Recerca

Alfredo Mayor: "No podem relaxar esforços en l'eliminació de la malària"

El Dr. Mayor ens explica per què va decidir dedicar-se a l'estudi de la malària i quins són els principals reptes per eliminar-la

20.11.2015

En un article recentment publicat a la revista New England Journal of Medicine, l'equip liderat pel Dr. Mayor mostra que la reducció en la transmissió de la malària pot tenir efectes adversos sobre les dones embarassades infectades i subratlla la importància de mantenir els esforços d'eliminació. En aquesta entrevista, el Dr. Mayor ens explica, entre altres coses, per què va decidir dedicar-se a la recerca i quins considera que són els principals reptes per a l'eliminació de la malaltia.

Per què vas decidir ser científic?

Durant la meva formació com a biòleg, tot el que tenia a veure amb la recerca, amb descobrir alguna cosa nova, amb enfrontar-me al desconegut, em resultava molt estimulant. Crec que des de petitó he tingut aquesta inquietud per entendre per què passen les coses. Suposo que va ser aquesta curiositat el que em va portar a prendre la decisió de dedicar-me a la recerca. 

En el teu treball diari, què és el que més et motiva?
De nou, l'enfrontar-me a preguntes que encara no tenen resposta, i la possibilitat d'oferir-ne una. Jo crec que això és el que més em motiva. Penso que és un treball molt creatiu i és precisament aquesta creativitat el que em resulta més estimulant.

I el que més et frustra?

De vegades aconseguir finançament no és fàcil. Suposo que com tots els científics, hem d'enviar cinc propostes perquè finalment ens aprovin una. Amb la qual cosa aquesta és potser una de les coses que poden ser més frustrants. Aquesta negativa inicial quan presentes la proposta. Una frustració que, ben plantejada, pot portar a millorar les idees.

En unes quantes frases, ens pots resumir les conclusions del teu últim article publicat al New England Journal of Medicine sobre l'impacte de la reducció de la malària en les dones embarassades?

Bàsicament, el que hem observat és una reducció important en la quantitat de malària durant els últims 10 anys en una zona endèmica, com és el sud de Moçambic. Aquesta reducció en la quantitat de malària s'ha traduït en una disminució de la immunitat en les dones embarassades, un increment en la densitat parasitaria en les infeccions i un major efecte advers d'aquestes infeccions, tant en la dona (en quant a l'anèmia) com en el nounat (en referència al baix pes). 
Una conseqüència d'aquesta publicació, en la qual estem posant molta èmfasi, és el concepte que les dones embarassades poden constituir un grup sentinella per monitoritzar la malària en aquelles àrees endèmiques on s'estan portant esforços per a l'eliminació.
Aquesta és, precisament, una de les àrees de recerca prioritàries en el camp de l'eliminació: identificar metodologies aplicables en el camp per monitoritzar quanta malària hi ha a la zona. El seguiment de dones embarassades podria ser una forma útil de fer-ho per la seva relativament fàcil accés a través de les consultes prenatals.
Estem treballant per validar aquesta aproximació.

Tota eliminació de malaltia parasitària comporta aquesta fase "perillosa"?

Jo crec que sí, almenys per a qualsevol patogen que pugui ser controlat per la immunitat adquirida de forma natural. Una reducció en l'exposició comporta una reducció en la immunitat i, per tant, menys capacitat per defensar-se contra el paràsit. 
El punt crític és ser molt ràpid en l'eliminació. Una vegada que s'inicia el procés, posar tota la maquinària perquè la reducció en la transmissió sigui ràpida i eficient. Una altra lliçó de l'article és la importància que els esforços no decaiguin. No hem de relaxar-nos una vegada s'hagi reduït la transmissió. Cal continuar. 

Quina consideres que ha estat la contribució més important en el camp de la malària en l'última dècada?

Jo crec que és el canvi de paradigma de prevenció i control, a eliminació. Fa deu anys el concepte d'eliminació no estava en l'agenda internacional. Tots els esforços es focalitzaven en reduir l'impacte negatiu de les infeccions, a través de mesures de prevenció i de control. Amb aquest nou èmfasi en l'eliminació s'han obert una sèrie de noves preguntes científiques i no solament això, sinó que s'ha engegat una voluntat i compromís per aconseguir aquesta eliminació. Per a mi aquest ha estat un dels canvis més rellevants. 


I el repte més gran?

El repte, de nou en el context de l'eliminació, és evitar la reintroducció de la malària. Actualment hi ha diverses iniciatives per eliminar la malària, una d'elles al sud de Moçambic a través d'una iniciativa en la qual participa la Obra Social "la Caixa" i la fundació Bill&Melinda Gates, a través del Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) i ISGlobal, on es van unir esforços per tractar d'eliminar la malària a la regió. Pot aconseguir-se, però per a mi el repte és mantenir aquest esforç d'eliminació perquè no torni la malària. Això implica monitoritzar la malària residual que pot haver-hi, identificar focus de brots epidèmics, i desenvolupar estratègies per evitar la introducció a través de viatgers o població mòbil. 

Aquest és un dels reptes, que implica mantenir esforços al llarg del temps. Ja es va veure en els anys 50, quan també va haver-hi una voluntat d'eliminació, que una vegada que els esforços decauen, la malària torna. I de fet, en l'article del New England Journal of Medicine, això és el que subratllem.

Què penses de l'Estratègia Mundial contra la Malària 2016-2030 publicada per l'OMS?

Em sembla molt ambiciosa però molt raonable. Està ben plantejada, amb unes fites molt específiques, que requeriran un gran esforç per aconseguir-los. Però crec que és una manera de plantejar-nos un objectiu a mitjà i curt termini. Com dic, és ambiciosa però estimulant per a la comunitat científica. El que crec que ja és clar és que no podem acceptar, en aquests moments històrics, conviure amb la malària. És el moment d'unir esforços per eliminar-la.

Mès informació

Iniciativa d'Eliminació de la Malaria

Programa "la Caixa" contra la Malària