Recerca, Resistències a antibiòtics

Existeixen estratègies prometedores per a combatre la resistència antimicrobiana, però necessiten arribar al mercat i al pacient

Aquesta és una de les conclusions del B-Debat sobre resistència antimicrobiana que es va dur a terme a Barcelona del 12 al 14 de novembre

18.11.2019
Foto: Jordi Cabanas

Pèptids antimicrobians, bacteriòfags, organismes marins, inhibidors d'ARN, noves combinacions de fàrmacs coneguts…. Aquestes són algunes de les noves estratègies que es van presentar al B·Debate titulat “Reversing a dystopian future. New strategies to discover antibacterial agents”, co-organitzat per ISGlobal, biocat i “la Caixa”. L'esdeveniment va congregar uns 100 investigadors i experts en aquesta temàtica, del 12 al 14 de novembre, al Cosmocaixa de Barcelona.

“El problema de la resistència antimicrobiana té dos components: un és l'emergència de bacteris multi-resistents; l'altre és la disseminació d'aquests bacteris o dels gens que confereixen resistència", va assenyalar en la ponència inaugural Jordi Vila, coordinador de la Iniciativa de Resistència Antimicrobiana i organitzador de l'esdeveniment, juntament amb les investigadores Sara Soto i Clara Ballesté.

Diversos ponents van recordar que, de mantenir-se la tendència actual, es calcula que cap al 2050 els bacteris multi-resistents seran responsables de 10 milions de morts al món —més que les morts causades per càncer.  I, tanmateix, la inversió actual en recerca sobre resistència antimicrobiana és 16 vegades més baixa que la de recerca en càncer.

Com revertir aquesta tendència? L'economista Laurence Roope, de la Universitat d'Oxford, va assenyalar els paral·lelismes entre el canvi climàtic i la resistència antimicrobiana: el comportament individual afecta els béns públics, hi ha pocs incentius per a canviar comportaments, tindran un cost elevat per a les futures generacions, i es requereixen mesures econòmiques per a ajudar a posar-hi remei. També va assenyalar el repte de l'excés versus l'accés, és a dir, reduir l'ús d'antibiòtics però al mateix temps aconseguir que arribin a les poblacions que els necessiten (cada any moren 1 milió de nens i nenes de pneumònia per falta d'accés a antibiòtics).

Al llarg del segon dia, es van presentar diferents estratègies per a trobar noves armes antibacterianes, incloent-hi composts d'organismes marins, bacteriòfags, o molècules que inhibeixen els mecanismes de resistència. Els experts van subratllar la urgència de desenvolupar noves classes d'antibiòtics amb noves dianes i mecanismes d'acció, sobretot contra bacteris gram-negatius. “La majoria de les grans companyies farmacèutiques han abandonat el desenvolupament de nous antibiòtics, perquè no són rendibles,” va advertir Seamus O’Brien, de la Global Antibiotic Research & Development Partenariat (GARDP), que té seu a Ginebra, Suïssa. El relleu, l'han pres les petites empreses que tenen productes interessants però que no disposen de fons suficients per a portar-los al mercat. “Necessitem promoure la innovació amb valor social a través de l'ús de noves tecnologies i els incentius adequats”, va assenyalar Joan Bigorra, director d'Estratègia i Innovació en ISGlobal. També es van presentar iniciatives com JPI-AMR, un organisme de finançament que no només aborda noves teràpies, sinó també la transmissió, el medi ambient i la vigilància; i aliances públic-privades com GARDP, que busca identificar productes prometedors i ajudar-los a passar de la fase preclínica a la clínica.      

La tercera jornada també va incloure unes xerrades ràpides o “flash-talks”, per a brindar l'oportunitat a joves investigadores i investigadors a presentar el seu treball. Aquestes xerrades, que van incloure una varietat d'estratègies des de pèptids naturals de defensa, fins a anticossos monoclonals o antibiòtics que s'inactiven amb la llum del sol, suggereixen un “futur optimista” en la lluita contra la resistència bacteriana, va puntualitzar Clara Ballesté, coordinadora de la Iniciativa de Resistències Antimicrobianes a ISGlobal.

“Encara que queden molts obstacles per davant, hi ha raons per a ser optimistes. Necessitem continuar fent recerca de qualitat i treballar per a canviar comportaments”, va declarar Sara Soto, investigadora d’ISGlobal.