ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Analitzen la dinàmica de la infecció per ‘P. falciparum’ en adults sense febre

Analitzen la dinàmica de la infecció per ‘P. falciparum’ en adults sense febre

Els resultats ajudaran a dissenyar les intervencions comunitàries més adequades per eliminar la malària

Beatriz Galatas

En adults amb infeccions assimptomàtiques per Plasmodium falciparum, el nombre de paràsits en sang cau a nivells molt baixos durant els primers 4 dies després de la detecció, fet que suggereix que aquests individus contribueixen transmetre la malària durant un període limitat de temps. Els resultats de l'estudi, liderat per ISGlobal –centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”– en col·laboració amb el CISM, i publicat a Clinical Infectious Diseases, ajudaran a dissenyar intervencions per detectar i tractar aquests casos en àmbit comunitari i poder avançar en l'eliminació de la malaltia.

La malària assimptomàtica es produeix quan hi ha paràsits de la malària en sang, però la persona infectada no presenta febre ni altres símptomes. Aquestes infeccions “afebrils” es poden detectar mitjançant proves de diagnòstic clàssiques (si hi ha prou paràsits en sang) o bé per mitjà de tècniques d'amplificació molecular (si n'hi ha molt pocs). Les persones infectades que no tenen símptomes no solen anar al metge, de manera que no se'ls detecta la malaltia i, per consegüent, tampoc no se'ls tracta. Tanmateix, hi ha la preocupació que serveixin com a reservori per al paràsit i contribueixin, així, a mantenir-ne la transmissió en comunitats que miren d'eliminar la malària.

Ràpidament controlada però no completament eliminada

Per entendre millor la dinàmica natural d'aquest tipus d'infeccions assimptomàtiques i, per tant, el risc que suposen per als esforços d'eliminació, els autors van realitzar un seguiment d'adults sense febre però infectats per P. falciparum. Per a això, van fer una cerca activa de casos assimptomàtics, visitant diferents cases en el districte de Manhiça, al sud de Moçambic. Van reclutar 32 homes “sans” que van resultar positius segons la prova ràpida de diagnòstic (RDT). Van fer-ne un seguiment durant 28 dies (amb preses de sang al dia 1, 2, 3, 7, 14, 21 i 28) i, en acabat, van oferir-los el tractament.  Els resultats mostren que la parasitèmia (és a dir, la concentració de paràsits en sang) decau ràpidament en els primers 4 dies, a nivells que ja no són detectables per microscopia o RDT. No obstant això, la majoria seguia amb nivells baixos del paràsit als 28 dies (detectables per mètodes moleculars).

“Aquests resultats indiquen que els individus que viuen en àrees endèmiques i que han adquirit un cert grau d'immunitat contra el paràsit, aconsegueixen controlar ràpidament la infecció encara que no aconsegueixin eliminar completament el paràsit”, assenyala Beatriz Galatas, primera autora de l'estudi. “Això suggereix que la finestra de temps en què els individus assimptomàtics contribueixen a sostenir la transmissió del paràsit podria ser relativament curta”, afegeix. Els autors conclouen que els estudis sobre infeccions afebrils ajudaran a dissenyar i implementar les estratègies més adequades en les comunitats per recórrer aquest “últim quilòmetre” en l'eliminació de la malària.

Referència

Galatas B, Martí-Soler H, Nhamussua L, Cisteró P, Aide P, Saute F, Menéndez C, Rabinovich NR, Alonso PL, Bassat Q, Mayor A. Dynamics of afebrile Plasmodium falciparum Infections in Mozambican Men. Clin Infect Dis. 2018 Mar 13. doi: 10.1093/cid/ciy219

id=6008633
id=5801694
id=5276762