2025: Un any en emocions

Les emocions modelen els nostres valors, decisions i interaccions. La salut global no és una excepció: la seva història també s’escriu amb emocions.

Les emocions han tingut un paper evolutiu crucial en la supervivència de la nostra espècie (i de moltes altres), permetent-nos reaccionar ràpida i eficaçment davant amenaces i oportunitats externes. Fins i tot avui, en la societat “moderna”, sovint és l’emoció, més que la raó, la que modela els nostres valors i guia el nostre comportament, decisions i interaccions socials.

La salut global no és una excepció. La seva història no només s’escriu en dades, polítiques i directrius; també s’escriu en emocions. I 2025 ha estat un remolí emocional. Aquí presentem alguns dels esdeveniments clau de l’any, vistos a través del prisma de sis emocions bàsiques:

Por – La desinformació en l’era de la IA

2025 ha estat sovint anomenat “l’any de la IA”. Tot i que pugui semblar emocionant, el ràpid avanç de la intel·ligència artificial també genera por pel seu potencial d’alimentar la desinformació.

La desinformació, que consisteix en la difusió deliberada d’informació falsa amb la intenció d'enganyar o manipular representa una gran amenaça per a la societat. Erosiona la confiança, soscava la democràcia i fomenta la polarització i la inestabilitat. També és una de les amenaces més perilloses i silencioses per a la salut pública avui dia. El contingut conspiranoide i els deepfakes generats per IA a les xarxes socials estan augmentant la desconfiança envers les vacunes, erosionant la confiança en la ciència i les autoritats sanitàries, i dificultant la resposta a les epidèmies.

La por és un mecanisme de supervivència que prepara el cos per “lluitar o fugir”. També fomenta l’aprenentatge social i la prudència. Per a la societat, la por hauria de servir de guia cap a la vigilància i el discerniment. Com a comunitat científica, tenim la responsabilitat de lluitar contra la desinformació. I pocs temes han estat tan afectats per falsedats com el canvi climàtic. En aquest cas, la por dona pas a la ira.

Ira – La inacció dels governs davant el canvi climàtic

Malgrat algunes senyals esperançadores a la recent COP30, incloent-hi acords sobre mecanismes d’ajuda financera, la cimera va acabar una vegada més sense un pla clar per eliminar els combustibles fòssils i frenar la desforestació, bloquejat per poderosos interessos de lobby.

Mentrestant, les emissions continuen augmentant i s’espera que arribin al seu pic massa tard per mantenir l’escalfament per sota d'1,5 °C respecte als nivells preindustrials: les estimacions actuals ens situen en camí d’un escalfament de 2,6 °C per al 2100. El cost de la inacció ja és enorme: 250 milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars a causa de desastres climàtics. Les malalties transmeses per vectors s’estan propagant més ràpid del previst, les morts per calor continuen augmentant i la contaminació de l’aire segueix sent catastròfica en moltes ciutats. És indignant que, amb tant en joc, no es prenguin mesures decisives.

L’ira ens ajuda a mobilitzar energia per afrontar amenaces o defensar-nos del dany. Així doncs, per què no exigim comptes als governs? Per què no mobilitzem l’energia necessària per enfrontar-nos a la major amenaça per a la vida tal com la coneixem?

Fàstic – La crueltat de les retallades d’ajuda

El fàstic actua com a mecanisme de protecció davant elements tòxics, provocant sentiments de repulsió. I és difícil no sentir-lo quan un dels homes més rics del món (i que recentment va rebre un pla de compensació d’1 bilió de dòlars per part de la seva empresa) decideix sense més retallar programes vitals com USAID en nom de l’“eficiència governamental”. Aquestes decisions ja estan costant milers de vides i podrien provocar més de 14 milions de morts prevenibles per al 2030. Malauradament, els Estats Units no estan sols. A Europa, les polítiques de dreta també estan reduint l’ajuda exterior, revertint dècades de progrés en malalties com la malària, la tuberculosi i la SIDA, i posant en risc més de 22 milions de persones, inclosos 5,4 milions de nens menors de cinc anys. Això ens porta a la següent emoció.

Tristesa – Infàncies robades pels conflictes

La tristesa ens ajuda a sobreviure a la pèrdua i ens impulsa a actuar amb més vigilància i reflexió. Què pot ser més trist que el terrible preu que estan pagant els nens i nenes en els conflictes que es viuen a tot el món?

A Sudan, milions de persones han estat desplaçades, deixant 7,4 milions de menors sense accés a aigua potable segura, 4 milions amb desnutrició aguda i 2 milions sense vacunes essencials. A Gaza, s’estima que 64.000 nens i nenes han mort o han quedat discapacitats, i els qui sobreviuen necessiten urgentment aliments i atenció sanitària. A Ucraïna, al voltant de 3.000 nens i nenes (equivalent a unes 150 aules) han estat assassinats o ferits, i molts més han perdut les seves escoles, les seves llars i fins i tot les seves famílies.

La tristesa no ha de ser passiva; ha de ser una crida a aturar aquestes atrocitats i protegir els més vulnerables.

Alegria – Un canvi de joc per a la malària

Per primera vegada en més de 20 anys, es preveu un antimalàric de nova generació. GanLum, que combina un nou fàrmac (ganaplacida) amb un de ja existent (lumefantrina), representa un avanç crucial davant del problema creixent de resistència als tractaments actuals basats en artemisinina. Desenvolupat per Novartis i Medicines for Malaria Venture (MMV), GanLum va donar resultats molt prometedors en un assaig clínic de fase III realitzat a 12 països africans.

Els programes de vacunació contra la malària també han fet grans passos: el 2024, més de 12 milions de dosis van arribar a 17 països africans i, l’abril d’aquest any, 25 països havien estat aprovats per rebre finançament de Gavi per incloure les vacunes als seus programes de vacunació rutinària. A més, un acord per reduir el preu de la vacuna R21/Matrix-M a menys de 3 $ per dosi podria protegir 7 milions de nens addicionals per al 2030, i 21 països ja l’han implementada des de la seva introducció el 2024.

L’alegria motiva comportaments que augmenten les nostres possibilitats de supervivència, com els vincles socials i el benestar col·lectiu. Després d’anys d’estancament en la lluita contra la malària, les vides que es poden salvar gràcies a aquests avenços ens donen, sens dubte, un motiu d’alegria.

Sorpresa – Més ràpid del previst

La sorpresa ens obliga a parar atenció als esdeveniments inesperats. En el post de l’any passat, vaig escriure sobre lenacapavir com un punt d’inflexió per a la prevenció del VIH, sempre que arribés als països que més ho necessiten. La bona notícia és que això ha començat a passar més ràpid del previst. El fàrmac va arribar a Sud-àfrica, Eswatini i Zàmbia pocs mesos després de la seva aprovació als Estats Units. Administrat com a injecció subcutània semestral, lenacapavir és el més proper a una vacuna, ja que reduix la transmissió del VIH en més del 99,9 %. Gilead Sciences ha acordat subministrar-lo sense ànim de lucre a 2 milions de persones en països amb alta càrrega de VIH durant tres anys, i s’espera que les versions genèriques estiguin disponibles des del 2027 a uns 40 $ anuals per persona, en més de 100 països.

La sorpresa ofereix l’oportunitat d’aprendre, adaptar-nos i trobar noves solucions. Esperem que el 2026 ens porti algunes sorpreses inspiradores.

P.D. Un sincer agraïment als meus companys de comunicació per les seves idees que van ajudar a inspirar aquest post!