Excel·lència científica i equitat, al centre del Scientific Retreat 2026 d’ISGlobal

El Scientific Retreat d’ISGlobal va tornar a reunir el conjunt de la seva comunitat investigadora el 19 de març, en una jornada concebuda no només com un espai d’intercanvi científic, sinó també com una oportunitat per reflexionar col·lectivament sobre els reptes actuals de la recerca. Aquesta última edició, organitzada per Juan Ramón González i Elisa Sicuri, va congregar prop de 270 assistents i va posar el focus en dos aspectes clau per al futur de la institució i de la ciència en general: l’excel·lència científica i l’equitat.

Alertes sobre la credibilitat de la ciència

La primera ponència magistral va anar a càrrec de John P. A. Ioannidis, professor de Medicina i d’Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat de Stanford, que va oferir una visió incisiva sobre les amenaces actuals a la literatura científica. Sota el títol "Why even more research findings are false or not even false", Ioannidis va advertir sobre un sistema de publicació distorsionat per incentius que premien la quantitat per damunt de la qualitat.

“El sistema ofereix ara oportunitats sense precedents per produir enormes quantitats d’articles”, va assenyalar, advertint que aquesta dinàmica pot comprometre la qualitat i la credibilitat de l’evidència científica. També va alertar sobre riscos com la pressió per publicar, l’augment de les revistes depredadores, la proliferació de "fàbriques d’articles" (paper mills) i la manca de transparència en l’ús de la intel·ligència artificial.

Ioannidis va fer una crida a reforçar la reproducibilitat i la transparència, instant la comunitat científica a centrar-se en l’impacte real de la seva feina en lloc de limitar-se a acumular factors d’impacte. “El problema més preocupant és quan la ciència esdevé irrellevant, desconnectada d’on es prenen les decisions”, va advertir.

John P. A. Ioannidis i Judit Vall van oferir dues ponències magistrals al Scientific Retreat 2026 d’ISGlobal.

La bretxa de gènere persisteix en la salut i la recerca

Per la seva banda, Judit Vall Castelló, professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i presidenta de la Societat Catalana d’Economia (IEC), va abordar les desigualtats en salut associades al gènere. A través de la seva ponència "Inequality in women’s health", va evidenciar que, malgrat que les dones viuen més anys, ho fan en pitjor estat de salut i afronten més dificultats en l’accés a diagnòstics adequats a causa de múltiples bretxes sistèmiques.

Entre els factors clau, va destacar la manca de finançament crònic en patologies que afecten majoritàriament les dones i el biaix de gènere en el diagnòstic mèdic, que comença fins i tot en les etapes de formació mèdica. També va subratllar l’impacte de la maternitat i la menopausa tant en la salut mental com en la trajectòria laboral de les dones.

La investigadora també va assenyalar importants dèficits estructurals en la mateixa recerca científica, com la manca de dades desagregades per sexe o l’infrafinançament d’estudis centrats en la salut de les dones. En aquest sentit, va recordar que “el 50% dels estudis publicats no reporten resultats diferenciats per sexe”, fet que limita la comprensió d’aquestes desigualtats.

Reptes estructurals i noves generacions

Més enllà de les conferències principals, la trobada va donar veu a investigadors i investigadores en etapes inicials de la seva carrera, que van debatre sobre els desafiaments actuals de la recerca. Entre aquests, la sostenibilitat de les carreres científiques, les condicions laborals i la necessitat de reforçar el valor del personal investigador jove dins del sistema científic.

També es va abordar el paper de la intel·ligència artificial en la recerca, amb visions que oscil·laven entre el potencial d’aquestes eines per millorar la pràctica científica i la preocupació pel seu possible impacte en l’ocupació i en la qualitat de la recerca.

Al llarg de més de quaranta flash talks i diverses taules rodones, la trobada científica va evidenciar, un cop més, l’amplitud i la diversitat de la recerca que es duu a terme a ISGlobal, així com la seva vocació d’impacte en la salut global. En les seves paraules de cloenda, Quique Bassat va subratllar la importància d’abordar els reptes identificats durant la jornada i de mantenir el compromís amb una recerca de qualitat i amb impacte real.

Quaranta flash talks i diverses taules rodones van evidenciar l’amplitud i la diversitat de la nostra recerca.