Els disruptors endocrins, disrupta què...?

Els disruptors endocrins, disrupta què...?

26.9.2016
image alt

Al llarg dels darrers anys hem escoltat diverses notícies, programes televisius i debats sobre els disruptors endocrins i el risc potencial que poden representar per a la nostra salut. Aquests compostos químics, tot i tenir un nom enrevessat, són més familiars del que ens pensem ja que formen part de la nostra vida quotidiana.

Aquests compostos químics, tot i tenir un nom enrevessat, són més familiars del que ens pensem ja que formen part de la nostra vida quotidiana

Per exemple, els retardants de flama presents als teixits, fan que la roba i sofàs costin molt més de cremar; els perfluorats, eviten que les truites se’ns enganxin a la paella; els parabens, allarguen la vida dels cosmètics impedint que hi creixin bacteris; i el bisfenol A, evita que l’aliment entri en contacte directa amb les llaunes de conserva. Tots aquests compostos químics i molt més tenen la capacitat de ser disruptors endocrins. Però ben bé què significa això?

Alguns exemples: els perfluorats, eviten que les truites se’ns enganxin a la paella; els parabens, allarguen la vida dels cosmètics impedint que hi creixin bacteris

L’estructura molecular d’aquests compostos és molt semblant a l’estructura de les hormones naturals del nostre cos com poden ser els estrògens o les hormones tiroïdals. Un cop aquests disruptors endocrins entren al nostre organisme a través de la dieta, la pell o l’aire, viatgen pel torrent sanguini i poden imitar l’acció de les hormones. Cal tenir present que les hormones són essencials per al control d’un gran nombre de processos biològics que es donen al llarg de la nostra vida com són el creixement, la pubertat o la funció cardíaca. Per tant, quan un disruptor endocrí entra en contacte amb un teixit diana, preparat perquè una hormona li doni una senyal, desencadena el mateix procés com si la senyal l’hagués donat una hormona. El teixit és incapaç per tant de distingir qui és qui.

Estudis en animals han demostrat que els disruptors endocrins poden afectar al desenvolupament neuronal, augmentar el risc de patir obesitat, diabetis o asma. També s’han relacionat amb alguns tipus de càncers com són el de mama o de pròstata.

L’evidència en humans però no és tan clara. Tot i que s’han fet molts estudis al respecte, encara no hi ha un estudi epidemiològic concloent sobre els efectes en persones. A més, normalment estudiem els efectes que un determinat disruptor endocrí pot tenir sobre la salut però en la vida no només ens exposem a aquest disruptor endocrí en concret, sinó a molts més. Poder analitzar el conjunt d’exposicions ambientals que una persona està exposada en el dia a dia és un dels principals reptes de la investigació actual.

Estudis en animals han demostrat que els disruptors endocrins poden afectar al desenvolupament neuronal, augmentar el risc de patir obesitat, diabetis o asma

La nostra exposició als disruptors endocrins va començar abans que naixéssim. Durant l’embaràs, la nostra mare ens va transferir molts d’aquests compostos a través de la sang i durant els primers mesos de vida a través de la llet materna. Els infants són més vulnerables a l’acció d’aquests compostos ja que el seu organisme no està del tot desenvolupat per poder-los eliminar. És per això que des de ISGlobal ens centrem en l’estudi dels possibles efectes que els disruptors endocrins puguin tenir en la salut infantil. Concretament, dintre del Projecte INMA (Infància i Medi Ambient) hem vist que l’exposició a bisfenol A durant l’embaràs pot augmentar el risc d’obesitat als quatre anys i d’infeccions respiratòries i sibilàncies al llarg de la infància. Paral·lelament, dintre del Projecte HELIX (Building the Early-Life Exposome), que inclou un total de 32.000 parelles de mares i fills de sis països europeus, intentem definir la totalitat de les exposicions ambientals durant els primers anys de vida i vincular-los amb la salut, el creixement i el desenvolupament dels nens. Entre els factors ambientals que estudiem es troben els disruptors endocrins.

L’evidència en humans però no és tan clara. Tot i que s’han fet molts estudis al respecte, encara no hi ha un estudi epidemiològic concloent sobre els efectes en persones

Tot i que l’evidència en humans és escassa, cal que ens preguntem si és necessari viure envoltat de tants compostos químics com són els plàstics, els cosmètics o els pesticides. L’alarma desencadenada en els darrers anys pels seus possibles efectes en la salut, ha fet que la indústria busqui substituts per aquests compostos com és el cas del bisfenol A. Tanmateix, els nous compostos tenen estructures moleculars similars als anteriors i conseqüentment també poden tenir la capacitat de ser disruptors endocrins; en definitiva, és un peix que es mossega la cua. És per això que els epidemiòlegs aconsellem que s’apliqui el principi de precaució fins que no hi hagi un veredicte unànime i contundent de la comunitat científica. És a dir, intentar evitar l’exposició d’aquests compostos fins que no es pugui demostrar que són totalment innocus.

Els epidemiòlegs aconsellem que s’apliqui el principi de precaució fins que no hi hagi un veredicte unànime i contundent de la comunitat científica

El ciutadà hi té un paper important, però les institucions que vetllen per la salut pública són les que realment han d’impulsar i recolzar polítiques que evitin la seva exposició.