Publicador de continguts

Recerca, Chagas

Europa no fa els deures contra la malaltia de Chagas

Tot i que més del 4% dels llatinoamericans que viuen a Europa té la malaltia de Chagas, no hi ha una política sanitària europea clara per evitar la transmissió d'aquesta malaltia al continent

14.04.2015
Foto: Mrs Tee Pot
El Chagas era una malaltia desconeguda a Europa fins fa 34 anys. Originària de Llatinoamèrica, el 1981 es va reportar el primer cas en el nostre continent però va ser a partir de l'any 2000 quan el nombre de casos a Europa va augmentar de forma alarmant, especialment a Espanya. Avui, Dia Internacional de la Malaltia de Chagas, la gran assignatura pendent continua sent la mateixa: no hi ha una política sanitària europea, clara i harmonitzada, que reguli la transmissió d'aquesta malaltia al continent i, d'aquesta manera, ajudi a prevenir-la.
Segons un recent estudi liderat per ISGlobal, un 4% dels llatinoamericans que viuen a Europa té Chagas crònic. Aquesta xifra, més gran del que es creia fins ara, evidencia la necessitat d'establir mesures per prevenir i controlar la malaltia, doncs encara que el insecte transmissor del Chagas no es troba aquí, sí que es pot transmetre mitjançant transfusions de sang, trasplantament d'òrgans i, en el cas de dones embarassades, de la mare al fill.
És precisament en aquest capítol sobre com controlar les potencials vies de transmissió del Chagas en què la Unió Europea suspèn. Un altre estudi dirigit per ISGlobal alerta que encara que alguns països han implementat programes per regular la donació d'òrgans per a trasplantaments, no hi ha cap directiva europea o llei nacional que ho reguli. D'altra banda, només sis països europeus tenen mesures de control de la malaltia de Chagas en la seva legislació sobre donació de sang (Espanya, Itàlia, França, Suïssa, Regne Unit i Suècia). Quant a la transmissió de mares a fills, tot i que la major part dels malalts de Chagas a Europa són dones en edat fèrtil, tampoc existeix cap llei nacional o directiva europea que exigeixi controlar aquest grup de població. A Espanya, per exemple, només cuatre comunitats autònomes -Catalunya, València, Galícia i, recentment, Andalusia- han posat en marxa protocols de cribratge i diagnòstic de les dones embarassades procedents de països d'alta incidència, una mesura fonamental per prevenir la transmissió de mare a fill.
"Si volem avançar en la lluita contra el Chagas, és prioritari que els països no endèmics afrontin els reptes que suposa la malaltia dins de les seves fronteres", afirma el Dr. Joaquim Gascon, cap de Medicina Tropical de l'Hospital Clínic i director de la Iniciativa de Chagas d'ISGlobal. "L'absència d'una legislació clara, amb disposicions concretes, és un dels reptes que Europa haurà d'assumir en els propers mesos".
 

 

Més informació

Editorial de la Coalició Global de Chagas: Chagas: entre el olvido y la oportunidad