Un estudi analitza quins subtipus de càncer de pulmó s’associen a diferents contaminants de l’aire

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb l’American Cancer Society (ACS), analitza la relació entre diferents contaminants atmosfèrics i els principals subtipus de càncer de pulmó. Els resultats es van publicar a Environmental Pollution.

El càncer de pulmó es classifica principalment en dos grans tipus. El més comú és el càncer de pulmó no microcític, que inclou l’adenocarcinoma, el carcinoma escamós i el carcinoma de cèl·lules grans. Aquests subtipus es diferencien pel tipus de cèl·lules afectades i per la seva localització dins del pulmó, i representen la majoria dels diagnòstics. El segon gran tipus és el càncer de pulmó microcític, menys freqüent però més agressiu, que té una forta relació amb el tabaquisme.

Nombrosos estudis han assenyalat la contaminació de l’aire exterior, especialment l’exposició a partícules fines en suspensió (PM_2,5), com un carcinogen per al càncer de pulmó —és a dir, un agent capaç de causar aquest càncer. Tanmateix, no es coneix del tot com influeix en la incidència dels diferents subtipus de càncer, ni si afecta la manera com aquest evoluciona després del diagnòstic. En concret, s’han realitzat pocs estudis sobre l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la supervivència al càncer de pulmó, i aquest estudi aporta informació valuosa en aquest àmbit.

Un seguiment de fins a 25 anys

Es van incloure en l’estudi més de 122.000 persones de la cohort nord-americana Cancer Prevention Study-II (CPS-II), de l’American Cancer Society, a partir de 1992. Els i les participants van actualitzar cada dos anys les seves dades personals i els diagnòstics de càncer fins al 2017. Per a cada participant es va estimar la seva exposició anual a diferents contaminants: partícules fines PM_2,5, PM₁₀, ozó (O₃), diòxid de sofre (SO₂), diòxid de nitrogen (NO₂) i monòxid de carboni (CO). L’anàlisi va tenir en compte la variació de l’exposició al llarg del temps i va ajustar els resultats per múltiples factors individuals, inclòs un historial de tabaquisme. Entre 1992 i 2017, es van detectar 4.282 casos de càncer de pulmó en aquesta cohort.

“Vam utilitzar dades nacionals de qualitat de l’aire combinades amb informació satel·lital i de l’ús del sòl”, explica Ryan Diver, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi. “Així, vam poder relacionar l’exposició a la contaminació amb el risc de desenvolupar diferents subtipus de càncer de pulmó, a més de la supervivència després del diagnòstic en subgrups específics de pacients”.

Diferents contaminants, diferents subtipus de càncer de pulmó

L’estudi va confirmar que l’exposició a partícules fines (PM_2,5) augmenta el risc de desenvolupar càncer de pulmó, i que aquest efecte s’observa de manera similar en tots els subtipus histològics, inclosos l’adenocarcinoma, el carcinoma de cèl·lules escamoses i el carcinoma de cèl·lules grans.

L’anàlisi va revelar, a més, associacions rellevants amb diversos contaminants gasosos —en particular NO₂, O₃ i SO₂—, sobretot en el càncer de pulmó no microcític. Dins d’aquest grup, el diòxid de nitrogen (NO₂) va mostrar una relació més forta amb l’adenocarcinoma, el subtipus més freqüent de càncer de pulmó, mentre que l’ozó (O₃) es va vincular amb un risc més gran de carcinoma de cèl·lules grans. En canvi, no es van trobar associacions consistents entre els contaminants gasosos analitzats i el carcinoma microcític, un dels subtipus més fortament vinculats al tabaquisme.

Menor supervivència, però només en alguns grups de pacients

Pel que fa a la supervivència després del diagnòstic, no es van observar associacions clares en el conjunt dels pacients. Tanmateix, en aquells que presentaven la malaltia en estadis primerencs, l’SO₂ es va relacionar amb una supervivència menor.

“Hem observat que la contaminació atmosfèrica no està relacionada amb tots els tipus de càncer de pulmó de la mateixa manera”, explica Michelle C. Turner, investigadora d’ISGlobal i autora principal de l’article. “Els nostres resultats reforcen la importància d’integrar la qualitat de l’aire local en els plans d’atenció sanitària, avaluant l’exposició ambiental de cada pacient per identificar riscos addicionals”, conclou Turner.

Referència

Diver, W. R., Teras, L. R., Deubler, E. L., Flanders, W. D., Wang, Y., Liang, D., Patel, A. V., & Turner, M. C. (2025). Association of ambient air pollutants with risk of lung cancer subtypes and survival after diagnosis. Environmental Pollution (Barking, Essex: 1987), 390(127456), 127456. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2025.127456