Habitatge i salut: la importància de poder romandre-hi

Un habitatge saludable ens ha de protegir del fred i de la calor, tenir una bona qualitat de l’aire, prou llum natural i permetre’ns descansar. Però la salut també depèn d’una cosa menys visible: poder pagar aquest habitatge i tenir la seguretat de poder continuar-hi vivint.

L’habitatge és molt més que quatre parets i un sostre

Fa temps que l’habitatge s’entén com molt més que l’espai físic que habitem. Segons les Nacions Unides, el dret a un habitatge adequat inclou, entre altres aspectes, la seguretat de tinença, l’assequibilitat, l’accessibilitat i una ubicació que permeti accedir als serveis i a les oportunitats d’educació i feina. Un habitatge tampoc es pot considerar adequat si el seu cost compromet la capacitat de la llar per satisfer altres necessitats bàsiques.

Aquesta concepció àmplia de l’habitatge també és important des de la perspectiva de la salut pública. Un marc conceptual publicat recentment a The Lancet Public Health proposa tres pilars dels sistemes d’habitatge especialment rellevants per a la salut:

• Assequibilitat (affordability): la relació entre els costos de l’habitatge (hipoteca, manteniment, energia…) i els recursos disponibles de la llar. L’evidència és especialment consistent pel que fa a la salut mental.
• Seguretat residencial (security): la possibilitat de romandre a l’habitatge sense por d’un desallotjament forçós o d’altres amenaces. La seguretat residencial té una dimensió objectiva i una altra de psicosocial, vinculada a la sensació de control, privacitat, continuïtat i permanència.
• Adequació (suitability): la capacitat de l’habitatge per respondre a les necessitats específiques de les persones que l’habiten, pel que fa, per exemple, a la mida, la ubicació, les condicions físiques, el disseny o l’accessibilitat.

Aquests tres pilars estan estretament relacionats. Un habitatge pot reunir unes bones condicions físiques i, tanmateix, resultar inadequat per a les necessitats de les persones que l’habiten, ser difícil de pagar o no oferir prou seguretat de permanència. De la mateixa manera, els problemes d’assequibilitat poden acabar condicionant tant les característiques de l’habitatge al qual podem accedir com la nostra capacitat per romandre-hi. Entendre com es relacionen aquestes dimensions també ajuda a comprendre les diferents vies per les quals l’habitatge pot afectar la nostra salut.

Quan el preu de l’habitatge desplaça altres necessitats

Quan el lloguer, la hipoteca i altres despeses associades a l’habitatge absorbeixen una proporció elevada dels ingressos de la llar, disminueixen els recursos disponibles per a altres necessitats importants per a la salut, com ara una alimentació adequada, el transport o les activitats socials i educatives. També pot resultar més difícil afrontar les factures energètiques i mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, fet que augmenta el risc de pobresa energètica, que s’ha associat amb pitjors resultats de salut física i mental.

La dificultat per afrontar les despeses de l’habitatge, la incertesa davant de futures pujades del lloguer o la possibilitat de perdre la llar poden generar una sensació persistent d’inseguretat i estrès. La seguretat residencial no consisteix únicament a romandre físicament en un habitatge, sinó també a tenir una expectativa raonable de poder continuar-hi vivint.

La manca d’habitatge assequible també pot augmentar el risc de viure en condicions d’amuntegament, una situació que afecta especialment les llars monoparentals a Europa i que s’ha associat amb múltiples efectes adversos sobre la salut física i mental tant en adults com en infants.

Un criteri àmpliament utilitzat per valorar l’assequibilitat de l’habitatge és que els seus costos no superin el 30% dels ingressos de la llar. No obstant això, estudis recents suggereixen que la relació entre la càrrega econòmica de l’habitatge i la salut mental pot ser gradual i començar per sota d’aquest llindar. A Catalunya, el 2024, una quarta part de les llars de lloguer a preu de mercat destinava més del 40% dels ingressos a l’habitatge, el llindar que utilitza Eurostat per identificar situacions de sobrecàrrega pels costos de l’habitatge.

La importància de poder romandre

L’assequibilitat està, a més, estretament relacionada amb un altre dels pilars de l’habitatge: la seguretat residencial. La dificultat per afrontar les despeses de l’habitatge, la incertesa davant de futures pujades del lloguer o la possibilitat de perdre la llar poden generar una sensació persistent d’inseguretat i estrès. La seguretat residencial no consisteix únicament a romandre físicament en un habitatge, sinó també a tenir una expectativa raonable de poder continuar-hi vivint.

I no cal que la pèrdua de l’habitatge arribi a produir-se per observar associacions amb la salut. Una revisió sistemàtica d’estudis sobre persones sota amenaça de desnonament va trobar associacions tant amb pitjors resultats de salut mental (incloent-hi depressió, ansietat i malestar psicològic) com de salut física (entre d’altres, pitjor salut percebuda i una pressió arterial més elevada). Aquests efectes també poden estendre’s al conjunt de la llar. En famílies amb infants, per exemple, estudis recents han associat l’estrès familiar davant la possibilitat de perdre l’habitatge amb una incidència més elevada de problemes de salut mental infantil, especialment depressió i ansietat.

Quan aquesta inseguretat acaba traduint-se en una mudança no desitjada, també poden aparèixer altres conseqüències. La inestabilitat residencial pot interrompre la continuïtat de la vida quotidiana i alterar les xarxes socials i de cures, l’escolarització o l’accés als serveis. Aquesta continuïtat pot ser especialment important en determinades etapes de la vida, com ara durant la infància i la joventut o a mesura que envellim.

Més enllà del règim de tinença

Nombrosos estudis han trobat històricament millors indicadors de salut entre les persones propietàries que entre les llogateres. Tanmateix, interpretar aquestes diferències com un efecte directe del règim de tinença seria massa simplista. La propietat i el lloguer també estan relacionats amb els ingressos i el patrimoni, les característiques de l’habitatge i, de manera especialment rellevant, amb la seguretat i l’estabilitat residencials.

L’evidència recent ajuda a matisar aquesta relació. Un estudi publicat el 2026 va trobar que la bretxa en salut mental entre propietaris i llogaters als Estats Units s’havia ampliat en els darrers anys, especialment en aquelles zones on més havien augmentat els lloguers. Un altre estudi, realitzat entre llogaters amb ingressos baixos a Austràlia, va observar que un increment del lloguer igual o superior al 10% s’associava amb un deteriorament posterior de la salut mental.

Entendre l’habitatge des de la perspectiva de la salut pública exigeix mirar més enllà de les seves condicions físiques. És important que un habitatge sigui adequat a les necessitats de les persones que l’habiten, però també que el seu cost no obligui a sacrificar altres necessitats essencials i que hi hagi prou seguretat per poder-hi construir una llar i una vida amb continuïtat.

Però potser un dels resultats més interessants procedeix d’un estudi longitudinal que va analitzar què passava quan els llogaters es mantenien en el mateix habitatge: tot i que inicialment presentaven pitjors indicadors de salut mental que les persones propietàries, després de superar els cinc anys de residència estable aquesta diferència deixava de ser estadísticament significativa.

Aquests resultats apunten a una distinció important: viure de lloguer i viure en situació d’inseguretat residencial no són necessàriament el mateix. Més que el règim de tinença per si sol, és important considerar les condicions associades a aquest règim i, entre aquestes, la possibilitat de mantenir un habitatge assequible i una expectativa raonable de permanència.

Entendre l’habitatge des de la perspectiva de la salut pública exigeix, per tant, mirar més enllà de les seves condicions físiques. És important que un habitatge sigui adequat a les necessitats de les persones que l’habiten, però també que el seu cost no obligui a sacrificar altres necessitats essencials i que hi hagi prou seguretat per poder-hi construir una llar i una vida amb continuïtat.