ISGlobal se suma a l’OFF February i limita l’ús de les xarxes socials

Al departament de Comunicació d’ISGlobal ens unim a OFF February: reduïm l’ús de les xarxes socials per protegir la nostra salut i recuperar temps i benestar cognitiu.

Al departament de Comunicació d’ISGlobal hem decidit sumar-nos a la iniciativa OFF February.

Què és l’OFF February?

És una iniciativa global que proposa posar límits a les xarxes socials en favor del benestar i amb l’objectiu que les persones recuperem el control sobre el nostre temps. 

Què és el que farem?

Tal com proposa aquesta campanya, a l’equip de comunicació hem desinstal·lat totes les xarxes socials dels nostres telèfons corporatius i personals, ja que també hem acordat sumar-nos-hi a títol individual.

No es tracta d’eliminar completament les xarxes socials, sinó de treure-les de les nostres butxaques, com a mesura davant la hiperconnexió i l’ús compulsiu d’unes eines que cada vegada fan servir patrons més addictius. 

Això no vol dir que deixem de publicar en aquests canals. Tal com proposa l’OFF February, durant el mes de febrer hi accedirem únicament a través dels navegadors web i, a més, reduirem el nombre i la freqüència de publicació a tots els nostres canals socials.

Per què fem això?

Perquè les xarxes socials són cada vegada més xarxes i menys socials. Perquè des que vam obrir el nostre primer compte l’any 2011 hem vist com es produïa de manera cada cop més clara el fenomen que Cory Doctorow va batejar com a “merdificació”, pel qual les eines i els seus algoritmes s’han anat degradant fins a arribar a una fase en què es prioritza per damunt de tot el benefici i l’extracció de dades, i es releguen les persones i la seva salut a l’últim pla.

Lluny queden els temps en què accedíem a les xarxes socials per estar connectats amb les nostres amistats i contactes o per estar millor informats. També ha quedat enrere la diversificació de les diferents plataformes. Ara sembla que pràcticament totes serveixen el mateix engrut de continguts superficials, extrems i, sovint, tòxics, elaborat per gent amb qui probablement no has parlat mai i a qui probablement tampoc t’havies proposat seguir. 

La paradoxa d’ISGlobal

Les persones que integrem l’equip de Comunicació som conscients de viure en una contradicció constant en la recerca dels objectius d’ISGlobal, que és un centre d’investigació i translació en salut global. Nosaltres som aquí per al segon dels pilars: traslladar a la societat el coneixement generat pels aproximadament 400 científics i científiques que treballen al nostre costat. 

Aquesta tasca, ja complicada per si mateixa, és encara més difícil de dur a terme en un moment en què cada vegada són menys les persones que recorren als mitjans de comunicació per informar-se i més les que ho fan —o almenys això és el que creuen— a les xarxes socials. Dit d’una altra manera: hi ha sectors sencers de la població als quals mai no podrem arribar si no és a través de les xarxes socials. 

Tanmateix, la missió d’ISGlobal és “millorar la salut global i promoure l’equitat en salut”. I és aquí on la paradoxa es fa evident. Sabem —nosaltres millor que ningú— que la ciència és lenta a l’hora de produir consensos i que sempre va dècades per darrere de la indústria. Però ja hi ha evidències que les xarxes socials no són precisament bones per a la salut: hi ha estudis que, de manera directa o indirecta, les associen amb problemes de salut mental, ús problemàtic o addictiu, afectació del son i amb sobrepès i obesitat, entre d’altres. 

A més, el scroll infinit i altres patrons addictius emprats per les grans empreses tecnològiques propietàries de les xarxes socials exploten debilitats del nostre cervell i ens aboquen al consum compulsiu d’un fast food per a l’intel·lecte que pot tenir conseqüències catastròfiques per a la nostra capacitat d’atenció i la nostra capacitat de pensament profund. Hi ha autors que ja parlen de postaliterisme. Deixem per a un altre dia el debat sobre com aquest còctel perillós pot estar afectant la salut de les democràcies. 

Sabent tot això, com és possible que una institució que es dedica a millorar la salut global i promoure l’equitat en salut faci ús d’aquestes eines? Aquesta és la pregunta que ens fem nosaltres mateixos. I el cert és que ningú no ens obliga a fer servir aquestes plataformes. Tal com han expressat magistralment els professors Cristina Fernández i Santiago Giraldo en el seu darrer llibre, estem Segrestats per les xarxes i, a més —hi afegim nosaltres—, tenim síndrome d’Estocolm.

Una disjuntiva lose-lose

Amb les cartes que tenim a la mà, no sembla que hi hagi possibilitat de guanyar la partida a curt termini. Si realment volem arribar a la gent, hem d’anar on es troba. I, encara que cada vegada ens agradi menys, s’estima que les xarxes socials en el seu conjunt tenen actualment més de 5.600 milions d’usuaris, cosa que equival a gairebé el 70% de la població mundial. Hi tenim molt a fer per actuar com a àncora davant la desinformació i intentar erigir-nos en una font fiable, especialment per a la població més jove i amb menys formació. Marxar ara seria deixar-los a la seva sort i, potser, condemnar-nos a nosaltres mateixos a la irrellevància. 

Quedar-nos implica transitar pel fil de la contradicció.

De moment i, a manca de solucions totals, ens sumem a l’OFF February i donem la benvinguda a aquest mes amb la voluntat de seguir una dieta rica en nutrients cognitius i baixa en scroll.