El terratrèmol de Trump i les seves rèpliques: com l’enfonsament del sistema de salut global augmenta la desigualtat, debilita la governança mundial i ens amenaça a tots

El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units representa una gran disrupció per a un sistema de cooperació internacional en matèria de salut ja considerat fràgil. Fins i tot abans de la seva reelecció, l’anomenada “fatiga” dels donants, una Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 debilitada i múltiples crisis superposades —des de pandèmies i desastres climàtics fins a conflictes i inestabilitat econòmica— ja estaven posant a prova l’ecosistema de salut global. Ara, el retorn de Trump amenaça amb desestabilitzar encara més aquest panorama delicat.

Històricament, els Estats Units han estat el màxim contribuent a la salut global, donant suport a les organitzacions multilaterals, la recerca i la resposta davant d'emergències. La segona administració Trump està retirant aquests recursos clau, fet que obliga les institucions de salut global a replantejar-se estratègies, aliances i formes de governança. Alhora, els donants europeus també estan reduint la seva ajuda al desenvolupament, cosa que agreuja la crisi de finançament.

En les darreres dècades hem presenciat fites extraordinàries per a la salut global —des de l’erradicació de la verola i la reducció de la poliomielitis en més d’un 99%, fins a l’expansió del tractament del VIH i el desplegament ràpid de vacunes contra la COVID-19—. Aquests èxits demostren el que pot aconseguir l’acció global coordinada. No obstant això, aquest progrés ara està en risc. L’enfocament “America First” (Amèrica Primer) de Trump prioritza els interessos nacionals per damunt de la col·laboració internacional, soscavant les inversions a llarg termini en seguretat sanitària global i atacant de manera constant la ciència i la recerca. Aquest enfocament limitat ignora el fet que les amenaces per a la salut transcendeixen fronteres.

En un entorn geopolític canviant, aquesta anàlisi, escrita per Sydney Jennings, Claudia García-Vaz, Elizabeth Diago-Navarro i Gonzalo Fanjul, explora les conseqüències d’un segon mandat de Trump —marcat per atacs repetits a la ciència i a la cooperació internacional— sobre un ecosistema d’ajuda global cada cop més limitat, i exposa què es podria fer per mitigar-ne els danys. Les recomanacions apunten a un replantejament estratègic del finançament, la governança, la recerca i la innovació en salut global. A mesura que els models tradicionals de lideratge i finançament canvien, han de sorgir nous actors i aliances per garantir la resiliència i l’equitat. La resposta no ha de limitar-se a un mer exercici de reconstrucció, sinó a una reconsideració d’alguns dels fonaments sobre els quals hem treballat fins ara.

FES CLIC AQUÍ PER ACCEDIR AL DOCUMENT COMPLET, en castellà (792 KB)