La calor extrema es converteix en el principal risc climàtic per a la salut a Espanya i tensiona el sistema sanitari

La calor extrema ha deixat de ser una emergència puntual per convertir-se en una amenaça estructural per a la salut pública a Espanya. Aquesta és la principal conclusió del nou informe Calor extrema, salut en risc, elaborat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i presentat avui a l’Auditori de la Cambra de Comerç Alemanya (AHK) en el marc de l’Observatori DKV de Salut i Medi Ambient.

Aquest document, de gairebé 100 pàgines, trasllada l’última evidència mèdica i climàtica a la realitat dels nostres carrers i hospitals. L’informe ofereix una radiografia precisa de la situació per dotar els professionals de la salut d’informació útil davant d’un risc que ja condiciona el futur del nostre sistema sanitari.

L’Observatori, creat per DKV l’any 2008, s’ha consolidat com un espai de reflexió rigorós que connecta l’evidència científica amb la realitat social, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la relació entre medi ambient i salut, i aportar coneixement útil per a la presa de decisions dels responsables públics i dels professionals sanitaris.

L’informe detalla que l’estrès tèrmic és ja el principal risc climàtic per a la salut a Espanya i revela que cada grau addicional de temperatura augmenta un 35% la mortalitat relacionada amb la calor. Lluny de ser un fenomen transitori, les projeccions climàtiques adverteixen que Espanya podria afrontar fins a vuit onades de calor anuals el 2050, acompanyades d’un increment crític de les nits tropicals, que impedeixen la recuperació fisiològica de l’organisme.

Aquesta nova realitat climàtica està posant al límit els hospitals espanyols, associant-se amb increments de fins al 42,8% en les urgències mèdiques. A més, l’informe subratlla una profunda bretxa de desigualtat: el codi postal i el nivell de renda condicionen de manera determinant el risc d’emmalaltir o morir per la calor, sent les persones grans, les dones que viuen soles i els residents de barris vulnerables els col·lectius més afectats.

Durant la inauguració de la jornada, Fernando Campos, CEO de DKV, ha emmarcat aquest informe dins del propòsit corporatiu de l’asseguradora: «A DKV estem convençuts que entendre el context en què operem és una condició imprescindible per construir un futur més saludable per a les persones, mitjançant les millors solucions per als nostres clients, tant particulars com empreses, i per al sistema de salut en el seu conjunt.»

Campos ha estat contundent respecte a la inacció: «Els episodis de calor extrema han deixat de ser excepcionals: avui condicionen la planificació sanitària, la gestió dels recursos i la qualitat assistencial. Ignorar-ho no és una opció responsable, ni des del punt de vista social ni des d’una lògica de gestió eficient dels sistemes de salut.»

Per la seva banda, la Dra. Elizabeth Diago Navarro, investigadora d’ISGlobal i encarregada de presentar les dades de l’estudi, ha destacat que «disposem d’evidència científica sòlida sobre l’impacte de la calor extrema, sabem quins són els grups de població més vulnerables i comptem amb estratègies per contrarestar-ne les conseqüències. El que cal ara és implementar-les de manera integral per respondre millor als episodis de calor extrema que ja vivim i que continuarem vivint.»

Després de la presentació de l’informe, la jornada ha acollit una taula rodona moderada per Silvia Agulló, directora de Sostenibilitat i Riscos Reputacionals de DKV, que ha assenyalat que «cal desplegar mecanismes que ens permetin anticipar els problemes greus de salut derivats d’aquest fenomen advers.»

La taula també ha comptat amb la participació del Dr. Martín Reyes, cap del Servei de Cardiologia de Quirónsalud, que ha remarcat que: «Cada vegada atenem més pacients vulnerables, especialment persones grans, als quals cal ajustar la medicació davant les onades de calor, ja que el seu estat de salut es descompensa pels riscos creixents que aquestes representen.»

També hi ha participat Víctor Segura, de la Unitat d’Emergències de la Creu Roja Espanyola, que ha afirmat: «Estem avançant cap a una cultura de la preparació, però ho fem a partir d’impactes negatius, com les recents inundacions. Actualment apostem per l’assistència comunitària perquè, en cas de necessitat extrema, els veïns i les persones properes puguin donar suport a qui es troba en situació de risc. També impulsem formacions i plans d’emergència domèstics i comunitaris.»

Descarregueu l’informe complet en aquest enllaç.