Hantavirus: dues síndromes, una amenaça zoonòtica global

Els hantavirus són virus transmesos principalment per rosegadors i estan presents a Amèrica, Europa i Àsia. Tot i que les infeccions humanes són poc freqüents, poden causar malalties greus, com la síndrome pulmonar per hantavirus (SPH) o la febre hemorràgica amb síndrome renal (FHSR), amb una simptomatologia inicial que pot recordar una grip (febre, dolors musculars i fatiga). Els casos greus poden evolucionar cap a complicacions respiratòries o renals, amb taxes de mortalitat del 40% i del 5-15%, segons el virus.

Sense tractament específic, vigilància i prevenció

Actualment no existeix una vacuna àmpliament disponible ni un tractament antiviral específic, tot i que la majoria dels hantavirus no es transmeten entre humans. La majoria de les persones s’infecten en inhalar partícules contaminades procedents de l’orina, la saliva o les femtes de rosegadors infectats. Només s’han descrit casos limitats de transmissió de persona a persona amb el virus Andes. Per tant, la detecció precoç i la prevenció (reduir el contacte amb rosegadors i amb entorns contaminats) són fonamentals.

Els brots d’hantavirus estan influenciats per les interaccions entre la fauna salvatge, les condicions ambientals i l’activitat humana, fet que evidencia la importància d'un enfocament One Health (una sola salut) que integri salut pública, animal i ambiental. La variabilitat climàtica, els canvis en l’ús del sòl i l’exposició humana als hàbitats dels rosegadors poden modificar el risc de transmissió.

Aquesta infografia resumeix les principals diferències entre ambdues malalties, els seus reservoris animals, les vies de transmissió i les mesures de prevenció més eficaces.

Fes clic sobre la imatge per descarregar la infografia en PDF (1,7 MB).