Les dones que viuen a prop d'espais verds tenen menys risc de sobrepès i obesitat

Les dones que viuen a menys de 300 metres d'un espai verd poden tenir un risc menor a desenvolupar sobrepès i obesitat. És el resultat principal d'una recerca publicada a l’International Journal of Hygiene and Environmental Health, i liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”.

Basant-se en informació provinent del projecte Multi-Caso Control Spain (MCC-Spain), l'equip investigador ha analitzat les dades de 2.354 persones de set províncies espanyoles (Astúries, Barcelona, Cantàbria, Madrid, Múrcia, Navarra i València). Els i les participants en l'estudi, de 20 i 85 anys, van respondre a preguntes referents al seu historial de residència, el seu estil de vida (activitat física, temps lliure, etc.) i el seu pes i altura. A més, se'ls va mesurar la circumferència del maluc i la cintura i se'ls va extreure sang o saliva. Per a confirmar l'existència de sobrepès o obesitat, l'equip investigador va prendre com a referència dos marcadors utilitzats sovint en estudis epidemiològics: l'Índex de Massa Corporal (IMC) i l'Índex Cintura-Maluc (ICM).

Segons conclou l'estudi, les dones mostren una forta relació entre l'aparició de sobrepès i obesitat i la falta d'accés als espais verds urbans , com ara parcs o jardins. En el cas dels homes, no obstant això, aquesta relació no es dona. “No tenim clars els determinants biològics que s'amaguen després de les diferències de gènere que hem observat”, comenta Cristina O'Callaghan-Gordo, primera autora de l'estudi i investigadora d’ISGlobal. “Probablement existeixen factors socials, com els diferents usos que donen homes i dones als espais verds, que expliquin aquesta disparitat”.

Gràcies a les mostres d'ADN obtingudes en saliva i sang, les i els investigadors van poder analitzar la importància de la genètica en aquesta vinculació. “Ens fixem en polimorfismes genètics que havien estat associats a l'obesitat en estudis previs”, comenta O’Callaghan-Gordo. “De manera general, observem una reducció més marcada en el risc de desenvolupar obesitat en aquelles persones amb una genètica susceptible a aquesta patologia. Aquest resultat destaca l'existència d'interaccions entre l'ambient i els gens que poden desencadenar o frenar un excés de pes ”.

El sobrepès i l'obesitat, catalitzadors de malalties

Segons dades de l'OMS, l'any 2016, més de 1.900 milions d'adults tenien sobrepès. D'ells, més de 650 milions patien obesitat, una malaltia prevenible. “ El sobrepès és un factor de risc important per a diverses malalties no transmissibles , com les cardiovasculars, renals i hepàtiques, la diabetis, diversos trastorns musculoesquelètics i alguns tipus de càncer”, afirma Manolis Kogevinas, cap de l'estudi i investigador del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal. “També s'ha associat amb un risc major de mortalitat per totes les causes”.

Els entorns naturals a l'aire lliure, inclosos els espais verds dins dels entorns urbans, fomenten la salut i el benestar en augmentar els nivells d'activitat física, reduir l'exposició al soroll i promoure la reducció de l'estrès psicològic, un important impulsor de l'augment de pes. “Aquest estudi llança llum sobre la importància dels espais verds en el risc a desenvolupar sobrepès i obesitat entre les dones a Espanya. Comprendre els mecanismes que expliquen aquesta associació és crucial per a planificar intervencions de salut pública eficaces i reeixides ", conclou Kogevinas.

Referència

Cristina O'Callaghan-Gordo, Ana Espinosa, Antonia Valentin, Cathryn Tonne, Beatriz Perez-Gomez, Gemma Castano-Vinyals, Trinidad Dierssen-Sotos, Conchi Moreno-Iribas, Silvia de Sanjose, Guillermo Fernandez-Tardon, Mercedes Vanaclocha-Espi, Maria Dolores Chirlaque, Marta Cirach, Nuria Aragones, Ines Gomez-Acebo, Eva Ardanaz, Victor Moreno, Marina Pollan, Mariona Bustamante, Mark J. Nieuwenhuijsen, Manolis Kogevinas. Green spaces, excess weight and obesity in Spain. International Journal of Hygiene and Environmental Health, December 2019. https://doi.org/10.1016/j.ijheh.2019.10.007