L'hora del sopar durant l'embaràs s'associa a canvis epigenètics a la placenta

No només és què es menja durant l’embaràs, sinó també a quina hora es fa. Aquesta era la hipòtesi inicial d’un estudi de crononutrició dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” i publicat a la revista Molecular Nutrition & Food Research. Les investigadores es van plantejar fer un primer pas per esbrinar si l’horari dels àpats durant la gestació té alguna conseqüència sobre la funció placentària. Els resultats mostren que, de tots els àpats del dia, el sopar és l’únic l’horari del qual s’associa a canvis en la metilació de l’ADN de la placenta.

La metilació de l’ADN consisteix a afegir petites marques químiques (grups metil) a l’ADN, cosa que pot activar o silenciar gens. Forma part de l’epigenètica, un conjunt de mecanismes que regulen l’activitat dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. A la placenta, la metilació de l’ADN és un indicador de com es regula l’activitat gènica en aquest òrgan clau per al desenvolupament fetal.

“Un horari tardà i una menor freqüència d’àpats s’han associat amb factors com l’augment de pes gestacional o la diabetis gestacional”, explica Joana Llauradó Pont, investigadora predoctoral a ISGlobal i primera autora de l’estudi. Per analitzar l’efecte en l’epigenètica de la placenta, l’equip va dur a terme un estudi d’associació de l’epigenoma complet (EWAS) en 389 dones de la cohort Barcelona Life Study (BiSC). Es va recollir informació sobre dieta i hàbits de crononutrició a la setmana 20 de gestació i, després del part, es van obtenir mostres de teixit placentari per analitzar la metilació de l’ADN amb tecnologia “Illumina EPIC”.

“Ens vam centrar en cinc aspectes clau –afegeix Llauradó Pont–: l’hora del primer i l’últim àpat, el temps de dejuni nocturn, el nombre d’àpats i el desajust en els horaris”.

L’hora de sopar, un hàbit associat a canvis epigenètics

L’estudi va identificar canvis en la metilació de l’ADN de la placenta (hipo- o hipermetilació) associats, sobretot, amb l’hora de l’últim àpat del dia. Tot i que en aquesta primera recerca no es va analitzar quin seria l’horari òptim per sopar, sí que es va observar que les variacions en aquesta hora s’associaven amb canvis en la regulació de diversos gens, alguns relacionats amb processos biològics de l’embaràs. Per exemple, un participa en el metabolisme del colesterol, essencial per al desenvolupament fetal. Altres estan implicats en la formació de vasos sanguinis, la regulació del creixement cel·lular o la resposta al dany de l’ADN. També es van detectar senyals en gens vinculats a la mort cel·lular programada i al sistema immunitari.

“L’hora de l’últim àpat podria actuar com una senyal temporal rellevant per a l’organisme matern i, mitjançant mecanismes epigenètics, influir en processos biològics de l’embaràs”, explica Camille Lassale, coordinadora de l’estudi. “Tot i que no es pot establir una relació causal, aquests resultats suggereixen que el moment de la ingesta podria modular el funcionament de la placenta i, potencialment, tenir implicacions en el desenvolupament fetal”.

Aquest treball és un primer pas per entendre com el moment de la ingesta pot influir en la funció placentària i obre la porta a futurs estudis per aclarir el paper dels horaris dels àpats, per què el sopar destaca respecte a altres hàbits alimentaris i quines franges horàries podrien ser més beneficioses durant l’embaràs.

Ritmes circadians i crononutrició

Els ritmes circadians són cicles biològics d’unes 24 hores que regulen funcions fisiològiques i de comportament. Estan controlats per “rellotges” interns, com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, que s’ajusta a la llum i la foscor. També hi ha rellotges en òrgans com el fetge o els músculs, sensibles a senyals com la alimentació. Per això, els horaris dels àpats influeixen en el sistema circadià, i menjar de manera irregular pot afectar la salut. La crononutrició estudia la relació entre alimentació, ritmes circadians i salut.