Parcs urbans davant del canvi climàtic: com connectar el sòl, la biodiversitat i la salut mental

Com haurien de ser els parcs urbans del futur davant del canvi climàtic? Descobreix com el projecte BioWater estudia les connexions entre la biodiversitat, l'aigua retinguda al sòl i el nostre benestar mental i emocional.

[Aquest text l'han escrit conjuntament l'Elsa Carbonell, tècnica de camp, i l'Albert Bach, investigador postdoctoral.]

Temps de lectura: 3 min

Quan entres a un parc després d’un dia estressant, què et fa sentir millor? L’ombra dels arbres? El cant dels ocells? La sensació d’estar envoltat de natura? O la combinació de frescor, natura i calma que fa que aquell parc funcioni com alguna cosa més que un espai de pas?

En un context de canvi climàtic, escassetat d’aigua i creixement urbà, els espais verds ja no es poden entendre només com a llocs d’esbarjo ni com a elements amb una única funció. Són infraestructures urbanes que poden contribuir, alhora, a retenir aigua al sòl, acollir biodiversitat, millorar el confort ambiental i afavorir el benestar mental i emocional de la ciutadania.

Els parcs urbans del futur hauran de respondre a molts reptes alhora. BioWater aporta una primera base per pensar-los no com a peces separades de verd, sinó com a espais vius on sòl, aigua, biodiversitat i benestar estan entrellaçats.

Amb aquesta mirada va sorgir el projecte BioWater, una prova pilot desenvolupada en deu espais verds urbans de Barcelona. L’objectiu ha estat explorar com les característiques de la vegetació es relacionen amb tres dimensions clau: el contingut d’aigua al sòl, la biodiversitat i la restauració mental i emocional de les persones que fan servir aquests espais.

Com es relacionen les característiques de la vegetació i humitat del sòl?

El projecte ha estudiat parcs amb diferents configuracions vegetals: espais amb predomini d’herbàcies, arbustos, arbres i combinacions mixtes de vegetació. També ha incorporat diferents indicadors de biodiversitat, com els ocells, els líquens i els sírfids. Els sírfids són insectes pol·linitzadors, sovint semblants a petites abelles o vespes, que poden aportar informació sobre la qualitat de l’hàbitat. A més, el projecte ha recollit la percepció de les persones usuàries mitjançant enquestes i sessions participatives.

Els resultats de BioWater suggereixen que, per generar espais verds més resilients, cal entendre millor les característiques del sòl, restaurar-lo i millorar-ne la capacitat de retenir aigua.

Un dels resultats principals és que la relació entre vegetació i humitat del sòl no és tan simple com podria semblar. En els parcs estudiats, la humitat del sòl s’ha associat sobretot amb les característiques del sòl (textura i temperatura del sòl), les condicions ambientals, com la humitat relativa, i la vegetació.

Això és especialment important en una ciutat com Barcelona, on la gestió del verd urbà s’ha vist condicionada per la sequera. Els resultats de BioWater suggereixen que, per generar espais verds més resilients, cal entendre millor les característiques del sòl, restaurar-lo i millorar-ne la capacitat de retenir aigua.

Com es relacionen les característiques de la vegetació amb la biodiversitat?

En el cas de la biodiversitat, els resultats també apunten a una lectura matisada. Els espais amb més riquesa d’arbustos i arbres tendeixen a presentar més riquesa d’ocells. Però la biodiversitat percebuda per la ciutadania no depèn només del nombre total d’espècies vegetals. En els parcs analitzats, la biodiversitat percebuda per la ciutadania sembla associar-se amb espais on la vegetació es distribueix en més diversitat de capes i alçades, i on aquestes capes tenen una cobertura ben representada (complexitat estructural de la vegetació). La biodiversitat percebuda també s'ha associat amb una major sensació de naturalitat.

Com es relacionen les característiques de la vegetació amb el nostre benestar?

Aquest punt és important: la manera com les persones perceben un espai verd també forma part de la seva funció urbana. Un parc pot tenir valor ecològic, però perquè també sigui viscut com un espai restaurador cal considerar com s’hi mou la gent, com s’hi està i quins elements afavoreixen la sensació de natura.

Els resultats sobre benestar mental van en aquesta mateixa direcció:

• La restauració mental s’associa amb la complexitat estructural de la vegetació, la naturalitat percebuda i la connexió amb la natura.
• La regulació emocional a través de la natura, és a dir, l’ús dels espais verds per calmar-se, reduïr tensions o sentir-se amb més energia, mostra una relació més consistent amb la riquesa total d’espècies.
• El temps d’estada al parc sembla especialment rellevant per a la calma.

La conclusió principal és que els parcs no s’haurien de planificar mirant una sola variable. No es tracta només d’augmentar la vegetació, ni només de maximitzar la biodiversitat, ni només de crear espais agradables. El repte és integrar aquestes dimensions.

Com s’haurien de planificar els parcs, doncs?

La conclusió principal és que els parcs no s’haurien de planificar mirant una sola variable. No es tracta només d’augmentar la vegetació, ni només de maximitzar la biodiversitat, ni només de crear espais agradables. El repte és integrar aquestes dimensions.

1. Cal considerar conjuntament vegetació, sòl i aigua. Això implica incorporar la diagnosi del sòl en el disseny i manteniment dels espais verds, reduir el sòl nu, afavorir cobertes orgàniques protectores i explorar solucions naturalitzades de captació i emmagatzematge d’aigua.
2. Cal promoure espais més diversos, heterogenis i naturalitzats, evitant configuracions massa homogènies i combinant estrats herbacis, arbustius i arboris segons les condicions i usos de cada espai.
3. Cal dissenyar parcs pensats per a l’ús quotidià i el benestar: amb ombra, camins que no siguin només zones de pas, punts d’estada, espais de calma, zones de trobada i infraestructures de cura i confort, com bancs, lavabos públics, punts de lactància o espais adaptats a infants, persones grans i persones cuidadores.

Finalment, com que BioWater és una prova pilot, aquestes orientacions s’haurien d’aplicar inicialment en espais sentinella o actuacions pilot, amb seguiment posterior. Això permetria comprovar quines mesures funcionen millor abans d’estendre-les a altres espais de la ciutat.

Els parcs urbans del futur hauran de respondre a molts reptes alhora. BioWater aporta una primera base per pensar-los no com a peces separades de verd, sinó com a espais vius on sòl, aigua, biodiversitat i benestar estan entrellaçats.

Aquest estudi s’ha realizat en el marc del projecte 24S05864-001, finançat per l’Ajuntament de Barcelona per la Subvenció de Recerca Jove i Emergent 2024.