Com afecten les percepcions de les vacunes COVID-19 a la disposició a buscar atenció sanitària a Sierra Leone

Fenòmens com la indecisió davant les vacunes i la disminució de les pràctiques de cerca d'atenció sanitària solen tenir el seu origen en dinàmiques socials i esdeveniments històrics. IPERVAC-SL (Impact of perceptions of COVID-19 vaccines on health-seeking behaviours in Sierra Leone), un estudi coordinat per ISGlobal, va tractar d'explorar aquestes qüestions a Sierra Leone, en el context de la pandèmia de la COVID-19. Els resultats de l'estudi es van presentar recentment als finançadors, la Fundació Glòria Soler.

"Quan les vacunes COVID-19 es van desplegar als països africans, inicialment hi havia molt poques dades sobre les percepcions i actituds socials cap a les vacunes. A més, se sabia poc sobre com aquestes percepcions podien afectar la utilització dels serveis sanitaris en determinades comunitats", explica Cristina Enguita, coordinadora del projecte. "Aquest estudi, amb un enfocament socioantropològic, es va plantejar amb l’objectiu d’esbrinar l'impacte de les percepcions de la COVID-19, els imaginaris socials sobre les epidèmies i la memòria epidemiològica col·lectiva sobre la vacunació contra la COVID-19 a Sierra Leone".

L'estudi va adoptar metodologies qualitatives que incloïen una revisió bibliogràfica, debats en grups focals, entrevistes en profunditat i observació participant. En el marc del projecte ICARIA, l'equip d’IPERVAC va recopilar dades en dos districtes del nord de Sierra Leone: Port Loko i Bombali.

Presentación de los resultados del estudioResultats de l'estudi que s'està presentant

Les principals conclusions de l'estudi apunten al llegat de l'epidèmia d'Ebola a Àfrica Occidental entre 2014 i 2016, especialment a Sierra Leone, que continua marcant les experiències de les persones fins i tot durant la pandèmia de COVID-19. Aquesta memòria epidemiològica ha anat configurant les percepcions socials del risc en relació amb la pandèmia. La por inicial al contagi i el diagnòstic de COVID-19 van reproduir els traumes del brot d'Ebola, la qual cosa va provocar un menor ús dels serveis sanitaris durant aquest període. Amb el temps, aquestes percepcions van evolucionar i la COVID-19 es va considerar una "malaltia invisible" a causa de la seva menor gravetat i incidència en comparació amb l'Ebola.

En diversos casos, la indecisió davant la vacuna va tenir efectes indirectes en el Programa Ampliat d'Immunització, que garanteix les vacunacions infantils essencials, perquè la gent temia ser vacunada contra la COVID-19 si acudia al centre de salut.

L'acceptació de la vacuna en la comunitat pot atribuir-se a dos factors: l'estímul dels membres de confiança i influents de la comunitat i els avantatges pràctics d'obtenir un certificat de vacunació, com viatjar per motius de treball. L'estudi també va mostrar que l'ús dels serveis sanitaris semblava estar reprenent-se gradualment, juntament amb un augment de l'acceptació de la vacuna contra la COVID-19.

"IPERVAC ens ha permès comprendre millor la importància de la memòria epidemiològica a l'hora de configurar les respostes socials a la pandèmia de COVID-19 i la percepció de les vacunes. Aquestes lliçons seran valuoses en tots els programes de vacunació i fomentaran noves recerques en aquest sentit en nous contextos", conclou Yara Alonso, coordinadora del projecte.