Per què les dones se senten insegures a la natura: la bretxa de gènere als espais verds

La inseguretat limita l’accés de les dones als espais verds, la qual cosa genera bretxes de gènere en salut i benestar. Però hi ha coses que es poden canviar.

Preferiries trobar-te amb un home o amb un os al bosc? Aquesta pregunta es va fer viral a les xarxes socials el 2024. Per sorpresa de molts, milers de dones van respondre “l’os”. El debat que va seguir va exposar una realitat: per a moltes dones, la major amenaça a la natura no és l’entorn salvatge, sinó altres persones.

Passar temps en espais verds no amenaçants és beneficiós per a la salut i el benestar: redueix l’estrès, fomenta l’activitat física, afavoreix una millor salut mental i disminueix el risc de malalties cròniques. Tot i això, aquests beneficis no es distribueixen de manera equitativa, perquè les dones tendeixen a visitar la natura amb menys freqüència que els homes i se senten menys segures als parcs.

Què fa que les dones se sentin insegures a la natura?

En el nostre estudi recent a Anglaterra, vam comparar les percepcions de dones i homes sobre els espais verds. Les participants van observar imatges i vídeos de parcs rurals amb diferent densitat de vegetació (d’oberts a densos) i diferents amenaces potencials (des d’animals salvatges fins a riscos socials).

Els resultats van ser clars:

• Les dones van dir sentir més por i percebre més risc que els homes, especialment en entorns verds densos.
• A les dones, els perills socials, com la amenaça d’agressió, els van fer més por que els perills físics, com els animals salvatges. Això no passava amb els homes.
• Aquestes percepcions van influir en el comportament: les dones van ser menys propenses que els homes a dir que visitarien o tornarien a aquests entorns.

En resum, la relació de les dones amb la natura no només està marcada pel paisatge físic, sinó també pels riscos socials que anticipen dins d’ell.

Per què això és important per a la salut i l’equitat

Sentir-se insegura a la natura no és només un inconvenient: és un problema de salut pública.

Si la meitat de la població mundial se sent menys capaç d’utilitzar aquests espais, l’accés a aquests beneficis per a la salut es torna profundament desigual.

Això contribueix directament a inequitats de gènere en salut i benestar.

 Què es pot fer per millorar la seguretat de les dones als espais verds? 

Tancar aquesta bretxa de gènere requereix acció en múltiples nivells:

• Dissenyar i mantenir el paisatge per evitar que la vegetació es torni massa densa. Això pot ajudar, però el veritable problema és social: les dones no tenen por dels arbres, sinó dels desconeguts.
• Abordar l’assetjament i la violència de gènere. Aquesta ha de ser la prioritat real. Cal més protecció, campanyes de conscienciació pública i un canvi cultural profund per fer que els parcs siguin segurs.
• Promoure els espais verds com a segurs i acollidors per a les dones. Les normes socials influeixen en com les nenes i els nens utilitzen els espais exteriors des que són petits. Canviar aquestes expectatives pot garantir que les dones se sentin igualment amb dret a la natura.

I aquests no són només problemes de gènere. Els infants, les persones grans, les minories ètniques o les persones LGBTQ+ també poden sentir-se insegures a la natura, i es beneficiarien d’espais verds més segurs i inclusius.

Natura per a tothom: aconseguir espais verds segurs i inclusius

La natura pot ser una eina poderosa per a la salut global. Si les dones i altres grups vulnerables eviten la natura per por a la violència, perden oportunitats de benestar. Abordar la seguretat als espais verds no és només una qüestió d’urbanisme, sinó de salut pública i justícia social.

Si volem que la natura sigui font de salut per a tothom, els esforços per promoure l’accés als espais verds han d’anar de la mà amb els esforços per prevenir la violència. I fer la natura més segura per a les dones significa fer-la més saludable per a tota la societat— i construir ciutats més justes i inclusives.