El risc laboral per calor de les persones migrants a Espanya s’agreuja al sector agrícola per les desigualtats socioeconòmiques

El risc laboral derivat de la calor que afronten les persones migrants que treballen al camp a Espanya va més enllà dels factors ambientals i es veu agreujat per les desigualtats socioeconòmiques. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi dut a terme en el marc del projecte CATALYSE per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i publicat a l’International Journal for Equity in Health. Els resultats mostren que aquestes persones s’enfronten al dilema de protegir la seva salut o mantenir els seus ingressos, mentre que la seva protecció depèn sovint més de la voluntat dels ocupadors que no pas de drets garantits.

Donant veu als agricultors i agricultores migrants per conèixer la seva experiència

El canvi climàtic està intensificant l’exposició a la calor, amb onades de calor cada vegada més freqüents i severes. L’estrès tèrmic pot provocar des de marejos i rampes fins a desmais, a més d’augmentar el risc de lesions laborals, agreujar malalties prèvies i deteriorar la funció renal a llarg termini. A Espanya, s’ha documentat una forta relació entre l’augment de les temperatures i les lesions laborals en el sector agrícola.

“Fins ara, cap estudi havia analitzat l’experiència dels treballadors i treballadores agrícoles migrants davant la calor a Espanya. El nostre objectiu era comprendre com viuen i afronten l’estrès tèrmic laboral”, explica Marlena van Selm, investigadora predoctoral d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

L’equip va entrevistar 30 persones migrants dedicades a l’agricultura —24 homes i sis dones, principalment procedents de l’Àfrica subsahariana i del nord d’Àfrica— a Almeria, Lleida i Huelva. Les entrevistes van ser enregistrades, transcrites i analitzades mitjançant una anàlisi temàtica reflexiva.

La calor i la precarietat limiten la capacitat de protegir la salut

Les persones entrevistades van descriure la calor extrema com una part habitual de la seva feina i van relatar símptomes freqüents d’estrès tèrmic, com ara marejos, esgotament o desmais. La situació era especialment intensa als hivernacles, on les temperatures poden superar àmpliament les de l’exterior si no hi ha mesures adequades de ventilació i ombreig. Tot i que moltes persones intentaven protegir-se de la calor bevent aigua, utilitzant roba adequada o fent pauses, aquestes mesures es veien limitades per la pressió de mantenir ritmes de treball elevats i reduir els descansos.

L’estudi mostra que la capacitat per prevenir els efectes de la calor depèn en gran mesura de factors socials i econòmics. La precarietat laboral, la situació administrativa irregular, les barreres lingüístiques i la por de perdre la feina dificulten que les persones treballadores reclamin millors condicions o interrompin l’activitat durant episodis de calor extrema. A això s’hi afegeixen les condicions d’habitatge. Moltes de les persones participants vivien en allotjaments precaris i amb temperatures interiors elevades, fet que dificultava la recuperació després de la jornada laboral.

La protecció davant la calor depèn més dels ocupadors que no pas de drets garantits

Tot i que la normativa espanyola obliga a adaptar les condicions de treball durant episodis d’altes temperatures, les persones entrevistades van assenyalar que, a la pràctica, la seva protecció depèn en gran mesura de la voluntat dels ocupadors.

“Reduir els riscos per a la salut associats a l’estrès tèrmic requereix mesures de prevenció més clares i exigibles, així com millores en les condicions laborals, però també actuar davant d’altres vulnerabilitats estructurals com l’accés a un habitatge digne, en un context d’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic”, conclou Ana Requena-Méndez, cap del grup de Salut del Migrant a ISGlobal i coordinadora de l’estudi.

Referència

van Selm, L., Voorhis, C., Williams, S., Izuzquiza-Regalado, D., Notario-Gallego, S., Diop, S., Evangelidou, S., Briones-Vozmediano, E., & Requena-Méndez, A. (2026). Lived experiences of heat stress among migrant agricultural workers in Spain: a qualitative study. International Journal for Equity in Health, 25(1). https://doi.org/10.1186/s12939-026-02850-x