Per què continuem ignorant la principal causa de mort entre les dones?

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en dones, però continuen infradiagnosticades i invisibilitzades en la recerca i la pràctica clínica.

Temps de lectura: 3 minuts.

[Aquest text és una col·laboració entre Women in Global Health (WGH) Spain i ISGlobal.]

Imagina una dona que arriba a urgències amb fatiga, nàusees i un dolor persistent a la mandíbula o a l'esquena. Ni se li ha passat pel cap que pugui tractar-se d'un infart, perquè sempre ha sentit que notaria el clàssic dolor al pit o al braç esquerre. És molt possible que el personal sanitari tampoc ho sospiti d'entrada. Tanmateix, pot ser que estigui patint un infart.

Amb motiu de la Setmana de la Salut Pública 2026, posem el focus en la salut cardiovascular femenina. No podem continuar ignorant que la principal causa de mort en dones continua estant infrainvestigada, infradiagnosticada i subestimada.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en dones al món (responsables de 8,6 milions de defuncions a l'any) i, malgrat tot, continuen sent les grans "invisibles". La medicina moderna es va construir sota un model estàndard masculí i avui, en ple 2026, les dones continuen pagant el preu d'aquesta herència amb les seves pròpies vides.

La bretxa en recerca: dones absents en la base de l'evidència

Durant dècades, la recerca clínica s'ha desenvolupat sota un biaix androcèntric: s'estudiava l'home i s'assumia que els resultats eren aplicables a tota la població. En no incloure prou dones en els assajos clínics, gran part de l'evidència utilitzada per al diagnòstic i tractament de les malalties actuals prové principalment de poblacions masculines. Això ha creat un problema fonamental. Estem aplicant una evidència mèdica que no representa adequadament la meitat de la població, les dones.

Durant dècades, la recerca clínica s'ha desenvolupat sota un biaix androcèntric: s'estudiava l'home i s'assumia que els resultats eren aplicables a tota la població

Aquesta exclusió històrica ha creat el que coneixem com la càrrega invisible de la malaltia (invisible burden of disease). No és que les dones no pateixin malalties cardiovasculars; és que la ciència no ha mirat el seu sistema cardiovascular sota la mateixa lupa.

Quan el símptoma surt del que és "clàssic"

La bretxa en la recerca es tradueix en una realitat dramàtica a la consulta:

• Símptomes enganyosos: les dones sovint presenten símptomes cardiovasculars diferents dels signes “clàssics” descrits en homes. En lloc del característic dolor toràcic, en les dones l'infart es pot presentar amb fatiga, nàusees, dolor mandibular, dificultat per respirar o dolor d'esquena.
• Errors de diagnòstic: a causa d'aquests símptomes diferents, s'estima que fins a un 50% de les dones són mal diagnosticades o diagnosticades en fases massa avançades.
• Percepció errònia: una enquesta a 8.000 persones va revelar que només el 34% identificava les malalties cardiovasculars com la principal causa de mort en les dones. Creien erròniament que el càncer de mama era més letal.

Aquesta manca de conscienciació, tant en la població general com en el personal sanitari, provoca que els símptomes puguin passar-se per alt, les estratègies de prevenció es retardin i els recursos es destinin a altres àrees sanitàries considerades més prioritàries.

Tres pilars per al canvi

Per tancar la bretxa de gènere i acabar amb la desigualtat de gènere en recerca cal transformar l'estructura de la salut global, la base de l'evidència.

1. Trencar amb el model estàndard: no podem aplicar el model masculí com a “únic” i generalitzat. Necessitem aplicar la ciència sota dades que estiguin desagregades per sexe en cada assaig clínic.
2. Finançament amb perspectiva de gènere: la inversió en salut cardiovascular femenina continua sent insuficient en comparació amb la magnitud real del problema. Necessitem recursos destinats específicament a entendre els factors de risc específics de les dones, els seus símptomes clínics, com diagnosticar-les de forma òptima i la seva resposta als tractaments.
3. Lideratge femení: encara que les dones som el 70% de la força laboral sanitària, només ocupem el 25% dels llocs de lideratge. Aquesta manca de representació femenina en alts càrrecs de recerca influeix en quines preguntes de recerca reben finançament, quins estudis es prioritzen i com es tradueix l'evidència en polítiques públiques.

Una crida a l'acció

Tancar la bretxa de gènere en la salut cardiovascular no només és una qüestió d'equitat de gènere, sinó una necessitat urgent de salut pública i global. Passar per alt les particularitats del sistema cardiovascular femení és ignorar la meitat de la població mundial. Només transformant la manera com investiguem, financem i diagnostiquem, aconseguirem que la principal causa de mortalitat femenina deixi de ser, per fi, una càrrega invisible.