Publicador de continguts

Recerca

La intervenció Entrenament Urbà aconsegueix augmentar l'activitat física de persones amb MPOC

Els resultats d’un estudi publicat a European Respiratory Journal plantegen una nova via pel maneig d’aquesta malaltia respiratòria

05.10.2018
Foto: David Lee / Unsplash

Aconseguir que les persones amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) augmentin els seus nivells d'activitat física és una estratègia fonamental en la lluita contra aquesta dolència respiratòria i també un repte. Segons un estudi publicat a European Respiratory Journal , la intervenció Entrenament Urbà per persones amb MPOC, dissenyada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, s'ha mostrat eficaç per aconseguir per primera vegada un increment significatiu de l'activitat física a llarg termini.

“Fins ara, les intervencions per mirar d'augmentar l'activitat física en persones amb MPOC s'havien centrat en factors biològics i psicològics a nivell individual. Nosaltres, que ja havíem observat que les persones amb MPOC que passegen el gos o que prenen cura dels seus nets mostren un nivell més elevat d'activitat física, hem canviat de perspectiva per proposar una aproximació feta a mida dels determinants interpersonals i ambientals de l'activitat física de cada pacient ”, explica Ane Arbillaga, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

El projecte Entrenament Urbà planteja una intervenció a mida de cada pacient i basada en sis elements d'actuació: entrevistes destinades a millorar la motivació de les persones participants, amb trucades telefòniques posteriors per a realitzar seguiment; una selecció d' itineraris prèviament validats amb diferents nivells d'intensitat concebuts perquè es pugui anar incrementant progressivament el nivell de dificultat; un podòmetre i un calendari perquè cada participant pugui portar registre de la seva activitat física; informació extra i missatges de text motivadors enviats periòdicament per telèfon mòbil; passejades en grup amb presència d'un entrenador experimentat una vegada al mes; i un telèfon de contacte on l'equip de fisioteràpia del projecte està disponible per atendre consultes.

Per tal de demostrar l’eficàcia i l'efectivitat d'aquest plantejament innovador, l'equip de recerca va reclutar 407 pacients amb MPOC a 33 centres de salut de cinc ciutats costaneres de Catalunya (Viladecans, Gavà, Barcelona, Badalona i Mataró). Les persones reclutades van ser dividides en dos grups: un, que va seguir el tractament i les recomanacions habituals en cas de diagnòstic de MPOC i un altre que, a més a més, es va sotmetre a la intervenció Entrenament Urbà. La comparació entre els dos grups va permetre observar que al cap de 12 mesos les persones que havien seguit les pautes d'Entrenament Urbà van incrementar la seva activitat física en més de 900 passes per dia , en comparació amb el grup de control, on no es va produir augment en l'activitat física. Mai abans s’havia aconseguit mantenir l’efecte de cap intervenció d’activitat física en MPOC més enllà de 4 mesos. Potser per aquest motiu, aquest treball va ser seleccionat entre els 5 millors dels darrers 12 mesos per l’àrea de rehabilitació de la Societat Europea de Respiratori.

“Els resultats d'aquest estudi són encoratjadors per a la recerca sobre MPOC i mostren que Entrenament Urbà pot obrir una via nova pel maneig de la malaltia”, afirma Judith Garcia-Aymerich, coordinadora de l’estudi i cap del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal. “Les dades subratllen que els factors socials i culturals a nivell individual, així com l'entorn de cada persona han de ser tinguts en consideració a l'hora de dissenyar intervencions futures”, afegeix.

Referència

 

Arbillaga-Etxarri A, Gimeno-Santos E, Barberan-Garcia A, et al. Long-term efficacy and effectiveness of a behavioural and community-based exercise intervention (Urban Training-) to increase physical activity in patients with COPD. A randomised controlled trial. Eur Respir J 2018; in press https://doi.org/10.1183/13993003.00063-2018