Dia Mundial del Chagas: el paper clau de les dones en el repte col·lectiu per eliminar la malaltia

[Aquest és un manifest impulsat per l’Organització Panamericana de la Salut i les organitzacions que integren la Coalició Global de Chagas, entre elles l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)]

En la resposta davant la malaltia de Chagas, les dones exerceixen un paper que va molt més enllà del de ser destinatàries de les intervencions. La seva participació activa en les dinàmiques de cura familiar i comunitària, i el seu major contacte amb els serveis de salut, especialment durant l’embaràs, les situen al centre de les estratègies per a la detecció precoç, la prevenció i l’atenció. El Dia Mundial de la Malaltia de Chagas d’enguany reconeix i fa valdre aquest paper central.

I ho fa en un moment en què l’acció decidida és més necessària que mai. La malaltia de Chagas, transmesa per xinxes, però també per via oral, transfusional i congènita, afecta les persones al llarg de tota la seva vida. Des d’una fase aguda, sovint asimptomàtica, fins a les complicacions cardíaques i digestives cròniques que poden manifestar-se dècades després. Als 21 països endèmics de l’Amèrica continental, 7,5 milions de persones viuen amb la infecció i altres 100 milions es troben en risc de contraure-la, mentre que cada any es registren al voltant de 30.000 nous casos i unes 10.000 morts associades.

Aquesta càrrega de malaltia es tradueix anualment en un cost sanitari estimat de 500 milions de dòlars nord-americans i en la pèrdua d’aproximadament 770.000 anys de vida ajustats per discapacitat, sigui per mort prematura o per anys productius perduts.

Tot i els avenços significatius respecte a dècades anteriors, aquestes xifres també posen de manifest la necessitat d’intensificar els esforços per assolir la meta regional d’eliminació.

Sense alterar la relació històrica estreta entre la infecció i els sectors de població en condicions de pobresa i vulnerabilitat, els fenòmens migratoris han augmentat la importància relativa de les formes de transmissió no vectorials, com la maternoinfantil, permetent a la malaltia expandir-se més enllà de les fronteres de la seva àrea de transmissió vectorial, amb la ruptura sense precedents de la barrera de l’endemicitat que això suposa.

En aquest context, la transmissió maternoinfantil constitueix un repte creixent, ja que entre un 2% i un 8% de les dones embarassades transmeten el paràsit als seus nadons, cosa que comporta l’aparició de 9.000 nous casos anuals per aquesta via. 

El paper central de la dona en la lluita contra el Chagas no pot ni ha de traduir-se en una càrrega addicional ni en una responsabilitat exclusiva per a ella. Al contrari, representa una oportunitat estratègica per enfortir sistemes de salut més equitatius, accessibles i sensibles, que reconeguin i respectin les necessitats, decisions i els drets sexuals i reproductius de les dones.

El repte és clar: garantir que totes les dones en edat fèrtil exerceixin plenament el seu dret a accedir al diagnòstic oportú, al tractament adequat i a informació de qualitat. Això exigeix polítiques públiques sostingudes, la integració plena del cribratge en els programes de salut maternoinfantil i l’enfortiment de l’atenció primària de salut, assegurant serveis accessibles, oportuns i lliures de discriminació.

Davant d’aquest escenari, l’Organització Panamericana de la Salut, els estats membres i les organitzacions de la Coalició Global de Chagas, juntament amb un valuós conjunt de socis estratègics, treballen de manera coordinada per sensibilitzar la societat en el seu conjunt amb l’objectiu de promoure una resposta col·lectiva i intersectorial, sota el principi de no deixar ningú enrere. Només a través del compromís compartit i l’acció coordinada serà possible avançar de manera sostinguda cap a l’eliminació del Chagas com a problema de salut pública.