Noma, la malaltia oblidada que continua sent invisible

Un equip investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha documentat per primera vegada la presència de la malaltia de noma a Moçambic. L’estudi, publicat a BMJ Global Health, mostra que aquesta malaltia devastadora, prevenible i tractable, continua afectant comunitats en situació de pobresa extrema, tot passant desapercebuda pels sistemes de salut. El treball conclou que la situació no és exclusiva de Moçambic: allà on hi ha pobresa, probablement hi ha noma.

El noma, també conegut com a cancrum oris, és una infecció oral que destrueix ràpidament els teixits de la cara i pot ser mortal en poques setmanes si no es tracta. Afecta sobretot infants que viuen en un context de pobresa extrema, sota condicions de desnutrició, amb una higiene bucal deficient i després d’infeccions com el xarampió o la malària. Tot i que es pot prevenir i tractar amb antibiòtics i suport nutricional en les primeres fases, si no s’aborda a temps la taxa de mortalitat arriba al 90%. Els qui sobreviuen arrosseguen de per vida seqüeles físiques, funcionals i socials que generen un fort estigma.

L’any 2023, l’OMS va reconèixer oficialment el noma com una Malaltia Tropical Desatesa, un pas clau per impulsar la recerca i l’acció global. Tanmateix, continua sent una malaltia invisible en molts països.

Primeres evidències a Moçambic

L’equip d’ISGlobal, en col·laboració amb el Programa de Salut Oral de la província de Zambezia, a Moçambic, i la Universitat de Navarra, ha aportat les primeres evidències empíriques que el noma existeix en aquest país africà, malgrat que fins ara no havia estat documentat a la literatura científica.

Durant cinc setmanes de treball de camp a la província de Zambezia, l’equip va posar en pràctica una estratègia de recerca activa de casos inspirada en la campanya d’eradicació de la verola: mostrar pòsters amb imatges de les seqüeles del noma a professionals de la salut i a grups de persones en mercats i centres de salut per preguntar si coneixien algú que hagués patit la malaltia. Es van identificar 21 supervivents, alguns amb seqüeles que daten dels anys setanta. A més, durant aquest breu període, dos casos aguts van ser atesos a l’hospital de referència.

A partir dels casos detectats, l’equip va poder calcular una taxa aproximada d’incidència de 13,7 casos per cada 100.000 infants menors de nou anys. Aquesta xifra és similar a altres estimacions d’incidència a Etiòpia i Nigèria. Tanmateix, els cirurgians de referència només atenen uns pocs casos aguts a l’any, ja que menys de dos de cada deu infants amb noma arriben a un hospital amb especialistes. Això significa que per cada cas atès n’hi ha molts més que romanen invisibles. Si a més es té en compte que la mortalitat sense tractament ronda el 90%, l’equip investigador calcula que a la província de Zambezia es produeixen almenys 200 casos anuals en menors de nou anys. En altres paraules: les xifres oficials representen només la punta de l’iceberg.

Una malaltia que reflecteix inequitat

El noma no és contagiós, però la seva aparició està íntimament lligada als determinants socials de la salut: pobresa, desnutrició, manca de vacunació, infeccions recurrents i accés limitat a serveis mèdics de qualitat. Els testimonis recollits a Moçambic mostren, a més, que moltes comunitats interpreten la malaltia com a bruixeria o càstig, cosa que estigmatitza els pacients i pot endarrerir la recerca d’atenció mèdica.

“Que no hi hagin registres no significa que la malaltia no existeixi, sinó que no s’hi estan dedicant esforços per identificar-la”, explica Marta Ribes, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre treball posa de manifest que, igual que a Moçambic, el noma probablement és present en molts altres indrets on la pobresa exposa els infants al risc de patir-lo i, posteriorment, de no rebre diagnòstic ni tractament, cosa que implica que els seus casos mai no arribin a documentar-se. A més, aquest estudi valida una eina senzilla i de baix cost per detectar casos en aquests llocs, que permeti generar les primeres evidències per exigir polítiques de salut pública per combatre la malaltia”.

Més enllà de Moçambic

Tot i que aquest estudi se centra en un país concret, les seves conclusions són extrapolables: allà on hi ha pobresa, hi ha noma. La manca de diagnòstics i d’informació reflecteix l’abandonament de comunitats vulnerables, invisibilitzades fins i tot a les estadístiques de salut global.

“Aquest estudi demostra que amb eines senzilles es poden detectar malalties invisibles per als sistemes sanitaris. Però, sobretot, ens recorda que el noma és una expressió extrema de la inequitat: una malaltia prevenible que només persisteix perquè afecta els més pobres entre els pobres”, assenyala Carlos Chaccour, coautor i investigador d’ISGlobal en el moment de l’estudi, que actualment es troba al Centre de Desenvolupament Internacional de la Universitat de Navarra.

Els i les autores subratllen la necessitat d’augmentar la sensibilització entre els professionals sanitaris, desenvolupar plans nacionals de vigilància i garantir recursos per a la detecció precoç i el tractament. Amb antibiòtics i suport nutricional a temps, el noma és prevenible i curable.

Referència

Ribes M, Atumane A, Padama F, et al. Wherever there is poverty: active and passive case finding to address neglect of noma in Mozambique. BMJ Glob Health. 2025;0:e020859. doi:10.1136/bmjgh-2025-020859