Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

L'exposició a la contaminació atmosfèrica en el trajecte a l'escola perjudica la memòria de treball dels nens

Un estudi d’ISGlobal subratlla la importància d'implementar camins escolars a través de carrers menys contaminats

05.10.2017

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, ha mostrat que la contaminació atmosfèrica que reben els nens en el seu trajecte a l'escola pot provocar perjudicis en el seu desenvolupament cognitiu. La recerca, publicada recentment a Environmental Pollution, ha trobat que l'exposició a les partícules PM2.5 i al carboni negre de camí al col·legi està associada amb una reducció en la memòria de treball.

El treball s'ha realitzat en el marc del projecte BREATHE, que anteriorment ja havia mostrat que l'exposició a contaminants procedents del trànsit a l'escola està associada amb una reducció en el desenvolupament cognitiu. En aquest cas, l'equip científic es va proposar avaluar l'impacte de la contaminació que els nens reben quan van caminant al centre educatiu, ja que un estudi previ havia conclòs que el 20% de la dosi de carboni negre —un dels contaminants directament associats al trànsit— que reben els menors cada dia es dóna durant els seus desplaçaments urbans.

"Sabem, per altres estudis toxicològics i experimentals, que aquestes exposicions curtes a concentracions extremadament elevades de contaminants poden produir impactes en la salut desproporcionadament alts", afirma Mar Álvarez-Pedrerol, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi. "Aquests efectes perjudicials poden ser especialment importants en nens, a causa de la seva menor capacitat pulmonar i de la seva major freqüència respiratòria", afegeix.

A l'estudi van participar més de 1.200 nens i nenes d'entre 7 i 10 anys, de 39 escoles de Barcelona, que realitzaven el desplaçament fins al col·legi a peu. Tots ells van ser sotmesos a diversos tests al llarg d'un any per avaluar l'evolució de la memòria de treball i de la capacitat d'atenció, mentre que l'exposició a la contaminació atmosfèrica es va calcular a partir d'estimacions sobre la ruta més curta entre el domicili i l'escola.

L'anàlisi estadística mostra que l'exposició a PM2.5 i carboni negre està associada a una reducció del creixement de la memòria de treball, concretament un increment d'un rang interquartil en PM2.5 i carboni negre va representar un descens del 4,6% i del 3,9%, respectivament, en el creixement de la memòria de treball esperat al llarg d'un any. No es van trobar associacions significatives en el cas de l'exposició a NO2, ni tampoc entre cap dels contaminants estudiats i efectes en la capacitat d'atenció. Es dóna la circumstància que els nens es van mostrar molt més sensibles a l'efecte de les partícules PM2.5  i del carboni negre que les nenes.

“No volem transmetre la idea que anar caminant a l'escola és perjudicial per a la salut dels nens, sinó al contrari: desplaçar-se a peu o amb bicicleta permet integrar l'activitat física en la rutina diària i presenta beneficis per a la salut significativament superiors als perjudicis causats per la contaminació atmosfèrica”, sosté Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d’ISGlobal i últim autor de l'estudi.

“El fet que els nens més exposats a la contaminació siguin aquells que van a peu no implica que els que ho fan amb cotxe o en transport públic no estiguin rebent també dosis altes de contaminació. La solució hauria de ser la mateixa per a tots: reduir l'ús del vehicle privat per anar a escola i crear camins escolars menys contaminats i més segurs”, completa la investigadora Mar Álvarez-Pedrerol.

Aquesta és la primera vegada que s'estudia l'impacte potencial de l'exposició a la contaminació atmosfèrica durant els desplaçaments sobre el desenvolupament cognitiu.

Referència

Alvarez-Pedrerol M, Rivas I, López-Vicente M, et al. Impact of commuting exposure to traffic-related air pollution on cognitive development in children walking to school. Environ Pollut. 2017 Aug 31;231(Pt 1):837-844. doi: 10.1016/j.envpol.2017.08.075.