Què va passar amb les morts per calor durant la pandèmia de la COVID-19? Un estudi europeu ho revela

Noves dades mostren un repunt de morts per calor durant la pandèmia de la COVID-19 a Europa i exposen desigualtats en l’adaptació al clima.

L’escalfament global està elevant les temperatures mitjanes, fet que comporta una disminució de les morts relacionades amb el fred i un augment de les relacionades amb la calor. S’espera que aquesta tendència continuï empitjorant si no s’implementen estratègies sòlides d’adaptació i mitigació. Un estudi recent va estimar que, l’any 2023, les morts per calor a Europa haurien estat un 80% més altes en absència dels esforços històrics d’adaptació.

Falta una part clau del panorama

Però aquí rau el problema: aquestes estimacions no tenen en compte esdeveniments globals o regionals com la pandèmia de la COVID-19, que va afectar de manera significativa la salut pública i l’escenari socioeconòmic general. Aquesta malaltia va causar més de 7 milions de morts i 777 milions de casos arreu del món, impactant els sistemes sanitaris, les economies i les estructures socials.

Foto: Isaac Planella / Ajuntament de Barcelona.
 

Donada la clara intersecció entre els riscos climàtics i els pandèmics per a la salut, es podria esperar més estudis que analitzessin què va passar amb la vulnerabilitat relacionada amb la temperatura durant la pandèmia. Sorprenentment, aquest no ha estat el cas. Una de les principals dificultats per cobrir aquest buit ha estat la manca de dades fiables sobre les morts per COVID-19 durant els primers mesos de la pandèmia, ja que no es van registrar totes, així com la complexitat d’analitzar aquestes disrupcions en la mortalitat. Com a resultat, molts estudis van excloure les dades posteriors a 2020 o directament van eliminar les morts per COVID-19 dels recomptes totals de mortalitat, amb les limitacions que això comporta.

Molts estudis van excloure les dades posteriors a 2020 o directament van eliminar les morts per COVID-19 dels recomptes totals de mortalitat, amb les limitacions que això comporta

Tanmateix, no es pot continuar ignorant les dades posteriors a 2020. Algú ho havia d’afrontar, i a ISGlobal hi hem estat treballant precisament.

En el nostre estudi més recent, vam desenvolupar una metodologia innovadora per ajustar les morts per COVID-19, cosa que ens va permetre fer una avaluació més precisa de la mortalitat relacionada amb la temperatura. Creiem que aquest enfocament posa de manifest la necessitat d’incloure les dades de la pandèmia i d’ajustar per les morts per COVID-19 en la recerca futura; ignorar-ho és perdre’s una part enorme del panorama.

Per exemple, per il·lustrar-ho, altres estudis que van analitzar els anys pandèmics i postpandèmics, com el de Ballester et al., 2023, van estimar un total de 61.672 morts per calor durant l’estiu de 2022 utilitzant ajustos previs a la pandèmia que ja no reflecteixen les vulnerabilitats actuals. Si s’usa la nova metodologia, la mortalitat per calor en aquell mateix període va ser un 14,42% més alta, arribant aproximadament a 71.400 morts.

Qui s’està adaptant millor a Europa?

Però això no és tot! També vam explorar com ha canviat el risc de mortalitat al llarg del temps, per avaluar si la població europea s’ha adaptat a la calor i al fred abans i després de l’inici de la pandèmia. El que vam trobar és preocupant: hi ha hagut una mala adaptació a la calor al sud i a l’oest d’Europa, cosa que significa que la població d’aquestes regions s’està tornant més vulnerable a les altes temperatures. En canvi, es va observar certa adaptació al fred al nord, a l’est i a l’oest d’Europa.

Hi ha hagut una mala adaptació a la calor al sud i a l’oest d’Europa, cosa que significa que la població d’aquestes regions s’està tornant més vulnerable a les altes temperatures. En canvi, es va observar certa adaptació al fred al nord, a l’est i a l’oest d’Europa

Això mostra clarament que l’adaptació no s’està produint de manera equitativa arreu del continent, i subratlla les diferències regionals en l’adaptació a la temperatura, així com la necessitat urgent de reforçar les mesures d’adaptació i mitigació relacionades amb la calor a Europa. Aquestes poden incloure sistemes d’alerta primerenca, campanyes de salut pública i esforços específics de comunicació científica. El més important és que els nostres resultats suggereixen que aquestes estratègies d’adaptació han de centrar-se en les regions més vulnerables, especialment al sud d’Europa, on països com Espanya o Itàlia afronten riscos creixents relacionats amb la calor.

Plans d’adaptació més efectius i sensibles

En darrer terme, creiem que la metodologia que hem desenvolupat en aquest estudi reflecteix millor la vulnerabilitat actual, modelada no només per les condicions climàtiques sinó també per les respostes socials a crisis com la pandèmia de la COVID-19. Aquest enfocament ofereix evidència sòlida i sensible al context perquè els responsables polítics i les institucions puguin dissenyar i implementar plans d’adaptació a la temperatura més efectius i sensibles.

Els nostres resultats suggereixen que les estratègies d’adaptació al clima han de centrar-se en les regions més vulnerables, especialment al sud d’Europa, on països com Espanya o Itàlia afronten riscos creixents relacionats amb la calor

Amb l’esperança de donar suport a accions ben fonamentades i inclusives per part dels diferents actors, les estratègies d’adaptació del futur no només hauran de ser efectives, sinó també equitatives davant els desafiaments del nostre temps.

Referència

Paniello-Castillo B, Quijal-Zamorano M, Gallo E, Basagaña X, Ballester J. Regional changes in temperature-related mortality before and during the COVID-19 pandemic: a continental modelling analysis in 805 European regions. Environmental Research 278, 121697 (2025).