Un estudi suggereix que el perfil de les persones diagnosticades de TDAH i autisme ha canviat en l'última dècada

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, i la Universitat d'Aarhus mostra que els infants i adolescents diagnosticats actualment de trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o trastorn de l'espectre autista (TEA) a Dinamarca comparteixen més característiques amb els seus iguals de la població general que els que rebien aquests diagnòstics fa una dècada. Els resultats suggereixen que l'augment dels diagnòstics observat durant l'última dècada pot reflectir, almenys en part, canvis en les característiques de les persones que reben aquests diagnòstics, a més de possibles canvis en el risc subjacent de desenvolupar aquestes condicions. L'estudi ha estat publicat a JAMA Psychiatry.

Un perfil canviant de les persones diagnosticades

Des de fa anys, la recerca ha demostrat que determinades característiques són més freqüents entre les persones diagnosticades de TDAH o TEA que entre la població general. Entre aquestes hi ha factors relacionats amb l'embaràs i el naixement, com ara el part prematur i el baix pes en néixer; factors familiars i socioeconòmics, com ara un nivell educatiu més baix dels progenitors o uns ingressos familiars més baixos; antecedents de trastorns psiquiàtrics en els progenitors; i un ús més gran dels serveis sanitaris abans del diagnòstic.

Per investigar si el perfil de les persones diagnosticades ha canviat amb el temps, l'equip investigador va analitzar dades de més de 2,1 milions d'infants i adolescents residents a Dinamarca. Van comparar més de 71.000 persones diagnosticades de TDAH o TEA entre 2012 i 2022 amb més de 713.000 persones de la mateixa edat sense aquests diagnòstics.

Els resultats mostren que, tot i que els infants i adolescents diagnosticats de TDAH o TEA continuaven presentant aquestes característiques amb més freqüència que els seus iguals, les diferències es van anar reduint progressivament durant el període d'estudi. Per exemple, fa deu anys, els infants nascuts amb baix pes tenien un 54% més de probabilitats de rebre posteriorment un diagnòstic de TDAH o TEA que els que havien nascut amb un pes normal. Al final del període d'estudi, aquesta diferència s'havia reduït al 17%. Es van observar reduccions similars per al naixement prematur i diversos indicadors de desavantatge socioeconòmic.

“El missatge clau no és que aquests factors de risc hagin deixat de ser importants”, afirma Magnus Elias Tarp, estudiant de doctorat de la Universitat d'Aarhus i primer autor de l'estudi. “El que hem observat és que les persones diagnosticades en els darrers anys s'assemblen més a la població general que les que rebien els mateixos diagnòstics fa una dècada”.

Una nova perspectiva sobre l'augment dels diagnòstics

La major part de la recerca sobre el TDAH i el TEA s'ha centrat a explicar per què augmenten els diagnòstics o a identificar els factors que incrementen el risc de desenvolupar aquestes condicions. Aquest estudi planteja una pregunta diferent: si les característiques de les persones que reben aquests diagnòstics també han canviat amb el temps.

Els autors suggereixen que aquest canvi pot reflectir diversos factors, entre els quals hi ha un major coneixement i conscienciació sobre el TDAH i el TEA, una millor identificació per part dels serveis sanitaris i educatius, un major accés a l'avaluació diagnòstica o canvis en el llindar a partir del qual es considera que els trets del neurodesenvolupament generen un deteriorament clínicament significatiu. Tot i que l'estudi no permet determinar la contribució relativa de cadascun d'aquests factors, sí que suggereix que l'augment dels diagnòstics no s'hauria d'interpretar únicament com una evidència d'un increment en la freqüència subjacent del TDAH o el TEA.

“Els nostres resultats ens ajuden a entendre millor per què els diagnòstics de TDAH i autisme han augmentat de manera tan marcada en els darrers anys”, afirma Oleguer Plana-Ripoll, investigador d'ISGlobal i de la Universitat d'Aarhus i autor sènior de l'estudi. “No demostren que aquestes condicions s'estiguin sobrediagnosticant ni que s'hagin tornat menys greus. Més aviat indiquen que la població que rep aquests diagnòstics ha canviat amb el temps, i això s'ha de tenir en compte a l'hora d'interpretar les tendències actuals. Per saber si els resultats es repliquen també en altres països, caldria dur a terme estudis específics”, afegeix.

Implicacions per a la recerca i la planificació de serveis

Segons l'equip investigador, aquests resultats tenen implicacions importants per interpretar les tendències en la prevalença del TDAH i el TEA i per planificar els serveis sanitaris, educatius i socials.

Els resultats també suggereixen que algunes de les millores observades en estudis recents sobre l'evolució de les persones amb TDAH o TEA podrien reflectir, en part, canvis en el perfil de la població diagnosticada, més que no pas canvis en el pronòstic d'aquestes condicions en si mateixes.

Referència:
Tarp ME, Lousdal ML, Rask CU, Keyes KM, Formánek T, Brikell I, Liu X, Maseras GT, Plana-Ripoll O. Changes in Characteristics Associated With ADHD and ASD Diagnoses in Denmark Over Time (2012–2022). JAMA Psychiatry. 2026. DOI:10.1001/jamapsychiatry.2026.2722