosi

L’estudi mostra que la incidència de tuberculosi va variar segons el nivell de conflicte en cada territori. Al llarg de tot el període analitzat, els municipis amb més intensitat de violència van registrar les taxes més altes de casos de TB. Tot i que a escala nacional les notificacions de casos de TB van disminuir un 16% durant el període estudiat, la reducció no va ser homogènia i van persistir importants desigualtats territorials. Pel que fa a la mortalitat, els resultats indiquen que, malgrat una reducció del 9% a tot el país, els municipis més afectats pel conflicte continuaven presentant les taxes més elevades de morts per tuberculosi.

“Les nostres troballes mostren com els conflictes armats poden afectar indirectament la salut. El desplaçament i la migració forçada generen unes condicions de vida caracteritzades per la superpoblació, la mala ventilació i la inestabilitat en l’habitatge, que faciliten la transmissió de la TB i la progressió de la malaltia. Aquests processos interactuen amb condicions que comprometen la funció immunològica, com la inseguretat alimentària, la desnutrició, la infecció per VIH i altres comorbiditats, contribuint a resultats adversos en la TB”, assenyala Salomé Valencia, investigadora predoctoral d’ISGlobal i autora principal de l’estudi.

Diferències entre grups de població

La investigació també va calcular les taxes de tuberculosi tenint en compte l’edat i el sexe, i va trobar diferències significatives entre diferents grups de població. Els menors d’un any van presentar les desigualtats més grans: en els municipis amb més intensitat de conflicte, la probabilitat de tuberculosi en aquest grup de població era un 39% més alta que en els de menor conflicte. Les dones també van presentar desigualtats persistents en la notificació de casos. 

“Els conflictes afecten de manera desproporcionada les dones, els infants i les poblacions històricament marginades. Entre aquestes, les comunitats indígenes afronten algunes de les barreres més severes. Per exemple, a la costa pacífica de Colòmbia, la notificació de casos de tuberculosi entre els grups indígenes va arribar a 192,1 per cada 100.000 habitants, una xifra relacionada principalment amb l’accés limitat als serveis de salut a causa de l’aïllament geogràfic i les interrupcions associades al conflicte”, assenyala Alberto Garcia-Basteiro, professor d’investigació a ISGlobal i autor sènior de l’estudi.

Estratègies de prevenció adaptades a cada territori

Segons l’equip investigador, les desigualtats observades en la càrrega de tuberculosi evidencien la necessitat d’implementar estratègies de control adaptades a les característiques de cada territori. En particular, subratllen la importància d’incorporar enfocaments sensibles als contextos de conflicte dins dels sistemes de vigilància, prevenció i atenció sanitària, amb l’objectiu de reduir les desigualtats i enfortir la resposta de salut pública.

La investigació, a més, proposa un marc analític que pot aplicar-se a altres contextos de conflicte per analitzar les desigualtats en salut. Aquest enfocament podria ajudar a desenvolupar polítiques basades en evidència que redueixin l’impacte dels conflictes prolongats en les malalties infeccioses. 

A l’estudi també han participat investigadors en epidemiologia i salut pública, entre ells Carlos Andrés Castañeda, Juan Camilo Gutiérrez i Karol Cotes, de l’Institut Nacional de Salut i de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotá.


Referència 

Valencia-Aguirre, S., Castañeda, CA., Gutiérrez, JC., Cotes, K., Garcia-Basteiro, AL., Armed conflict intensity and inequalities in tuberculosis outcomes in Colombian municipalities, 2008–2019. BMJ Global Health, 2025. Doi: 10.1136/bmjgh-2025-019144