L’exposició a la contaminació atmosfèrica durant la infància s’associa amb un risc més elevat de síndrome metabòlica
L’exposició al PM2.5 i al NO2 a casa i a l’escola es relaciona amb un augment del risc de síndrome metabòlica
Tot i que els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre les malalties respiratòries estan àmpliament demostrats, el seu impacte sobre la salut cardiometabòlica sol passar més desapercebut. Un estudi europeu poblacional de cohorts, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, suggereix que una exposició més elevada a la contaminació atmosfèrica durant la infància, tant a casa com a l’escola, pot augmentar el risc de desenvolupar síndrome metabòlica.
21.07.2026Tot i que els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre les malalties respiratòries estan àmpliament demostrats, el seu impacte sobre la salut cardiometabòlica sol passar més desapercebut. Un estudi europeu poblacional de cohorts, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, suggereix que una exposició més elevada a la contaminació atmosfèrica durant la infància, tant a casa com a l’escola, pot augmentar el risc de desenvolupar síndrome metabòlica. Els resultats s’han publicat a la revista Environmental Research.
La contaminació atmosfèrica és un dels principals factors de risc ambiental per a la salut i s’ha relacionat amb una àmplia varietat d’efectes adversos en les persones adultes, entre els quals les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica. Els infants són especialment vulnerables, perquè els seus òrgans i el seu sistema immunitari encara estan en desenvolupament, respiren un volum més gran d’aire en relació amb el seu pes corporal i solen passar més temps a l’aire lliure. La síndrome metabòlica és un conjunt de factors de risc entre els quals s’inclouen l’obesitat abdominal, la hipertensió arterial, les alteracions de la glucosa en sang i la dislipidèmia, que poden augmentar el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars en etapes posteriors de la vida.
Per estudiar-ho, l’equip investigador va analitzar dades de 1.147 infants d’entre 6 i 11 anys procedents de França, Grècia, Lituània, Noruega, Espanya i el Regne Unit, que van ser seguits entre 2013 i 2016 en el marc del projecte HELIX. “Vam estimar l’exposició al PM2.5 i al NO2 a la llar, a l’escola i durant els desplaçaments, i en vam analitzar la relació amb una puntuació de risc de síndrome metabòlica”, explica Anne van Rooijen Korving, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Mitjançant models validats de contaminació atmosfèrica basats en els entorns residencial, escolar i de desplaçament, l’equip va estimar l’exposició anual a tots dos contaminants durant l’any previ a l’avaluació clínica. L’associació amb el risc de síndrome metabòlica es va analitzar mitjançant models de regressió multivariable. El risc de síndrome metabòlica es va calcular utilitzant una puntuació prèviament validada basada en el perímetre de cintura, la pressió arterial, els lípids en sang i els nivells d’insulina, d’acord amb els criteris de la Federació Internacional de Diabetis.
Associacions més fortes a l’escola que a la llar
La contaminació atmosfèrica va mostrar una associació més intensa amb el risc de síndrome metabòlica a l’escola que a la llar, fet que suggereix que els infants podrien ser especialment vulnerables en l’entorn escolar. Tot i que els nivells de contaminació a la llar i a l’escola estaven altament correlacionats (amb concentracions anuals de PM2.5 i NO2 que superaven de manera sistemàtica les directrius de l’Organització Mundial de la Salut), la susceptibilitat sembla ser més gran a l’escola. Investigacions prèvies indiquen que fer més activitat física en l’entorn escolar incrementa la freqüència respiratòria, fet que podria amplificar els efectes adversos de l’exposició a la contaminació.
En canvi, no es van observar associacions entre l’exposició durant els desplaçaments i el risc de síndrome metabòlica. De la mateixa manera, tampoc no es van trobar associacions amb l’exposició a curt termini durant els dies o la setmana previs a l’avaluació clínica, cosa que dona suport a la hipòtesi que els canvis metabòlics es desenvolupen gradualment amb el temps i no com a resposta a una exposició aguda.
Possibles mecanismes biològics i implicacions per a la salut pública
Hi ha diversos mecanismes biològics que podrien explicar aquestes troballes. L’exposició a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb inflamació sistèmica, estrès oxidatiu i alteracions en el metabolisme dels lípids, la regulació de la glucosa i el control de la pressió arterial, tots ells processos implicats en el desenvolupament de la síndrome metabòlica.
“Atesa l’àmplia exposició de la població a la contaminació atmosfèrica i les conseqüències a llarg termini de la síndrome metabòlica per a la salut, aquests resultats tenen importants implicacions per a la salut pública”, afirma Martine Vrijheid, directora del programa Environment and Health over the Lifecourse d’ISGlobal. “Els nostres resultats reforcen la necessitat de continuar reduint els nivells de contaminació atmosfèrica per protegir la salut cardiometabòlica infantil”.
Referència
Anne van Rooijen Korving, Parisa Montazeri, Léa Maitre, Sandra Marquez, Jose Urquiza, Nuria Güil-Oumrait, Antònia Valentín, Regina Grazuleviciene, Kristine Bjerve Gützkow, Johanna Lepeule, Rosemary R.C. McEachan, Bente Oftedal, Euripides G. Stephanou, John Wright, Wen Lun Yuan, Martine Vrijheid, Childhood outdoor air pollution exposure across multiple microenvironments and metabolic syndrome: A HELIX cohort analysis, Environmental Research, Volume 305, Part 1, 2026, 124892,ISSN 0013-9351, https://doi.org/10.1016/j.envres.2026.124892
