Anàlisi i Desenvolupament Global

La salut humana depèn dels recursos del planeta

Una trobada posa el focus en la salut planetària com una nova manera de definir la salut i el benestar humans

21.02.2019

Com avançar en el desenvolupament social i econòmic protegint la salut del planeta i el benestar de les generacions futures? Dilluns 18 i dimarts 19 de febrer es va dur a terme al Palau Macaya “la Caixa”, a Barcelona, una trobada coorganitzada per ISGlobal, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Escola Europea d'Humanitats per respondre aquesta pregunta des de la perspectiva de sostenibilitat planetària.    

L'esdeveniment va ser introduït i presentat per Josep Ramoneda, director de l'Escola Europea d'Humanitats, i Rafael Vilasanjuan, director d'Anàlisi i Desenvolupament Global d’ISGlobal, qui va recordar a l'audiència que l'augment previst en la població (10 mil milions el 2050), particularment en la classe mitjana, suposarà un estrès encara més gran per al planeta.

Josep M. Antó, director científic d’ISGlobal, va exposar tres tesis i una proposta que van servir de fil conductor per al debat: en primer lloc, l'enorme impacte de la contaminació ambiental sobre la salut humana (més de nou milions de persones moren cada any com a resultat de la contaminació). En segon lloc, encara coneixem malament els efectes indirectes que el canvi climàtic tindrà – i està tenint – sobre la nostra salut. Tercer, la salut humana ha millorat molt en les últimes dècades, però a costa dels recursos del planeta i sense reduir les desigualtats socials. Per respondre a això, el sistema de coneixement necessita major interdisciplinaritat, i la governança ha de canviar per aconseguir traslladar aquest coneixement a accions que tinguin en compte la justícia social. En aquest sentit, els impostos com a mecanisme regulador del consum podrien garantir l'equitat, va subratllar l'economista ambiental Humberto Llavador.

El paper de la governança va ser un tema recurrent. Per a Josep Lluís Mármol, vicerector de Projectes d'Innovació de la UPF, no hi ha els instruments polítics per abordar problemes globals, i els pocs que hi ha no són prou democràtics i transparents. “S'ha de trencar amb l'ordre clàssic de dret internacional”, va explicar, on els nous actors ja no són els estats sinó per exemple les ciutats, i els nous mecanismes incloguin a la ciutadania. Xavier Rodó, director del programa de Clima i Salut a ISGlobal, va reafirmar la idea que les ciutats serien més efectives que els estats per a governar sobre certs temes. L'increment de temperatures serà encara més gran a la regió Mediterrània, per la qual cosa Barcelona necessita actuar ja.

“Quan es passa del coneixement a l'acció, entrem en política” va assenyalar Ramoneda, i aquest és precisament un dels majors reptes segons els participants. Serà necessari un pensament estratègic que inclogui a les generacions futures i garanteixi la igualtat entre els diferents actors. En aquest sentit, Cristina O’Callaghan, investigadora d’ISGlobal, va insistir en la importància d'incloure les comunitats locals en la solució, perquè són les que ja estan patint les conseqüències del canvi climàtic. A més, com va assenyalar la etnoarqueòloga Carla Lancelotti, són els que tenen un millor coneixement del seu entorn. “Hi ha una profunda desconnexió dels éssers humans amb el sistema natural al qual estem ancorats”, va afirmar l'economista ambiental Antxon Olabe. 

Jaume Casals, rector de la UPF, va destacar la urgència i la necessitat de fer front a aquests reptes de manera transdisciplinar, incorporant el concepte de benestar planetari de manera transversal a totes les àrees i activitats acadèmiques.