Quan la violència digital afecta la salut: què els passa a les dones i a les nenes

Milions de dones i nenes pateixen violència digital, fet que impacta en la seva salut i les porta a limitar la seva presència pública en línia. Cal repensar amb urgència les polítiques que regulen els entorns digitals.

[Aquest text l'ha escrit l'Eva Damkjær Thorsen (WGH Spain) i l'han revisat la Julia Pedreira i la Silvia Gómez (ISGlobal).]

El setembre de 2023, diverses adolescents d'Almendralejo (Badajoz) van descobrir que hi circulaven imatges seves nues entre els seus companys de classe. No eren fotografies reals: s'havien difós i creat mitjançant la intel·ligència artificial a partir d'imatges extretes dels seus comptes de xarxes socials sense el seu consentiment. Tot i que les imatges eren falses, el dany va ser immediat i real: por, vergonya, ansietat, humiliació pública i greus conseqüències per al seu benestar emocional.

El cas va provocar una forta reacció social i va obrir un debat públic sobre els riscos d'aquestes tecnologies. Però també planteja una qüestió més profunda: què passa quan els espais digitals es converteixen en entorns insegurs per a la salut, la seguretat i el benestar de les dones i les nenes?

Els entorns digitals com a determinants de la salut

Fa temps que sabem que la salut està influïda per factors que van més enllà de l'àmbit sanitari. Les condicions socials, econòmiques i ambientals en què vivim configuren les nostres oportunitats de benestar. Avui dia, en societats profundament digitalitzades, els entorns digitals també formen part d'aquest conjunt de determinants.

No obstant això, no tothom els habita en igualtat de condicions. Per a moltes noies i dones, la participació en els entorns digitals implica una exposició constant a formes específiques de violència que afecten tant la seva experiència en línia com la seva vida fora de línia.

Per a moltes noies i dones, la participació en els entorns digitals implica una exposició constant a formes específiques de violència que afecten tant la seva experiència en línia com la seva vida fora de línia

Les dades ens mostren la magnitud del fenomen. Segons les Nacions Unides, milions de dones i nenes (entre el 16 % i el 58 %) han patit alguna forma de violència digital. Aquesta àmplia forquilla reflecteix tant la diversitat dels abusos com la seva creixent normalització.

Les conseqüències no són només emocionals o momentànies. Sabem que l'exposició prolongada a entorns hostils pot provocar estrès crònic, ansietat o aïllament social. Veiem com moltes dones modifiquen el seu comportament en línia, limiten la seva presència pública o abandonen espais de debat per evitar atacs. En aquest sentit, la violència digital no només afecta individus concrets, sinó que també determina qui pot participar plenament en la vida social.

Noves formes de violència en l'entorn digital

Quan parlem de violència digital, veiem que no segueix un únic patró, sinó que es manifesta a través de múltiples pràctiques que estan entrellaçades i evolucionen amb el desenvolupament tecnològic.

L'assetjament en línia és una de les seves expressions més visibles. Investigacions de la UNESCO indiquen que tres de cada quatre dones periodistes han patit alguna forma de violència digital relacionada amb la seva feina. Les amenaces, els insults o les campanyes coordinades afecten el seu benestar i limiten la seva presència pública.

Els sistemes algorítmics tendeixen a prioritzar el contingut que genera interacció, la qual cosa sovint afavoreix missatges polaritzadors o agressius

La generació d'imatges manipulades sense consentiment —com en el cas d'Almendralejo— transforma la naturalesa de la violència de gènere. Les eines capaces de crear contingut sexualitzat a partir d'una simple fotografia faciliten més que mai vulnerar la privacitat de les persones.

Al mateix temps, veiem que el disseny de les plataformes digitals pot contribuir a intensificar aquests fenòmens. Els sistemes algorítmics tendeixen a prioritzar el contingut que genera interacció, la qual cosa sovint afavoreix missatges polaritzadors o agressius. D'aquesta manera, certes formes de violència no només són possibles, sinó que poden ser amplificades estructuralment, reforçant les desigualtats de gènere preexistents.

Conseqüències socials i sanitàries

La reducció de la presència de les dones en els debats públics, els espais professionals o els entorns acadèmics digitals limita la diversitat de veus i contribueix a reproduir les desigualtats preexistents. La violència digital actua, per tant, com un mecanisme d'exclusió que afecta tant la salut individual com el funcionament de les societats.

La reducció de la presència de les dones en els debats públics, els espais professionals o els entorns acadèmics digitals limita la diversitat de veus i contribueix a reproduir les desigualtats preexistents

El benestar psicològic, la participació social i l'accés a oportunitats són components fonamentals de la salut col·lectiva. Ignorar l'impacte dels entorns digitals en aquests àmbits significa passar per alt un determinant de la salut col·lectiva cada cop més rellevant.

Cap a una resposta col·lectiva

Reconèixer la violència digital com un determinant sanitari emergent ens obliga a repensar com es gestionen els entorns digitals a través de les polítiques públiques. Regular les plataformes, protegir-nos contra l'ús no consentit d'imatges i fer responsables els actors tecnològics són mesures preventives clau. Perquè aquestes respostes siguin eficaces, també cal incorporar una perspectiva de gènere en el desenvolupament i la governança dels espais digitals.

Regular les plataformes, protegir-nos contra l'ús no consentit d'imatges i fer responsables els actors tecnològics són mesures preventives clau

Per a nosaltres, entendre la violència digital contra les dones com a determinant de la salut no significa ampliar artificialment el concepte de salut pública, sinó reconèixer els canvis que acompanyen la transformació digital de les nostres societats. El repte ara és desenvolupar respostes capaces de protegir el benestar en un món cada cop més mediat per la tecnologia i garantir que les dones i les nenes puguin habitar els espais digitals lliurement i sense por.