La lactància materna exclusiva s’associa a canvis a llarg termini en marcadors sanguinis

La troballa prové de l’estudi més gran fet fins ara sobre aquesta qüestió, dut a terme per un consorci internacional. L’equip investigador va analitzar dades de mostres de sang en infants, examinant marques epigenètiques a tot el genoma. L’epigenètica fa referència a canvis químics en l’ADN que influeixen en quins gens estan actius a les cèl·lules sanguínies, fet que es pot mesurar a través dels biomarcadors presents a la sang.

L’estudi ha estat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, en col·laboració amb la Universitat d’Exeter i la Universitat de Bristol, i publicat a la revista Clinical Epigenetics. L’equip va identificar biomarcadors sanguinis associats amb processos immunitaris i de desenvolupament en infants que havien rebut lactància materna exclusiva durant almenys tres mesos. Aquests marcadors no es van observar en nadons que no havien estat alletats. Tanmateix, l’estudi no va analitzar si la presència d’aquests biomarcadors es tradueix en diferències en la immunitat o el desenvolupament infantil.

La codirectora de l’estudi, la doctora Doretta Caramaschi, de la Universitat d’Exeter, explica: “Els nostres resultats mostren que els nadons que reben lactància materna exclusiva presenten marcadors a la sang relacionats amb aquesta experiència. Els gens que produeixen aquests marcadors estan vinculats a processos de desenvolupament i immunitat, però a partir del nostre estudi no podem afirmar si això afecta directament aquests processos tan complexos”.

Altres investigacions han demostrat de manera independent que la lactància materna s’associa amb efectes beneficiosos a curt i llarg termini en la salut infantil.

La doctora Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal, afegeix: “Els nostres resultats són nous i interessants, però cal interpretar-los amb certa cautela. El nostre estudi és col·laboratiu i internacional, però cal analitzar grups més diversos per comprendre plenament aquesta biologia”.

La recerca es va dur a terme en el marc del Consorci d’Epigenètica de l’Embaràs i la Infància (Pregnancy and Childhood Epigenetics, PACE), format per 11 estudis internacionals en països com Espanya, Països Baixos, Finlàndia, França, Grècia, Lituània, Alemanya, Sud-àfrica i els Estats Units, incloent-hi cohorts de diversa composició ètnica. Al Regne Unit, l’estudi va incloure els projectes Children of the 90s (Bristol), Born in Bradford i la Isle of Wight Birth Cohort Study. L’anàlisi va incorporar dades de mostres de sang de 3.421 infants, d’entre 5 i 12 anys en el moment de l’extracció.

L’equip investigador va analitzar si els i les participants havien estat alletats i durant quant de temps, així com si la lactància havia estat exclusiva i durant quant de temps. La informació sobre lactància es va recollir mitjançant qüestionaris des del naixement. Les mostres de sang es van obtenir quan els infants tenien entre cinc i dotze anys. Posteriorment, es van mesurar biomarcadors epigenètics a la sang i es va avaluar si hi havia diferències relacionades amb l’experiència d’haver estat alletats.

L’estudi es va publicar a Clinical Epigenetics i va comptar amb finançament de múltiples fonts, entre elles el Medical Research Council, Wellcome i Horizon 2020.

Referència
Caramaschi, D., Fernández-Barrés, S., Casey, E., Cruells, A., Czamara, D., Sharkawy, M. E., Elliott, H. R., Fore, R., Gairola, R., Gruzieva, O., Huels, A., Lahti, J., Lee, H., Magnano San Lio, R., Malmberg, A., Mansell, T., Merid, S. K., Novakovic, B., Ott, R., … Bustamante, M. (2026). Breastfeeding association with DNA methylation in the pregnancy and childhood epigenetics (PACE) consortium. Clinical Epigenetics. https://doi.org/10.1186/s13148-025-02042-4