De l’evidència científica a la decisió política: com actuar millor i més ràpid durant les emergències sanitàries
Document d'anàlisi d'ISGlobal
30.01.2026
Aquest policy brief aborda la necessitat urgent d’institucionalitzar mecanismes permanents d’intermediació entre l’evidència científica i la presa de decisions polítiques a les comunitats autònomes espanyoles davant d'emergències sanitàries. Tot i que Espanya va crear el 2024 l'Oficina Nacional d’Assessorament Científic (ONAC), les comunitats autònomes, que gestionen competències clau com la sanitat i la protecció civil, no disposen d’estructures equivalents amb continuïtat en el temps. Tot això en un context de probabilitat elevada de noves pandèmies (gairebé un 50% que se’n produeixi una amb almenys un milió de morts en els pròxims deu anys, segons The Lancet). I tot això també després de les lliçons apreses durant la COVID-19, quan l’absència de canals estables va provocar respostes fragmentades i subòptimes, especialment en regions com ara Catalunya, una de les més afectades d’Europa.
Resum executiu
La pandèmia de la COVID-19 va demostrar que la capacitat de traslladar ràpidament l’evidència científica a les decisions polítiques pot salvar milers de vides. Tanmateix, l’absència d’estructures permanents d’intermediació del coneixement (knowledge brokers) entre la comunitat científica i les persones decisores va provocar respostes lentes, fragmentades i poc coordinades en moltes regions d’Espanya. Aquest policy brief, elaborat per la Plataforma P3R3 d’ISGlobal, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, proposa un canvi sistèmic: la creació d’oficines regionals d’assessorament científic a les comunitats autònomes, inspirades en models internacionals d’èxit.
El document analitza experiències de països com el Regne Unit (amb el seu Scientific Advisory Group for Emergencies, SAGE), Alemanya, Canadà i Nova Zelanda, que durant la COVID-19 i altres crisis van demostrar l’eficàcia de disposar de mecanismes formals de diàleg entre ciència i política. Aquests sistemes no només van millorar la resposta immediata, sinó també la recuperació posterior i la preparació davant futures amenaces. A Espanya, tot i que l’ONAC representa un avenç important a escala estatal, la descentralització de les competències sanitàries exigeix replicar aquests mecanismes a les comunitats autònomes.
L’anàlisi identifica Catalunya com un cas d’estudi prioritari. El Comitè Científic Assessor de la COVID-19 a Catalunya va assenyalar el 2022 que aquesta regió va ser una de les més afectades d’Europa, amb un elevat excés de mortalitat, en part a causa de la inexistència d’espais formals d’assessorament científic i tècnic a l’inici de la pandèmia. Tot i que es van crear òrgans ad hoc com el Comitè Tècnic del PROCICAT o el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari, aquests mecanismes van ser improvisats i no es van mantenir actius un cop superada l’emergència.
La proposta central del document és clara: establir punts focals o oficines d’assessorament científic a cada comunitat autònoma, amb un mandat explícit, recursos adequats i metodologies rigoroses com l’enfocament GRADE per sintetitzar l’evidència. Aquestes estructures no han de duplicar esforços, sinó complementar-se amb l’ONAC i amb plataformes intersectorials com la plataforma P3R3, que actuen com a espais de síntesi i traducció del coneixement. L’objectiu és garantir que, quan arribi la pròxima crisi, els canals de confiança, les relacions i els protocols ja estiguin establerts, evitant la improvisació que va costar vides durant la pandèmia.
El document emfatitza que construir aquestes capacitats no requereix estructures complexes ni inversions massives. Sovint n’hi ha prou amb designar i empoderar professionals ben posicionats dins de les administracions, amb formació i mandat per actuar com a enllaç amb les xarxes científiques. La clau és actuar ara, “en temps de pau”, abans que la urgència torni a obligar a prendre decisions sense la millor informació disponible.
Punts clau
- Les comunitats autònomes no disposen d’estructures continuades per traslladar l’evidència científica a les decisions polítiques, tot i gestionar competències clau com la sanitat durant emergències.
- La COVID-19 va demostrar que l’absència d’intermediaris del coneixement provoca respostes fragmentades, pèrdua de confiança i resultats subòptims que costen vides.
- Models internacionals d’èxit demostren que els mecanismes formals d’assessorament científic funcionen tant en crisi com en la fase de recuperació.
- Catalunya, una de les regions europees més afectades per la pandèmia, és el cas d’estudi que evidencia la urgència d’institucionalitzar aquests canals a Espanya.
- La proposta és crear oficines regionals d’assessorament científic amb un mandat clar i estructurat, metodologies rigoroses i complementarietat amb l’ONAC estatal i plataformes com P3R3.
- El moment d’actuar és ara: construir confiança, relacions i protocols “en temps de pau” per estar preparats quan arribi la pròxima emergència sanitària.
