Repensar l'educació superior a partir del diàleg

Mirar a l'horitzó requereix un diàleg obert i constant, un procés de construcció col·lectiva en el qual tots els actors de la societat, i especialment els sistemes d'educació superior i del coneixement, contribueixin a reformular les idees i a traçar el nou full de ruta cap al desenvolupament sostenible.

Sota aquesta premissa, i coincidint amb la Conferència Mundial d'Educació Superior de la UNESCO (WHEC2022) que està tenint lloc aquesta setmana a Barcelona, el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya va organitzar ahir l'acte “Diàlegs a quatre bandes” en el qual persones de reconegut prestigi en els camps de la intel·ligència artificial, la recerca, la tecnologia i el gènere van conversar sobre l'impacte i els reptes de l'educació superior en una societat que s'està reconfigurant i fent-se més resistent.

L'esdeveniment va arrencar amb una actuació (diàleg 0) entre el pianista Marco Mezquida i un dispositiu d'Intel·ligència Artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que responia en temps real a la música amb diferents paisatges sonors sintètics. Posteriorment, es van succeir els quatre diàlegs oberts entre experts amb l'objectiu de fer emergir conceptes i co-crear propostes sobre els reptes, la transformació i l'impacte de l'educació superior. En ells, es van tractar temes com la inclusió, la ciència ciutadana, les universitats i el territori, la salut global, el coneixement i el diàleg. Antoni Plasència, director general d’ISGlobal, va participar en el segon diàleg amb Alexandra Nothnagel, fundadora de la iniciativa ResearchAbility, en una conversa centrada en l'equitat, la vida saludable i el concepte de One Health.

L'acte va comptar amb la participació de representants de les 12 universitats catalanes, juntament amb altres actors del sistema d'educació superior i visitants internacionals que assisteixen a la conferència de la UNESCO.