Recerca

Al sud de Moçambic, una de cada tres persones diagnosticada amb VIH no revela el seu estatus

Aquest fenomen pot comportar errors en l'estimació del progrés cap a les metes d’ONUSIDA

02.05.2018
Foto: varnent / LGBT Free Media Collective

Vora el 40% de persones prèviament diagnosticades amb VIH no revela el seu estatus serològic durant les campanyes de diagnòstic, fet que comporta una repetició innecessària de proves.  A més de malgastar recursos valuosos, aquest fenomen pot falsejar indicadors relatius a les metes d’ONUSIDA. Són les conclusions d'un estudi realitzat al sud de Moçambic, liderat per ISGlobal –centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”–, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM).

El 2014, ONUSIDA es va proposar aconseguir l'anomenada meta 90-90-90 pel 2020: diagnosticar al 90% de les persones infectades per VIH, tractar al 90% de persones positives, i aconseguir la supressió viral del 90% de les persones tractades. Si bé hi ha hagut importants avenços en regions de l'Àfrica, un dels reptes continua sent el coneixement de l'estatus VIH. Això va més enllà del diagnòstic: la gent també ha d'acceptar el resultat, entendre les implicacions i consentir revelar-ho als altres, incloent al personal sanitari.  El contrari pot resultar en la repetició innecessària de proves o l'abandó del seguiment mèdic.  

En aquest estudi, l'equip investigador va buscar caracteritzar la població de gent infectada amb VIH que no revela el seu estatus serològic durant una campanya de diagnòstic al districte de Manhiça, que té 174.000 habitants i una alta prevalença de VIH (40% dels adults). De 1.179 persones registrades com a VIH-seropositives, més d'una tercera part (36%) no va revelar el seu estatus al personal sanitari. La majoria dels quals eren joves, havien abandonat el seguiment mèdic, i mai havien arribat a prendre tractament antirretroviral. 

L'alt percentatge de persones que saben que estan infectades però decideixen no revelar-ho pot conduir a sobreestimar el nombre de casos nous de VIH i en conseqüència distorsionar indicadors de programes, principalment en països com Moçambic, on el diagnòstic de VIH contínua sent anònim.

 “Aquests resultats suggereixen que potser estiguem més prop de la primera meta d'ONUSIDA (90% de persones diagnosticades), i que cal concentrar esforços en augmentar l'accés al tractament i arribarr als individus positius que han abandonat el seguiment mèdic”, diu Denise Naniche, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l'estudi.

Hi ha diverses raons per les quals la gent pot decidir no revelar el seu estatus VIH al personal sanitari, incloent el no creure en el resultat, pensar que un cert temps de tractament els ha guarit, o la por a l'estigmatització. Per tant, és necessari desenvolupar intervencions que “garanteixin un suport psicosocial adequat per animar a la població a revelar el seu estatus i així optimitzar recursos valuosos”, conclou Laura de la Fuente, primera autora de l'estudi.

Referència

Fuente-Soro L, Lopez-Varela E, Augusto O, et al. Monitoring progress towards the first UNAIDS target: understanding the impact of people living with HIV who re-test during HIV-testing campaigns in rural Mozambique. J Int AIDS Soc. 2018 Apr;21(4):e25095. doi: 10.1002/jia2.25095.

Veure també el comentari pels autors: Bernardo EL, Fuente-Soro L, Lopez-Varela E, Naniche. Anonymity in HIV testing: implications for public health. Lancet. 2017 Dec 9, 390:2546. doi: 10.1016/S0140-6736(17)33083-0