Com podem respondre les necessitats de la infància durant el tancament domiciliari i el desconfinament?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #2

17/04/2020

Aquest és el segon document de la sèrie COVID-19 i estratègia de resposta, aquest cop dedicat als nens i nenes: com es pot respondre a les necessitats de la infància durant el tancament domiciliari i el desconfinament?

A partir de la informació científica disponible, el document està redactat per l'investigador ICREA Quique Bassat i coordinat per l'àrea d'Anàlisi d'ISGlobal. Aborda les conseqüències del confinament en la salut física i mental infantil, presenta un seguit de recomanacions per mitigar els efectes del confinament en la infància i proposa com es podria fer el desconfinament progressiu de les i els menors. 

 

El reial decret que va estipular les normes i recomanacions resultants de l'estat d'emergència no esmentava de forma específica la població infantil, donant per descomptat que aquesta població (8,13 milions de persones, el 17% dels ciutadans que resideixen a Espanya) no era "essencial" d'acord amb els criteris establerts i no requeria per tant una atenció especial.

L'experiència acumulada de forma global suggereix que els nens, a diferència dels adults, tenen una menor predisposició a emmalaltir greument com a resultat d'aquesta malaltia.

Després de més de quatre setmanes transcorregudes des de l'inici del confinament, s'han evidenciat les dificultats i desafiaments que una situació extraordinària com aquesta comporta, i diverses veus han començat a alertar sobre les possibles conseqüències perjudicials per a la salut física, psíquica i emocional entre els nens petits.

 

Conseqüències del confinament en la salut física i mental de la infància

Els experts destaquen que els nens, tot i que tremendament resilients, no són indiferents a l'impacte dramàtic que la pandèmia està causant en el seu entorn immediat. 

  • El confinament s'associa a una disminució de l'activitat física, un empitjorament de la dieta, i un increment del temps de "pantalles". Tot plegat pot derivar en un augment de pes.
  • Des del punt de vista psicològic, els nens són proclius a presentar pors, ansietat, irritabilitat, distraccions, frustracions i estrès en mesures comparables als adults.
  • Els contextos de confinament i d'emergència poden associar-se a un augment de la violència domèstica i del maltractament.
 

Recomanacions per mitigar els efectes del confinament en la infància

És imprescindible que durant el confinament s'implementin mecanismes proactius que puguin prevenir o mitigar els efectes nocius de la tancada per a la salut mental i física dels nens. En destaquem els següents:

  • A cada domicili s'haurà d'implementar una rutina estricta d'higiene personal i d'activitats que incloguin la participació dels nens en tasques habituals de neteja i cuina.
  • Atès que una part del dia ha de ser dedicada a l'aprenentatge, el paper dels professors i altres professionals educatius serà fonamental per a l'acompanyament diari.
  • S'haurà d'estimular també l'exercici físic, els hàbits saludables dietètics i de son, i les hores d'oci pur.
  • Els pares i altres convivents hauran de fer un esforç per exercir com a models que seguir, estimulant de forma proactiva el diàleg i la comunicació, així com la involucració dels nens en les activitats i presa de decisions familiars. D'aquesta manera, els nens i adolescents podran continuar desenvolupant, tot i les circumstàncies, la seva integritat emocional, identitat, independència i resiliència.
  • Finalment, s'hauran d'habilitar eines addicionals de suport social i econòmic per a aquelles famílies amb nens més desfavorits.
 

Recomanacions per al desconfinamiento progressiu de la infància

El nostre desconeixement relatiu de la infecció per SARS-CoV-2 i malaltia COVID-19 en els nens, així com del seu potencial com a transmissors, ens obliga a ser cauts i considerar els infants com un potencial esglaó important en la transmissió de la COVID- 19, tal com s'ha vist clarament per altres malalties virals amb potencial epidèmic. És per tant fonamental considerar les següents mesures:

  • Que els nens puguin començar a sortir al carrer des de l'inici del desconfinament, de forma controlada, per temps limitat i amb un acompanyament adult.
  • Els nens han de seguir les mateixes regles de joc que els adults, mantenint la distància mínima de dos metres, utilitzant mascaretes i altres mesures d'higiene.
  • Serà particularment important posposar el contacte dels nens amb els dos grans grups de persones vulnerables, els malalts crònics i les persones grans.
  • Els adolescents majors de 16 anys podran sortir sense acompanyament, però seguint les mateixes normes que els adults.
  • Els nens en situacions especials, com ara els qui pateixen una malaltia crònica, tenen una discapacitat o un trastorn de l'espectre autista i d'altres, hauran de seguir recomanacions específiques i ajustades a les seves necessitats.