Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

Un nombre creixent de ciutats planegen convertir-se en parcialment lliures de cotxes

La mesura permetria reduir la mortalitat prematura i les malalties associades a la contaminació atmosfèrica

15.06.2016

En una recent revisió publicada a Environmental International dirigida pel CREAL, centre aliat d'ISGlobal, els investigadors van trobar que un nombre creixent de ciutats estan planejant convertir-se en parcialment lliures de cotxes privats. Aquests es van centrar principalment en la reducció de l'ús del cotxe privat al centre de les ciutats. Els possibles efectes d'aquestes polítiques són importants en la reducció de la contaminació de l'aire relacionada amb el trànsit, el soroll i la temperatura en els centres urbans. Per exemple, s'ha comprovat que els nivells de NO2 es redueixen fins a un 40% en els dies sense cotxes. Aquestes reduccions porten amb si mateix una disminució de la mortalitat prematura i la malaltia.

L'objectiu d'aquest estudi va ser descriure els plans de ciutats per convertir-se en lliures de vehicles privats i els seus possibles efectes sobre la salut pública. "Hem revisat la literatura científica sobre els plans de les ciutats per desenvolupar zones sense cotxe privat i d'ús restringit l'automòbil i la relació de les exposicions de la contaminació amb la salut", diu Mark Nieuwenhuijsen, investigador del CREAL i ISGlobal i primer autor de l'estudi.

Moltes ciutats de tot el món estan començant a canviar els seus plantejaments sobre el problema de la mobilitat, penalitzant els vehicles privats i potenciant mitjans més amigables, amb solucions centrades en els ciutadans i el medi ambient. "Hamburg, Oslo, Hèlsinki i Madrid han anunciat recentment els seus plans per a convertir-se en ciutats parcialment lliures de cotxes privats. Altres ciutats com París, Milà, Chengdu, Masdar, Dublín, Brussel·les, Copenhaguen, Bogotà i Hyderabad compten amb mesures destinades a reduir el trànsit motoritzat incloent la implementació de dies sense automòbils, la inversió en infraestructures per a bicicletes i de peatonalització, la restricció de places d'aparcament i un augment considerable del desenvolupament del transport públic", explica Nieuwenhuijsen. Aquests plans i mesures s'apliquen sobretot amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però aquestes reduccions també són beneficioses per a la salut pública.

A més, la reducció del nombre d'automòbils implica una disminució de la necessitat de places d'aparcament i de l'espai vial i ofereix oportunitats per augmentar els espais verds i els corredors verds a les ciutats, que al seu torn pot implicar molts efectes beneficiosos per a la salut dels ciutadans. Totes aquestes mesures poden incrementar la mobilitat activa i l'activitat física que poden millorar la salut pública i, així mateix, proporcionar més oportunitats perquè les persones interactuïn entre si en l'espai públic. D'altra banda, aquest tipus d'iniciatives, si es duen a terme en una escala prou gran, poden resultar en efectes positius per a la mitigació del canvi climàtic a través de les reduccions de les emissions de CO2. No obstant això, cal estudiar els potencials efectes negatius que puguin sorgir a causa del trànsit motoritzat que eviti les zones de vianants i també s'han d'avaluar si les àrees lliures de cotxes poden convertir-se en zones que divideixin la població a causa de la seva condició socioeconòmica.

"Necessitem fer més investigació, incloent el modelatge complet incloent una avaluació de l'impacte sanitari, per quantificar els possibles beneficis per a la salut de les àrees lliures de cotxes, i també estudis d'exposició i epidemiològics per mesurar els canvis ambientals i en salut que es produeixen quan es duen a terme aquest tipus d'intervencions", conclou l'investigador.

Referència:

Mark J. Nieuwenhuijsen, Haneen Khreis. Car free cities: Pathway to healthy urban living. Environmental International, June 2016.