D'Islàndia al sud d'Europa: de què ens alerten els mosquits?

L’arribada de mosquits a Islàndia i la seva expansió al sud d’Europa evidencien com el canvi climàtic està transformant els ecosistemes i augmentant els riscos per a la salut humana.

Temps de lectura: 4 min

L’any 2025, una troballa biològica va marcar una fita que, tot i discreta, ressona com una alarma arreu del planeta: la confirmació de la presència de mosquits silvestres a Islàndia. Per a la biologia, això va representar una ruptura històrica; l’“excepció islandesa”, aquell escut natural que les baixes temperatures oferien contra aquestes espècies, s’esvaïa. El que durant segles havia estat una barrera climàtica infranquejable, avui comença a ser un record.

Aquest fenomen no és un esdeveniment aïllat ni una curiositat biogeogràfica. És, en realitat, un símptoma palpable de com el canvi climàtic està reescrivint les regles del joc del món viu. La temperatura mitjana del planeta està assolint registres sense precedents i, amb cada fracció de grau d’augment, els nínxols ecològics es desplacen, permetent que espècies oportunistes —i els patògens que transporten— ampliïn el seu territori cap a latituds i altituds abans inhòspites.

La nova realitat del sud d’Europa

Si mirem cap al nostre entorn, al sud d’Europa i específicament a Espanya, aquest procés ja és una realitat consolidada. El mosquit tigre (Aedes albopictus), un vector capaç de transmetre virus com el dengue, el chikungunya o el zika, ha deixat de ser un visitant ocasional per convertir-se en un veí permanent. El que observem no és només una expansió geogràfica, sinó una alteració de l’estacionalitat: hiverns més suaus i estius més prolongats permeten que els cicles de vida d’aquests vectors s’accelerin i s’allarguin.

Aquesta expansió no és casual. Com hem documentat en el marc del Planet Hub, la combinació d’alteracions en els patrons de precipitació i l’augment tèrmic crea condicions ideals perquè vectors que abans limitaven la seva presència a regions tropicals trobin ara un entorn pròsper a les nostres ciutats i àrees rurals.

Una mirada global a la salut planetària

Quan el mapa biològic es redibuixa d’aquesta manera, les implicacions per a la salut planetària són profundes. L’expansió del dengue és potser l’exemple més il·lustratiu d’aquesta nova era. La malaltia, que històricament tenia un pes aclaparador a les regions tropicals, està ara posant a prova els sistemes de salut de països que no estaven preparats per gestionar-ne la transmissió local.

Però el risc va més enllà d’un sol patogen. Ens enfrontem a la “mescla” de cicles biològics: quan ecosistemes que abans estaven separats per barreres climàtiques comencen a solapar-se, augmenten exponencialment les oportunitats perquè els patògens saltin entre espècies, el que coneixem com a spillover. Estem entrant en un territori desconegut en què la imprevisibilitat climàtica es tradueix en una vulnerabilitat sanitària més gran.

De l’observació a l’acció

Davant d’aquest escenari, la ciència té una doble responsabilitat. D’una banda, hem d’aprofundir en la comprensió dels tipping points o punts de no retorn del sistema Terra, aquells llindars crítics que, un cop superats, poden generar canvis irreversibles en el clima i, per extensió, en la nostra salut. D’altra banda, la urgència ens obliga a passar a l’acció: el desenvolupament de sistemes d’alerta primerenca (EWS) basats en models computacionals robustos és la nostra millor eina. Aquests sistemes no només han de predir el clima, sinó integrar dinàmiques de mobilitat humana, canvis en l’ús del sòl i l’ecologia dels vectors per anticipar brots abans que es produeixin.

El Dia Mundial del Mosquit hauria de ser aquest any un recordatori que la salut humana no es pot dissociar de la salut del nostre planeta. Islàndia és només el primer avís; el veritable repte és comprendre que, en un món que s’escalfa, les barreres geogràfiques ja no ens protegeixen. La resiliència, en aquest segle, depèn de la nostra capacitat d’anticipar aquests canvis i d’actuar sobre les causes profundes d’aquesta transformació accelerada.