L’exposició prenatal a mescles de productes químics pot influir en el creixement fetal a través de la placenta

Els productes químics ambientals comuns podrien afectar el pes al naixement i la funció placentària, segons un nou estudi publicat a Environmental Science & Technology i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Realitzada en el marc de la Barcelona Life Study Cohort (BiSC), la investigació subratlla la importància de considerar l’exposició real a mescles complexes de productes químics i destaca el paper dels biomarcadors angiogènics a l’hora de relacionar aquestes exposicions amb el desenvolupament fetal.

Comprendre com els productes químics quotidians poden afectar l’embaràs

Els disruptors endocrins (EDCs) estan àmpliament presents a la vida diària, en aliments, aigua, productes de cura personal i entorns domèstics. Aquestes substàncies —incloent-hi ftalats, fenols, parabens, pesticides i compostos emergents com el bisfenol S (BPS)— poden entrar al cos per ingestió, inhalació o contacte amb la pell.

L’embaràs representa una finestra especialment sensible, ja que l’equilibri hormonal és essencial per al desenvolupament de la placenta i el creixement fetal. La placenta, un òrgan endocrí clau, depèn de processos angiogènics estrictament regulats (és a dir, la formació de nous vasos sanguinis) controlats per factors com el factor de creixement placentari (PlGF) i la tirosina quinasa-1 soluble similar a fms (sFlt-1).

“Les dones embarassades estan exposades a mescles complexes de productes químics més que no pas a compostos individuals”, explica Bethany Knox, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “El nostre objectiu era reflectir millor les exposicions del món real i entendre com aquestes mescles poden influir tant en la placenta com en el desenvolupament fetal”.

Diverses mescles químiques mostren efectes diferenciats sobre el creixement fetal

L’estudi va incloure 734 participants de la cohort BiSC a Barcelona, reclutades entre el 2018 i el 2021. “Vam analitzar l’exposició a més de 40 productes químics mesurant metabòlits en mostres d’orina combinades recollides durant una setmana en dues etapes de l’embaràs: a les 18 i 34 setmanes de gestació. Aquest enfocament millora l’avaluació de l’exposició a productes químics no persistents, que tenen una vida mitjana curta i poden variar significativament al llarg del temps”, explica Knox.

L’equip investigador va identificar patrons diferenciats en les associacions entre diverses mescles químiques i el desenvolupament fetal. L’exposició a mescles de ftalats de baix pes molecular es va associar de manera consistent amb un menor pes en néixer en la població estudiada, suggerint un possible efecte advers sobre el creixement fetal. En canvi, les mescles amb compostos organofosfats, incloent-hi pesticides i retardants de flama, es van associar amb un major pes fetal estimat i pes al naixement, especialment en fases avançades de l’embaràs. Aquesta associació pot reflectir patrons dietètics més que un efecte directe de l’exposició als organofosfats, ja que un consum més elevat de fruites i verdures pot augmentar l’exposició a aquests compostos alhora que afavoreix un ràpid augment del pes fetal.

Més enllà d’aquestes diferències en el creixement, l’estudi també assenyala la placenta com a intermediari clau. Les mescles de ftalats es van associar amb canvis en el flux sanguini fetoplacentari i amb un desequilibri en els biomarcadors angiogènics (ràtio sFlt-1/PlGF), suggerint una via biològica a través de la qual les exposicions ambientals poden influir en el desenvolupament fetal.

Implicacions per a la salut pública i la recerca futura

“Els nostres resultats contribueixen a la recerca en salut ambiental incorporant un ampli ventall de productes químics alineats amb les prioritats reguladores europees, incloent-hi substàncies els perfils de seguretat de les quals encara s’estan avaluant”, afirma Martine Vrijheid, cap del programa de Medi Ambient i Salut al llarg de la vida i coordinadora de l’estudi. 

Tot i que aquest estudi va observar desviacions del creixement fetal normal, aquestes no es poden extrapolar a escala individual i la població estudiada no és necessàriament representativa de totes les poblacions. Tanmateix, l’estudi posa de manifest la importància de considerar les mescles de productes químics ambientals en la recerca en salut pública, suggerint que les exposicions generalitzades poden influir en el desenvolupament fetal a través dels seus efectes sobre la funció placentària a escala poblacional.

Referència

Knox, B., Güil-Oumrait, N., Midya, V., Vespalcová, H., Dolores Gómez-Roig, M., Llurba, E., Márquez, S., García Ruiz, Z., Galmes, T., Philippat, C., Sakhi, A. K., Thomsen, C., Urquiza, J., Zanini, M. J., Dadvand, P., Gascon, M., Rivas, I., Foraster, M., Basagaña, X., Sunyer, J., Bustamante, M., Vrijheid, M. (2026). Prenatal exposure to mixtures of nonpersistent endocrine-disrupting chemicals and angiogenic biomarkers, placental function, and fetal growth. Environmental Science & Technology, 60(11), 8339–8352. https://doi.org/10.1021/acs.est.5c13234