Recerca

Un estudi suggereix que la contaminació atmosfèrica, sobretot els primers cinc anys de vida, es relaciona amb canvis estructurals al cervell

Per primera vegada es té en compte l’exposició que va des de la concepció fins als primers 8 anys i mig de vida, mes a mes

23.09.2022
Foto: Vicente Zambrano González / Ajuntament de Barcelona

Un estudi publicat a la revista Environmental Pollution mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. En particular, els majors canvis es donen com major és la contaminació rebuda els cinc primers anys. El treball ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

La connectivitat estructural és l'existència de fascicles o tractes de substància blanca que connecten diferents regions del cervell. Es mesura estudiant la microestructura de la substància blanca i constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell. Una microestructura de la substància blanca anormal s'ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics (per exemple, símptomes depressius, ansietat o trastorns de l'espectre autista).

A més de l'associació entre contaminació de l'aire i connectivitat estructural del cervell, l'estudi també ha trobat un vincle entre l'exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d'una estructura del cervell coneguda com a putamen, implicada en la funció motora i els processos d'aprenentatge, entre moltes altres funcions. En tractar-se d'una estructura subcortical, la seva implicació és bastant àmplia i menys especialitzada que les regions corticals. L'estudi ha observat que com major és l'exposició a les PM2,5, sobretot els primers dos anys de vida, major és el volum del putamen.

“Un putamen major s'ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorns de l'espectre autista i trastorns de l'espectre obsessivocompulsiu)”, explica Anne-Claire Binter, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

 

 

“L'estudi resulta nou perquè identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica”, prossegueix Binter. “Hem usat una escala temporal més fina per a considerar l'exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d'embaràs o anys d'infància. D'aquesta manera, hem estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8,5 anys amb una periodicitat mensual.”

Fins i tot si la contaminació no depassava els nivells europeus

Un altre dels punts forts de l'estudi és que s'ha basat en una gran cohort: 3.515 nens i nenes del Generation R Study de Rotterdam (Països Baixos).

Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats les nenes i nens, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de matèria particulada (PM2,5 i absorbància de PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als 8,5 anys. Quan van tenir entre 9 i 12 anys, se'ls van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.

Els nivells de NO2 i PM2,5 registrats a l'estudi superaven les actuals recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (10 µg/m³ i 5 µg/m³, respectivament), però complien amb la normativa de la Unió Europea, la qual cosa suggereix que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l'aire.

“Una de les grans conclusions de l'estudi”, assenyala Binter, “és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l'embaràs, com s'ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància”.

“Caldria continuar repetint mesuraments a aquests nens i nenes per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l'exposició a la contaminació atmosfèrica en el cervell”, conclou Mònica Guxens, investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi.

Referència

Binter AC, Kusters MSW, van den Dries MA, Alonso L, Lubczyńska MJ, Hoek G, White T, Iñiguez C, Tiemeier H, Guxens M. Air pollution, white matter microstructure, and brain volumes: periods of susceptibility from pregnancy to preadolescence, Environmental Pollution, September 2022. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2022.120109