Apliquen per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental a la concentració de bestiar per estudiar-ne l'efecte en la transmissió de la malària

Un estudi liderat per personal investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la Universitat de Navarra, el Kenya Medical Research Institute i les universitats Virginia Tech, Oxford, Berna i Harvard cartografia el bestiar per estudiar-ne la distribució geogràfica en relació amb les persones i com afecta la transmissió de la malària. L'estudi, publicat a BMJ Global Health, ha aplicat per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental per analitzar si els animals de cria potencien o neutralitzen els possibles contagis.

El paper del bestiar en la transmissió de la malària

El personal científic fa anys que intenta controlar els vectors de transmissió de la malària. En concret, hi ha un intens debat sobre el paper del bestiar en la seva propagació, que dona lloc a dues hipòtesis: la zooprofilaxi i la zoopotenciació. La primera fa referència a l'ús del bestiar com a font alternativa de sang, amb l'objectiu de desviar els mosquits vectors de les persones. La zoopotenciació, en canvi, sosté que els animals de cria podrien augmentar la població de mosquits vectors i afavorir així la transmissió de la malaltia. Tanmateix, els estudis realitzats fins ara només consideraven el bestiar com un recurs de les llars particulars, sense analitzar-ne el possible efecte com a factor d'exposició ambiental d'una zona més àmplia que abastés diferents llars.

Nou enfocament d'epidemiologia ambiental

El nou estudi desenvolupa un nou enfocament espacial sobre el nombre de caps de bestiar boví en una àrea concreta per caracteritzar el bestiar com una variable ambiental. Segons la primera autora de l'article, Almudena Sanz, investigadora d'ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a Virginia Tech, aquest enfocament permet analitzar un efecte espacial que va més enllà de la llar a la qual pertanyen aquests animals, "aplicant per primera vegada un enfocament d'epidemiologia ambiental, que ofereix una possible explicació de per què els estudis havien estat fins ara contradictoris".

Segons Carlos Chaccour, investigador principal de l'article, a ISGlobal en el moment de l'estudi i actualment a la Universitat de Navarra, aquesta nova metodologia "podria utilitzar-se per avaluar estratègies de control de la malària basades en el bestiar i contribuir a resoldre el llarg debat entre la zooprofilaxi i la zoopotenciació".

Aquest estudi es va desenvolupar en el marc del projecte BOHEMIA, finançat per Unitaid, que va dur a terme un assaig a Moçambic i Kenya utilitzant l'enfocament One Health. La ivermectina, un fàrmac antiparasitari ben tolerat, es va distribuir entre persones i bestiar en campanyes d'administració massiva de medicaments per reduir la població de mosquits i, amb això, la transmissió de la malària.

Referència

Sanz Gutierrez A, Otuko R, Xie K, et al. Spatial exploration of the impact of cattle on risk of malarial infection using data from a cluster randomised trial. BMJ Glob Health 2026;0:e022607. doi:10.1136/bmjgh-2025-022607